Blog Archives

Conxa Garcia.   Al Diario.es vam llegir una entrevista  de Marta Borraz i Ana Requena,  i amb Viginia Murialdo, antropòloga i activista de El parto es nuestro, un dels col.lectius de referència a tot l’estat, que és un espai de recolzament, on poder parlar entre dones i, també, d’assessorament. “Totes pensaven que només els havia passat a elles i no sabien per què”. Era la sensació que tenia el petit grup de dones que fa ja 20 anys posà en marxa una llista de correu electrònic per parlar d’experiències negatives, com les episiotemies -tall al final del canal vaginal-, que havien tingut durant la gestació i el part els seus fills i filles.

Cada cop més testimonis van anar donant nom a una experiència silenciada i sistemàtica a tot el món: la violència obstètrica”. No són casos aïllats. La violència obstètrica és una realitat que Nacions Unides qualifica el 2019 de “fenomen generalitzat”  i que la OMS considera “una violació dels drets de les dones”.  Malgrat tot, el silenci envolta moltes d’aquestes experiències, ja sia per por de parlar per l’estigma  i la vergonya i es tendeix a restar-li importància. ”Hi ha moltes dones que han normalitzat el que els ha passat, per això el primer pas és trencar el silenci i visibilitzar-ho”, com diu Murialdo.

Segons Muialdo de El part és nostre, “les experiències més comunes que narren les dones “són les episiotomies (tall de pell, muscles nervis i fàscies que envolten la vagina) injustificades i sense consentiment durant el part, que poden provocar, posteriorment, incontinència urinària i repercussions importants en la vida sexual i de parella; l’administració excessiva de fàrmacs; la tendència creixent a les cesàries o l’anomenada ‘maniobra Kristeller’, desaconsellada  l’OMS, que consisteix en exercir pressió sobre l’abdomen per intentar que el nadó baixi cap al canal del part”. A més “també es donen actituds i comentaris humiliants i abusius”. Segueix llegint »

 Conxa Garcia.  A Gràcia es van fer 3 concentracions, la setmana passada, davant del CAP Pare Claret i al CAP Larrard, organitzades per la Marea Blanca. Les treballadores sanitàries estaven desanimades davant els rebrots de Covid.

S’iniciava una campanya, arreu de Catalunya que vol retornar la bona organització i atenció als pacients, per defensar la nostra pròpia salut  i per això cal escoltar les demandes de les persones que han de tenir-ne cura.

Les sanitàries estan esgotades i estressades per l’esforç extraordinari realitzat durant  la pandèmia. No han pogut recuperar-se i no arriba ni el retorn a l’organització anterior, ni l’augment de plantilles, ni la reobertura dels centres tancats.  El manifest  demana la inversió necessària per tenir una Atenció Primària de qualitat: un 25% del pressupost  de Sanitat.

Venim d’un debilitament  del servei des de les retallades. Cal que tornem a tenir una metgessa i infermera de referència,  prevaler l’atenció presencial, eliminar demores en proves i exploracions, atendre el suport mèdic de les residències de persones grans, tenir unitats d’urgències, d’atenció domiciliària, de crònics i l’atenció a la salut mental.

Sense una Atenció Primària forta no hi pot haver un Sistema Públic de Salut de qualitat, equitatiu i resolutiu.