Conxa Garcia. El Maestro que prometió el mar és una pel·lícula emocionant que us recomano. Els mestres de la República van ser un col·lectiu de docents que van lluitar per una educació pública, laica i gratuïta durant la Segona República espanyola.
A Catalunya, els avenços pedagògics van ser molt importants.L’Escola Nova es va escampar com una immensa taca d’oli dins l’ensenyament públic a Catalunya. Les propostes de pedagogs europeus com Montessori, Freinet, Decroly,… eren coneguts i s’aplicaven cada vegada a més escoles tant si eren urbanes com rurals.
L’esforç per escolaritzar tota la canalla que no assistia a l’escola va fer que s’incrementés molt la construcció d’edificis escolars i la dotació de professorat. Els mestres i l’alumnat eren considerats els primer ciutadans de la República.
’esforç i l’entusiasme que molts mestres públics de Catalunya van dedicar a la renovació pedagògica i a promoure els ideals de llibertat i igualtat de la República entre el seu alumnat van fer que el magisteri fos un dels sectors professionals més castigats amb el triomf del franquisme.
Em van agafar ganes de parlar d’aquestes mestres de la República que tant van fer per l’ensenyament. Una d’elles és la Dolors Piera i Llobera ( 1910 – 2002), pedagoga, mestra, sindicalista i feminista. Fundadora de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE-UGT), fou Secretària General de la Unió de Dones de Catalunya i la primera dona regidora a l’Ajuntament de Barcelona (1937-1939) pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Piera estudia magisteri a l’Escola Normal de Lleida. A la dictadura de Primo de Rivera ella, el seu pare i un grup de mestres renovadors van crear el grup Batec, defensor de l’escola laica i única i introductor del mètode pedagògic de Freinet. Exerceix de mestra a diferents poblacions catalanes. També xercí de comunicadora i fou també redactora de l’òrgan del sindicat L’Escola Proletària, que tenia la redacció al seu domicili. Representà Catalunya al Congrés Estatal dels sindicats de mestres celebrat a Madrid (1936) i delegada per Catalunya en el Congrés Mundial de Professors de París.
El 1937 participà en l’organització del Congrés de la Dona i en la creació de la Unió de Dones de Catalunya, de la qual va ser elegida secretària El 1938 és consellera-regidora de Cultura, des d’on va desplegar una intensa activitat per poder atendre les necessitats més urgents de la població refugiada. Col·labora amb la revista Companya i promou l’Ajut Infantil de Rereguarda.
Es manté en el càrrec fins l’ocupació de la ciutat per les tropes franquistes el gener de 1939. S’exilia a París on treballa s l’Oficina Internacional per a l’Infància, és empresonada pels nazis i finalment acaba a Xile, treballant de mestra. A Xile organitzà el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i mantingué activa la seva militància feminista.
Hi ha indrets i projectes que honoren el seu nom a diferents localitats del nostre país.Aquest escrit és una pinzellada de la seva vida i la seva tasca. Cal que esbrineu més coses a Internet, tant d’ella com de les altres mestres de la República, a qui devem gratitud eterna.
