Blog Archives

Berthe Morrisot

11 abril 2013
By

 Berta Riesco.Nacida en el seno de una familia burguesa, fue precisamente su familia quien animó a Berthe y a su hermana Edma a iniciarse en el arte. Morisot demostró la posibilidades de las mujeres en las artes a fines del siglo XIX. A la edad de 20 años se introdujo en los círculos artísticos.

Morisot decidió ser una artista a pesar de su condición de gran dama, de mujer burguesa, urbana e interesada por la moda y la activa vida cultural de la época, no dedicándose de forma aficionada como otras damas de su época sino adoptando una postura muy radical que la vincularía al grupo de artistas impresionistas, la vanguardia del momento.

Pronto adquirió la técnica impresionista de pintar al aire libre, donde creaba pequeños cuadros y esbozos para grandes obras que terminaba en el estudio. Su primera participación en el Salón de París fue en 1864 con dos paisajes y continuó exhibiendo continuamente en el Salón hasta 1874, año de la primera exposición impresionista, en la que participo con La cuna.

En 1868, conoció a Édouard Manet y en 1874 se casó con Eugène Manet, su hermano menor. Ella fue la que convenció al maestro de pintar al aire libre y lo atrajo al grupo de pintores que sería posteriormente los impresionistas. Segueix llegint »

Les teixidores de Remedios Varo

10 abril 2013
By

Image Sara Reñé. Remedios Varo va pintar La teixidora de Verona a Mèxic durant el seu exili, el 1956. Amb la ciutat de Verona al fons, el quadre representa una casa d’una sola estança amb la porta i la finestra obertes. En un racó, una dona, asseguda, descolorida, teixeix una figura femenina ataronjada i més jove que sembla voler volar i escapar per la finestra tot i que queda entrelligada  al sostre pel fil.

Així, la teixidora, tot teixint crea una altra ser, una altra dona que pot  ser i viure més lliure, que pot sortir de l’interior a l’exterior, és a dir dels espais domèstics als espais públics, i fugir de la seva pròpia situació vital. La dona teixidora, que segons la mateixa Remedios Varo fa punt anglès, té la capacitat de re-crearse i de re-inventar-se a partir de les seves pròpies activitats domèstiques i femenines. Crea a partir del fil, d’un fil  que les relliga a totes dues, creadora i creada, en una línia de continuïtat vital, de present i futur. La representació sembla mostrar la capacitat de regeneració de la cosidora des de la seva individualitat i intimitat tot i que també  la  subjeccció al seu passat i la seva biografia i als seus propis fantasmes interns o bé a la tradició i a la societat que l’envolta. Segueix llegint »

Mary Cassat. Paseo en barca

8 abril 2013
By

Carmen Domínguez. Mary Cassat nace en Pennsylvania en 1844, y fallece en Chateau de Beaufresne en Francia a la edad de 82 años. En 1874 se muda a París en compañía de su madre y hermana.Ese mismo año invitada por su admirado amigo y pintor Edgar Degas expone junto a los impresionistas del momento en el Salón de los Refusées, ya que las galerías oficiales los rechazan. Durante un tiempo se aleja de la pintura para cuidar de su madre y hermana, ambas enfermas. La muerte de su hermana la sume en una depresión, pero la recuperación de su madre le hizo recobrar la ilusión por la pintura.

En1893 pinta el cuadro titulado “Paseo en Barca”, claro exponente de su militancia en el expresionismo. Este cuadro representa una Dama con una niña pequeña dando un paseo en una barca acompañada de un barquero. Cada tela de Mary Cassat tiene un color predominante, y en este es el azul, tanto del agua como la ropa del remero. La expresión de la señora es de placidez. Se me antoja que está pasando una apacible tarde de paseo con su pequeña, la considero niña porque tiene un vestidito rosa. A mi entender por su ropaje es una mujer perteneciente a una familia acomodada. Segueix llegint »

Suzanne Valadon

5 abril 2013
By

Suzanne Valadon pintando. 1926Puri Pérez. Su verdadero nombre era Marie Clementine Valade. Nació el 23 de Setiembre de 1865 en Bessines Haute- Vienne  ( Limoges). Su madre  Madeleine era soltera, se trasladaron a Paris al barrio de Montmartre dónde hacia de modistilla, recadera, lavandera, cualquier  trabajo eventual con el que pudiera mantenerse ella y su hija.

