Conxa Garcia. Ja estic una mica més que farta de sentir aquesta cantarella a tort i a dret. Tot allò que passa a Barcelona i no agrada al personal “és culpa de la Colau”. Ja es fa conya culpant-la de tot el que passa, fins i tot, fora de la ciutat i a la resta del món. Passa qualsevulga cosa i diem “de qui és la culpa?” I l’altra respon “de la Colau”.
Les xarxes socials en van plenes i, el que és més greu, alguns mitjans de comunicació també. Em crida l’atenció La Vanguardia, que, en teoria és un diari seriós, està fent una campanya d’allò que es diu “acoso y derribo”, ja no parlem dels lobbys de pressió com AGBAR (que no vol ni sentir a parlar de la municipalització de l’aigua)o el RACC, que du una defensa aferrissada dels cotxes, que són bàsics per al seu negoci.
Per què aquesta malvolença amb una dona que ha treballat i treballa pel bé comú? Pot fer coses bones, coses més o menys encertades, pot cometre equivocacions… però com totes les persones que han detentat el seu càrrec a l’Ajuntament i cal dir que algunes han fet o han permès grans disbarats a la nostra estimada ciutat.
La nostra alcaldessa sí té un model de ciutat: una ciutat menys contaminada, més verda, més a mesura humana, més per facilitar la vida del veïnat i intenta, amb més o menys fortuna, que aquest hi participi en les decisions que es prenen.
Des del meu punt de vista, l’Ajuntament que una es troba quan s’hi entra és una mena de monstre burocràtic i de gestió super complicada i lenta, que es resisteix a qualsevol canvi. El meu punt de vista, sempre il·lusori, seria fer tàbula rasa i començar de zero. Però no s’atreveix ningú a fer canvis importants que facilitarien la vida de les ciutadanes.
Malgrat això, publicava La Vanguardia que “The Telegraph” diu que Barcelona és la millor ciutat del món. Ha estat escollida entre un ranquing de 50 ciutats i publicat per aquest mitjà de comunicació anglès en la seva secció de viatges i en base a l’opinió dels seus escriptors de viatges de els lectors, tot valorant aspectes com la gastronomia, la cultura, l’arquitectura, els hotels i la història, per davant de Sidney, Ciutat del Cap, Lisboa o Venècia. Remarquen el tractament LGTBI i una platja espectacular. Els aspectes que es critiquen són la manca d’espais verds i l’alta densitat de població, jo diria que aquesta darrera impressió ve donada per l’acumulació de turistes en algunes zones de la ciutat, cosa que es pot corregir tot regulant-la. L’ajuntament hi està treballant, tot i l’acosament, en millorar aquest aspecte, així com està implicat seriosament en la plantació d’arbrat i l’ampliació del verd urbà.
Un dels problemes greus que preocupa al veïnat de la ciutat és l’habitatge. Aquí xoca amb les immobiliàries i els bancs. Fa poc, l’alcaldessa ha anat a Madrid per presentar esmenes a la Llei Estatal d’Habitatge que està en tràmit al Congrés, per aconseguir que aquesta llei sigui realment efectiva i respongui a les necessitats plantejades per les entitats socials i la ciutadania.
Un titular capciós de El PAÍS, en la línia que comentàvem, diu “El padre ‘de las supermanzanas’ critica el modelo de Colau”, i el que en realitat passa, com diu el subtítol, és que Salvador Rueda, convidat al cicle “Hacer metròpolis”, “ve deficiente la creación de ejes verdes en el distrito del Eixample”. És a dir, en unes jornades de Foment de Treball (entitat gens sospitosa de colauisme), aquest ecòleg va qualificar de poc agosarada l’opció de l’Ajuntament, ja que la seva proposta anava molt més enllà que el projecte de Superilles, que allibera 100 mançanes quan ell proposava alliberar-ne 500. Aquesta patronal “augura el apocalipsis cada vez que Colau planea restringir el trafico y ha pedido la paralización de la Superilla Eixample”, que segons ells suposarà la pèrdua de milers de llocs de treball. També ha intentat paralitzar jurídicament les obres de Via Laietana, cosa que ha rebutjat el jutge. Segueix llegint »
