Conxa Garcia. Caldria que el jovent del país conegués l’obra de la Montserrat Roig, una novel·lista de primer nivell, com va deixar palès la Mercè Rodoreda.
El meu fill em demana un llibre seu després de llegir un article la Begoña Gómez Urzaiz on es feia ressò de les darreres traduccions en castellà i anglès, que es fan de la seva obra. Va agafar-ne Molta roba i poc sabó i tant neta que la volen i va quedar-ne sorprès per la frescor, l’actualitat i la seva escriptura, senzilla i amb una llengua molt acurada.
Quan s’ha recordat la seva obra s’han centrat més en la seva vessant periodística. Va ser una gran periodista i les seves columnes d’opinió també serien una bona lectura per a les nostres estudiants, perquè Roig ens parla de coses properes, quotidianes, de la nostra ciutat, des de l’òptica d’una dona molt culta, compromesa socialment i feminista.
També els seus escrits com a pensadora serien de gran utilitat en els centres escolars. Recordo haver-ne utilitzat fragments, amb el professor Ramon Anglada, a classe de literatura. Digues que m’estimes, encara que sigui mentida, és un text ideal per apropar-se al fet literari, per reflexionar: per què serveix la literatura?
Com pot ser que hi hagi cap generació que no conegui l’obra de la Montserrat Roig? Reivindiquem-la, recuperem-la i endinsem-nos-hi.