Suzanne iba creciendo, a los 15 años ya entró en los cabarets y ayudaba a servir en las mesas. Un día un cliente le propuso trabajar en el circo, se hizo acróbata, amazonas y trapecista, hasta que una caída la retiró de esa aventura, fue allí, en el circo, donde conoció a los pintores  Degas, Willette, Toulouse Lautrec,  y a los 16 años, como muchas chicas pobres del barrio de Montmartre, se inició como modelo, tanto vestida como desnuda. Fué adquiriendo fama, la llamaban “la bellísima Marie” o “la terrible Marie”; posaba para Chavanne, Degas, Renoir, se convirtió en una mujer libertina, independiente, bohemia, caprichosa  y una bebedora empedernida. Después de las sesiones de trabajo, recorría con sus amigos los bares de mala reputación del viejo Montmartre. Posa para Lautrec y son amantes durante dos años,  una relación tormentosa llena de alcohol Segueix llegint »

El nen i el globus. Maria Blanchard.

25 març 2013
By

Conxa García. En la seva darrera etapa (1919-1932), Maria Blanchard, que havia estat una “outsider”, una llibertària, en la seva manera de pintar va tornar a la figuració, encara que va tenir el gran talent i la capacitat de transformar la seva obra sense abandonar els termes  del cubisme, tot convertint-la en un mode d’expressió propi. La figura humana li serví per expressar les seves vivències interiors, la qual cosa dóna a les seves pintures una personalitat característica, tot desenvolupant un personal llenguatge pictòric en 39 pintures, on la dona va tenir un protagonisme decisiu: maternitats, nenes i nens. Va crear una mena de realisme màgic, que impregna aquesta etapa de la seva obra.

En aquest quadre la imatge principal és un nen que juga amb un globus. El nen és petit, esta assegut a terra, sobre un coixí, al costat del qual hi ha una baldufa. Té el globus lligat al canell esquerre i, en aquesta mà sembla tenir una galeta. Té la cara i la mirada aixecades vers el globus i amb la maneta dreta oberta vol agafar-lo.  Una de les cametes del nano està doblada sobre el coixí i el peu resta sota de l’altre cameta amb el genoll doblat, tot fent força amb el peu com si volgués aixecar-se per agafar el globus. Segueix llegint »

Visita a un refugio antiaéreo

22 març 2013
By

Refugi antiaeri de la Plaça del Diamant (Barcelona, Catalunya)Carmen Domínguez. El sábado pasado viví una experiencia que difícilmente olvidaré. Junto a un grupo de personas visité el “refugio antiaéreo” que fue construido en la Plaça del Diamant, en el barrio de Gracia. Esta guarida fue construida en abril de 1937, para poder proteger la población de los bombardeos que Mussolini infringió a la ciudad de Barcelona. Esta aberración tiene el dudoso honor de ser la primera vez en la historia que la aviación atacó a los civiles desde el aire.

La construcción está hecha a una profundidad de 13 metros bajos tierra. A cada escalón que se baja se tiene la sensación de viajar, cada vez más, hacia atrás en el tiempo. La humedad y la desolación son una presencia constante. Cuando llegamos a los pasillos de este
escondite, que se volvía una guarida para la sufrida ciudadanía durante unas horas, palpé que debía de ser una vivencia aterradora.Yo tenía la sensación de percibir la angustia de las personas que allí se cobijaron  y que el tiempo había retenido en ese tétrico lugar. Tres fantásticas actrices  escenificaron algunas vivencias de esos oscuros tiempos. Segueix llegint »

La pintura de Montserrat Gudiol

20 març 2013
By

Consol Lacida. La Montserrat Gudiol té un llenguatge pictòric molt personal i sincer,que, voluntariament, rebutja cap estil o moda passatgera perquè sap que en materia d’ art, com en la vida, no hi ha terme mig. Allò que sent ella per sobre de tot, és unicament la bellesa. Des d’aquest punt de vista no és aventurat afirmar que el seu art és interpersonal i és bonic perquè és verdader i sincer,només vol expressar  allò que ella sent i ho expressa amb aquella maestria que ha obtingut  amb una lluita intensa, amb un gran esforç i una gran tecnicitat.

