Blog Archives

A Las Trabajadores/as y Usuari@S de la Sanidad Pública

7 abril 2011
By

Berta Riesco

En estos momentos en que la sanidad está pasando por su peor momento por una mala gestión

Pido a tod@s los usuari@s de la sanidad, (o sea, a tod@s l@s que leáis este artículo), que os unáis y animéis a vuestros familiares y conocidos, a participar en las movilizaciones que se hagan desde los centros sanitarios organizados por l@s profesionales de Sanidad. No solo nos estamos movilizando y luchando por nuestros puestos de trabajo, si no que, con ello, queremos defender también la buena asistencia y la calidad de la atención al usuario, como debe ser y no con las carencias que quieren hacerlo en un futuro muy cercano. Pretenden tratar a los usuarios como clientes o números y sin la calidez humana que ello requiere.

Como sabéis están recortando presupuestos, se han cerrado plantas en varios hospitales, están intentando cerrar hospitales comarcales, limitando el servicio de ambulancias y despidiendo personal. Lo que implica para muchas personas tener que seguir desplazándose muchos kilómetros para ser atendidos, hacerse pruebas u otras gestiones, con el consiguiente trastorno que esto acarrea, para enfermos y familiares. Esto es en perjuicio de tod@s ya que afecta directamente a tod@s, personal y usuarios, originando más listas de espera, menos calidad y peor atención por falta de profesionales, no así de medios técnicos. El recorte es en todos los servicios sanitarios, tanto públicos como privados, con convenio xhup, hospitales, centros de salut, ambulancias, etc.

Están recortando en las dos únicas cosas que nunca se ha de hacer, para el buen funcionamiento de un país, tanto en el presente como en el futuro. Y lo hacen sin importarles nada, EN SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES Y ENSEÑANZA. Hay otras soluciones y no recortar siempre del de abajo, del obrero, del que da el callo. Para recortar somos todos funcionarios pero a cuando las cosas van bien no pertenecemos a esa categoría.

Y aquí estamos injusticia, tras injustícia. No lo consintamos. És necesario que nos unamos a l@s profesionales de la sanidad. Junt@s podremos impedir este atropello a los derechos de la ciudadanía!

L’Esquerra de l’Eixample

28 març 2011
By

Consol Lacida

El meu barri, l’ Esquerra de l´Eixample, és un conjunt d’arquitectura original, amb les seves façanes i les seves illes d’interiors ajardinats, els carrers amples amb voreres grandioses plenes d’arbres, tal i com la ideà l’arquitecte Ildefons Cerdà per realitzar el seu somni de ciutat cosmopolita.

Fou un barri que es va ploblar de gent jove el segle passat. Persones amb un poder adquisitiu que no estava gens malament, ja que hi havia força gent amb professions liberals,que tenien servei i cotxe. Un barri, diguem, alegre i benestant. Però el temps passa per a tothom i també passa per al meu barri. Aquelles famílies joves van anar envellint, fins a ser avis i àvies que vivien de petites rendes, que cada vegada eren menys rendibles.

Aquests carrers estaven plens de botiguetes, de petits comerços que venien els seus productes al costat dels dos mercats, el de Sant Antoni i el del Ninot. Les botiguetes van anar tancant, perquè el calaix s’anava fent minso, cada vegada més i més i també van arribar les jubilacions del botiguers. Es van salvar, una miqueta, els mercats pel fet de ser més barats i que la seva gent passava més de puntetes, no eren tan conegudes les seves vides. Passejar pels amples carrers feia una mica de pena, ja que tot es va tornar gris i trist, la crisi havia arribat al meu barri. No solament es van tancar les botiguetes sinó que es van vendre els pisos i bastants persones grans van haver de marxar a d’altres indrets. Segueix llegint »

El Comerç a Gracia

28 març 2011
By

Gràcia, petit barri, possiblement un dels més coneguts de la ciutat, degut a la seva Festa Major, els Cinemes Verdi, la Plaça de la Virreina, i la gran quantitat d’espais alternatius, té una població sotmesa a lloguers i preus de vivendes cars.

El petit comerç, pel seu àmbit d’actuació familiar i de zona, necessita fidelitzar al consumidor però pateix una baixada del consum atribuïda a la creixent crisi, detectada en tots els establiments. Cada sector comercial té uns problemes específics. Les farmàcies, per exemple, pateixen els retalls de la Seguretat Social sobre receptes i fàrmacs genèrics, i les carnisseries i peixateries que tracten amb productes peribles i d’alta qualitat, no poden abaixar els preus. Tot això s’agreuja amb l’impacte dels supermercats. En el cas específic de Bars-Restaurants, amb la nova llei que prohibeix fumar, han vist les seves vendes encara més reduïdes, ja que clients que hi anaven dos o tres cops al dia, han reduït les visites d’ una a dues.

