Sara Reñé. No hi ha dubte. L’informe de la RAE (Real Acadèmia espanyola) Sexismo lingüistico y visibilidad de la mujer, que analitza diverses guies per a l’ús d’una Llengua no sexista ha tingut una conseqüencia ben positiva: fer saltar el debat sobre sexisme linguístic als mitjans de comunicació.
Sí. Es possible. Els acàdemics tenen raó. La utilització d’algunes de les propostes d’aquestes guies no són dificils d’aplicar. La substitució del gèneric masculí per continus desdoblaments i duplicacions (homes i dones, nens i nenes, nois i noies.) són feixucs i esgotadors i, de vegades, és gairebé impossible mantenir-los al llarg del text. Aquesta observació, però, no fa res més que demostrar la imbricació de l’esbiaix sexista en l’estructura profunda de la llengua i la relació clara entre llenguatge i estructures de pensament.No justifica, per tant, la resistència de la RAE a fer qualsevol modificació o canvi per eliminar el sexisme lingüístic sinó tot el contrari.
Ara per ara, sembla innegable que l’androcentrisme inherent a les llengües romàniques invisibilitza les dones i contribueix a perpetuar conceptualitzacions del món parcials i fragmentàries. Les propostes per a l’ús d’una Llengua no sexista no fan que més reflectir el intents de revisió, reapropropiació i resignificació de la llengua que reclamen amplis sectors socials. L’Acadèmia hauria de posar-se ja a treballar per recollir els canvis socials que s’han anat produint en termes d’Igualtat i donar instruments i eines per crear i re-crear una llengua cada vegada menys sexista i discriminatòria.