Els olis i els dibuixos impecables de la Monserrat Gudiol revelen la forta personalitat, la seva capacitat de treball i lluita, una infinita tendresa de mare però també l’ extrema problemàtica del ser humà. En el fons, les seves creacions sempre tenen uns silencis profunds,misteriosos i a la vegada inquietants,un emotiu afecte i una certa ansietat,  però alhora una gran pau i una humanitat angoixada. Per aquest motiu, el diàleg de les seves creacions ens enriquexen i fan que els sentim entranyables, al menys per a mi. M´agrada la delicadesa  amb què tracta les figures i la suavitat del color, és com si acariciés la pintura.

A mi els seus quadres em transmeten molta pau  i fan que em senti protectora,maternal i supertranquila d’ esperit.

Montserrat Gudiol i Corominas

20 març 2013
By


 Consol Lacida.
(Barcelona 1933) és una pintora catalana, filla de l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol i Ricart. Es va formar en l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família, i el 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper. La seva obra mostra un gust per la fantasia, en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, i amb escenes de maternitat, influïda pels temes del surrealisme i les formes de Pablo Picasso, de les èpoques blava i rosa. La seva pintura mostra interioritat i tristesa.

Ha exposat a Barcelona, RipollMàlagaSevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA, l’antiga URSS i el Canadà. Ha estat primer premi internacional de dibuix  Fundació Ynglada Guillot, de Barcelona. Té obra al MNAC, al MACBA, a Madrid, Bilbao,Johannesburg, Flint, Montréal, etc. El 1980 realitzà un monumental Sant Benet per a l’abadia de Montserrat i el 1981 fou la primera dona que ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1991 va rebre el Premi Quadern de la Fundació Ars i el 1998, la Creu de Sant Jordi

La rebelión de las princesas

11 març 2013
By

.caprichosa.Carmen Domínguez. Hasta hace poco tiempo, los europeos teníamos nuestras princesascasquivanas centradas en un pequeño principado de la Costa Azul. Ellas eran las que nos distraen con sus frivolidades.El resto de las descendientes de casas reales europeas eran unas jóvenes pudorosas discretas y de buena educación, como corresponde a sus linajes.

De repente, nos despertamos pasmados, y descubrimos que no todas son dignas de su rancio abolengo.Ha aparecido, recientemente una arrebatadora princesa, que campa a su libre albedrío, por palacios, despachos de grandes directivos, jeques y gobiernos.Asombrados nos preguntamos quién es esta audaz dama que con su desbordante energía dice campar a su anchas por las dependencias de los grandes ejecutivos de nuestro país y del extranjero, haciendo al parecer grandes negocios. Lo peor es que no es la única, que, en vez de bordar, y esperar a la hada madrina, como les corresponde, les ha dado por formar parte de los consejos de administración de las empresas.También las ha habido respondonas con sus reinas, las de vida alegre antes de casarse con su heredero y  algunas hasta han tenido vástagos fuera del matrimonio.

Abrumados ante tales despiporre nos preguntamos si, al besarlas, nuestras actuales princesas no se volverán RANAS.

 

 

Leer y escribir en femenino

26 febrer 2013
By

leer-y-escribir-en-femenino-9788493959760 Sara Reñé. Fa uns dies es va presentar a la Casa del Libro “Leer y escribir en femenino” el nou llibre de l’ escriptora, traductora i crítica literaria, Maria Angels Cabré que inicia la colecció Dones de l’Editorial Aresta. A la presentació, a més de l’autora, hi van intervenir Carme Riera, Marina Subirats i la directora de l’ Editorial Aresta, Mª Ángeles Viladot.

El llibre, posa de manifest les dificultats i les vicissituds que, al llarg de la història, han patit moltes les dones per poder accedir a la lectura, l’escriptura i la literatura i denuncia com encara ara, la majoria dels llibres d’història i crítica literària continuen reproduint una mirada androcèntrica de la cultura que oblida les obres escrites per dones. L’obra intenta dibuixar una panòramica  d’autores  de diverses procedències nacionals, racials i linguístiques i vol ser una contribució a una història de la culltura més plural i equitativa i inclusiva.

 

Sense dubte,el llibre, escrit amb un to amè i divulgatiu, pot ser una bona guia per recordar l’obra i les aportacions d’autores que ja coneixem i, per descobrir totes aquelles que encara desconeixem.

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia