Va passar pels estudis de Ràdio Gràcia, per participar a Ones de Dones, la presidenta de l’Ateneu Roig, la Rosa Bofill i Benet. La Rosa Bofill és professora, feminista i sindicalista. Aquesta darrera tasca la va dur a terme des del sindicat CC.OO, primer des de l’àrea d’Ensenyament, on va treballar per impulsar la Coeducació i, els darrers anys, i fins fa ben poc, va ser-ne la responsable de la Secretaria de la Dona.
L’Ateneu Roig va obrir les seves portes a Gràcia al carrer Ciudad Real 25, el 27 de setembre del 2010. “Vam començar 30 persones, “que vam crear aquest espai per compartir idees, formació, lluites, cultura, etc., de forma transversal i autogestionada”.
Ens explicà la Rosa que, actualment, “tenen 213 socis i sòcies i la xarxa d’entitats i projectes vinculats a l’Ateneu és extensa: Iaoflautes, Assemblea Cutlural Galega de Barcelona, Catalunya Laica, Associació Cultural Pharos, Cooperativa de Consum “Verdures Roges”, Fundació Pere Ardiaca, AVV. Del carrer Ciutat Real, Comunitat Palestina de Catalunta, etc. És una xarxa de xarxes”. Per tant unes vuit-centes o nou-centes persones es mouen per l’Ateneu Roig.
S’organitzen un munt d’activitats com un post-grau de la Universitat de Barcelona: Anàlisi econòmic i filosòfic polític del capitalisme contemporani; Tallers de Mètodes d’Anàlisi Crític del Discurs; Serveis Gastronòmics; Històries del Cercle Roig, un espai per a narradores orals; El sofà Roig, grup que fa projeccions de cicles de pel.lícules; Aules d’Idiomes; Coral “Les Arares Blaves”; Grup Excursionista: La Botiga Gratis, punt d’intercanvi d’objectes i roba; Sala d’Estudi en períodes d’exàmens; es presenten projectes, es fan actes de solidaritat, xerrades i presentacions de llibres i un munt de coses més. Segueix llegint »
Conxa Garcia. Fa uns dies la Britanny Maynard, una noia de 29 anys, amb un càncer terminal de cervell, es va traslladar a l’estat d’Oregon (USA), on és permesa l’eutanàsia.
Conxa Garcia. Com cada any, a finals d’octubre és canvia l’horari. Es retarda una hora el rellotge, encara que el dia solar continua impertorbable el seu camí. Es reforça el sentiment d’escurçament del dia de la tardor i l’hivern, perquè ho consideren imprescindible pel fet que representa un gran estalvi, o això diuen.
Consol Lacida. Ara farà sis anys que porto col•laborant amb Comunicadores amb Gràcia. Si miro enrere, em sembla increïble que hagi passat tant de temps i hagi compartit tantes coses dins d’aquest bloc, sempre fent-ho amb gran il•lusió. Però aquí seguim, superant cada dia pèrdues irreparables, petits i grans disgustos i diferents problemes econòmics. No obstant, alhora, també compartim noves il•lusions per encetar, entre d’altres, habilitats, naixements, casaments i alegries per tal d’inaugurar un nou dia al llevar-nos al matí.
Recordeu que esteu totes convidades als actes en commemoració del 25 de novembre, Dia per l’eliminació de la violència envers les dones, que es realitzaran al Districte de Gràcia.
Conxa Garcia. Acaba d’aparèixer el nou llibre d’Assumpció Forcada, Frutos. Es va fer la seva presentació el passat 25 d’octubre, a la Casa Elizalde, organitzada per l’Associació Dones de Catalunya. La Susana Tavera, Catedràtica d’Història de la Universitat de Barcelona en va fer una aproximació al públic assistent. L’autora i la Fina R. Palau cantaren alguns dels poemes. La seva lectura anava acompanyada d’imatges adients, curosament escollides.
Conxa Garcia. El passat 8 d’octubre, a les set de la tarda, organitzat pel Memorial Democràtic, es va celebrar un acte d’homenatge a la Josefina Piquet, que ens va deixar ara fa un any, i que va dur per títol ‘El viatge de l’oreneta’.
Demà dimecres 22 d’octubre, a les set de la tarda, a la Plaça de Catalunya, es fa una jornada cap a una Vaga general de Totes. El Manifest elaborat per la plataforma que l’endega demana coses com “l’autonomia dels nostres cossos: sexualitats lliurement exercides; ple accés a la informació i a l’educació afectivo-sexual; Avortament lliure, gratuït “. Reivindica “el reconeixement de les diferents identitats de gènere. de la llibertat d’opció sexual i dels diferents tipus de famílies i unitats de convivència”, i “combatre totes les violències masclistes per acabar amb tot tipus d’agressions contra les dones”. També “ una vida i una mort dignes: reconeixent la nostra dependència mútua, les nostres diversitats funcionals i garantint els drets i el benestar tant de qui és cuidada com de qui té cura d’altres” i defensen “els Serveis Públics (educació, sanitat i serveis socials), d’accés universal, gratuït i de qualitat”. A més d’un “accés garantit i efectiu a l’habitatge digne”. “Apostem per una economia que posi al centre la vida de les persones”. I un munt de coses més que considerem importants. Diuen que com que les dones movem el món, ara l’aturarem! Més informació o adherir-vos-hi, a 
Consol Lacida. ¿Què és la mala sort? Per a mi és això que a vegades en parlen i que en el fons no hi donem cap credibilitat. He descobert mitjançat la televisió que aquests dies passats d’estiu, la sort real és la que marca el destí de les persones, així com el lloc on neixes o la família amb què convius. Per exemple, és molt desigual tenir un futur i no poder viure el món amb tranquil•litat per falta de tot.