La manera de combatre la crisi per part del comerciants és disminuir els costos, tenir menys estocs (la qual cosa no influeix en el consumidor) i fer ofertes i mantenir preus, que sí repercuteixen en el consumidor. A pesar de tot, el client compra menys que habitualment. Els botiguer veuen el futur pessimista, ja que creuen que la crisi pot augmentar al no haver-hi ajuts per al petit comerç, ni per part de la Administració ni per part de les Entitats Bancàries.

La gent en general no coneix la relació que existeix entre Microeconomia i Macroeconomia. Pensen que ambdós conceptes són diferents, en canvi no són més que una simple administració que només es diferencia en les quantitats que manega: Microeconomia = administració familiar (salaris i despeses) Macroeconomia = administració de l’Estat (impostos directes i indirectes, que reverteixen en forma de serveis).

Aquest reportatge és fruit d’una enquesta realitzada  a diferents establiments del barri.

Aurora Manzanares

Barcelona

23 març 2011
By

Desde el mar a la montaña,

Desde la montaña al mar, esta es Barcelona, esta mi ciudad.

Desde el Tibidabo a la Barceloneta, de la Barceloneta a Colón,

Ramblas arriba camino, flores a mi alrededor.

Atrás dejo el Liceo guardando su voz,

y me adentro en la Boquería, qué goce, qué placer,

hay vida, y turistas por doquier.

 Poco a poco caminando al Paseo de Gracia llegué.

Miro arriba, derecha, izquierda, Casa Fuster.

La Pedrera, maravilla de Gaudí, al parque Güell nos lleva

a perdernos por laberintos de mosaicos, dragones de colores,

columnas de piedra, recodos escondidos,

olores a pino, a romero, a jazmín.

Desde el mar a la montaña, desde la montaña al mar,

desde Montjuïc a Pedralbes, de Pedralbes a Sarrià,

con sus casas modernistas, palacetes, jardines y demás.

 El tranvía azul, luego el funicular, al Tibidabo llego

a contemplar la ciudad, Sagrada Familia, a lo lejos la torre Agbar, la Torre Mapfre

junto al hotel Arts abrazando el Mediterráneo,

ésa es mi ciudad.

Puri Pérez

A la Virreina: Acte contra la Violència Masclista

17 febrer 2011
By

A LA VIRREINA: ACTE CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Divendres passat va ser assassinada una dona al Camp d’en Grassot

Malgrat la rapidesa de la convocatòria i la pluja, ahir a la Plaça de la Virreina, una seixantena de persones varen acudir a la crida que va fer el Consell de Dones de Gràcia, per mostrar el seu rebuig per l’assassinat d’una dona de 30 anys, per violència de gènere, al Districte.

L’acte va consistir en la lectura d’un petit Manifest i d’un minut de silenci en memòria d’aquesta nova víctima de la violència de gènere al districte de Gràcia. El text era aquest:

UN COP MÉS TOLERÀNCIA ZERO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Malauradament, el nostre districte ha tornat a ser l’escenari de l’assassinat d’una dona, per la violència de gènere. Un cop més, ens ha tocat de prop i, un cop més, estem de dol. Ens trobem en aquesta plaça tan simbòlica per a nosaltres, per manifestar la nostra condemna a la violència, a les agressions contra les dones.

El Consell de Dones vol expressar el seu rebuig juntament amb el de totes les gracienques i graciencs, a la violència de gènere masclista, que ha acabat amb la vida d’una dona de 30 anys, al carrer Pare Claret 46, del barri del Camp d’en Grassot, divendres passat a la tarda, a mans de la seva parella sentimental. Segueix llegint »

ENTREVISTA A VERA LUCIA GUERREIRO.DE GUSTO PORTUGUÉS GOURMET

11 febrer 2011
By

La Vera Lucia Guerreiro i l’Armènia Barradas, dues noies de Portugal, una Economista i l’altra Psicòloga fa sis anys que viuen a Barcelona i 5 mesos que han obert la botiga. DE GUSTO PORTUGUES GOURMET, al carrer Montseny. L’empresa que han obert és una S:C:P ( Societat Civil Privada) i han pogut comptat amb alguns avantatges fiscals per ser dones empresàries .                                                                                        

Per  què heu escollit aquest barri?                                                                                                                  

Vam fer un estudi de mercat a tota Barcelona . A Gràcia, per la tipologia de persones que hi viuen ( un rendiment alt per càpita) i per les botigues que hi havia a la zona hi encaixava molt bé la nostra botiga. Vam estar tres mesos per fer l’Estudi de mercat.

Per què heu triat aquest producte?

Perquè Portugal està de moda. Degut als vols barats la gent hi viatja més i es coneix més. Hem fet una botiga Gourmet.

