Puri Pérez. Jo vaig començar a llegir quan ja era gran. Se que no calen excuses, que sempre pots tenir una estona per agafar un llibre. Però la veritat, amb dos fills petits i la casa poc temps et quedava. Tampoc he tingut cap referent a la meva família.
No vaig conèixer als meus avis, i els pares des de ben petits ja treballaven al camp, es pot dir que no vaig créixer entre llibres. Mai ningú em va llegir un conte, ni em van regalar cap llibre. Al recordar-ho sento una mica de tristesa, en fi eren altres temps, altres maneres de viure.
Com ja he dit al principi, vaig començar a llegir de gran , gràcies a una coneguda que em va deixar un llibre, em recordo perfectament es titulava L’anell, de l’escriptora de novel·la rosa Danielle Steel. Em semblà fascinant i va despertat en mi una curiositat, que des de llavors no he parat de llegir.
Per a mi la lectura ha estat un aprenentatge, ple d’il·lusions. Llegint he sentit de vegades ràbia, de vegades satisfacció, he plorat, he rigut, he somiat, he pogut viatjar a països i paisatges de somni, fins i tot m’he enamorat. Tot sense moure’m del meu saló.
Em fascinen les biografies d’escriptors, poetes, pintors, em desperta molta curiositat per les seves vides, plenes d’històries, amb la seva personalitat, amb els seus problemes i el transfons dels seus èxits i fracassos.
Així doncs, seguiré llegint i descobrint noves histories des del meu racó de casa meva. Espero que amb aquestes escasses línies, hagueu gaudit, encara que sigui una mica.
