Conxa Garcia. Ahir em van esgarriar el dia de bon matí. Havia d’anar a una oficina de la Seguretat Social per fer un tràmit. Vaig anar d’hora, era la tercera i estaven atenen les dues persones que hi anàvem davant meu.
Em vaig fixar que una d’elles era una velleta petitona, encongideta, amb el seu bastó. Hi anava acompanyada d’un xicot per poder entendre bé el tema que l’afectava profundament i que no entenia: li deien en una carta que devia una mica més de mil euros a la “Seguretat Social”.
Vaig seguir la conversa, resulta que la senyora cobrava de pensió una mica més de quatre-cents euros! Cosa ja de per si indignant. Però a més es veu que hi ha una mena de topes que no pots sobrepassar (¿?). El 2012 la velleta cobrava per sota d’aquest topall i li van afegir cent i escacs euros per arribar-hi. Sembla ser que ara el topall ha baixat i no li havien regularitzat, amb la qual cosa havia de retornar-ne la diferència a raó de 88 euros mensuals, que li descomptarien de la pensió.
Quan el noi ho va acabar d’entendre bé i la persona que l’atenia reconeixia que era dur i injust, però no podia fer-hi res, ella només deia “m’enviaran un rebut, ho cobraran per la caixa, ho podré pagar…?
La vaig veure marxar recolzada en el seu bastó i parlant amb el noi. Se m’havia regirat l’estómac i tenia els ulls humits. Una ràbia interior que no se’m va passar fins gairebé el migdia.
Tinc una amiga, de més de setanta-anys, que entre ella i la seva parella cobren nou-cents euros i aquest any, amb la gran puja que van fer-los, passaven també del topall i van rebaixar-los cinquanta euros. Fa mans i mànigues per cobrir totes les despeses i arribar a fi de mes. I sort que tenen un piset minúscul i el lloguer és també petit.
Sento dir a persones de la política i jutges que per fer aquesta feina se’ls ha de pagar bé. Aquestes persones ja cobren quatre, cinc o sis mil euros, al mes, i en molts casos més i hi arriben justos a final de mes! Com es pot condemnar a un segment cada cop més gran de la societat a viure amb quatre-cents, sis-cents, nou-cents euros i dormir bé a la nit. Ells hi haurien de viure-hi i a veure com s’ho feien!
Com pot haver aquesta manca d’humanitat. No hauríem de permetre-ho.