Com heu valorat el moment econòmic?

A obrir en aquest moment de crisi ens hi han portat tres motius principals: per un costat, en un moment de crisi la gent necessita coses noves, d’altra part, per la situació personal ja que les dues ens vam quedar a l’atur i vam coincidir en el mateix interès de muntar un negoci propi. També s’hi afegeix un de més secundari però també important: els lloguers del locals eren més barats i hi havia més oferta.

Quines dificultats us vau trobar en els inicis?

Un aspecte molt positiu  és que el producte que nosaltres oferim es coneix poc i no hi ha distribuïdors, i, per tant, hi ha molt d’interès per part de la gent. Un altre més negatiu és que ens hem trobat amb despeses econòmiques amb què no hi comptàvem:  impostos,..

Valoració d’aquest moment actual.

L’acceptació és molt bona. Tenim clients fixos i aquests ens en porten d’altres. Ha estat molt positiva la reobertura del teatre Lliure, ha portat clients nous encara que ens ha comportat canviar els horaris del divendres i dissabtes. Hem de plegar més tard, els clients compren quan van al teatre i deixen els paquets per passar a recollir-los a la sortida. Tenim bones perspectives, també farem de distribuïdores del producte  que és sobretot de la zona de l’Algarve i que aquí no hi ha ningú que ho faci. També oferim el local per fer exposicions d’art.

Lidia Ibarz

ENTREVISTA A Mª CARMEN BALIBREA. BOTIGA TORNER

10 febrer 2011
By

 La botiga Torner, al carrer Puigmartí, fa més de 30 anys que està oberta. La propietària, la Carme, té dues botigues més a Barcelona: una botiga de roba d’home al mateix carrer Puigmartí i una altra, a prop del Mercat de Sant Antoni. La botiga Torner és una botiga de roba per a dones que es dirigeix a un públic ampli, de diferents franges d’edat i que ha apostat sempre per la bona qualitat del seus productes.Enguany, la Carme, ja una mica cansada, ( li queden dos anys per jubilar-se) aprofita que el marit és jubila i plega. Ara el negoci passarà a mans de Mª Carmen Balibrea, que des de fa molts anys, n’és l’encarregada i s’ocupa que tot funcioni.

Com heu viscut i heu fet front a la crisi ? Durant la crisi, les vendes han baixat força. Hem utilitzat diverses estratègies per poder mantenir el negoci. Hem buscat fabricants nous per ajustar més els preus, hem disminuït l’estoc,… Però no hem rebaixat gaire els preus perquè es rebaixar la qualitat i, per tant, perdre la nostra clientela

Quina ha estat la resposta de les vostres clientes? Les clientes han continuat comprant però amb menys freqüència. Les compradores busquen la qualitat, els dissenys i les talles que nosaltres oferim. Hem tingut poc client nou ja que hi ha molta oferta més barata encara que de menys qualitat però hem pogut anar conservant la nostra clientela habitual.

Quins són els teus horaris i la teva jornada laboral: Els meus horaris són molt amplis, gairebé interminables. De cara al públic, la botiga obre de 10h.a 13h i de 17h a 20h, inclosos el dissabtes. Però també hi ha molta feina a porta tancada i tot sovint m’he de quedar a dinar a la botiga. Alguns diumenges també treballo, per repassar el “gènero” i provar-lo, perquè tingui bon caient. Es fa difícil conciliar els horaris de treball amb la vida familiar i personal.

Com veus el panorama en el barri pel que fa a les botigues de roba? Moltes de les antigues botigues familiars del barri tanquen perquè es jubilen els propietaris i no hi ha ningú que continuï amb el negoci. Ara s’obren noves botigues però a nosaltres no ens afecta gaire perquè la clientela busca la nostra especialitat: qualitat, talles grans i bon patronatge.

Consideres que hi ha una baixada de qualitat en el sector? Cada cop més, hi ha fabricants , que venen a baix preu per la baixa qualitat del seu producte i només fan talles petites. Tot dirigit a la joventut  que només vol roba per una temporada. Nosaltres comprem a fabricants d’aquí i també a algun fabricant alemany. Són fabricants que tenen qualitat en els teixits, el patronatge i la confecció i que fabriquen talles grans. Vam tenir una experiència: vam comprar unes bruses a un fabricant de baix preu i no les vam poder vendre. La nostra clientela no vol aquesta qualitat.

Ara, quan la botiga sigui teva, penses canviar alguna cosa? Quines perspectives de futur veus? No, no canviaré gaire. Vull donar continuïtat a la línia que la botiga ha tingut fins ara. Si seguim en aquesta línia de treball: qualitat i productes dirigits a  un públic femení ampli, crec que les coses poden anar bé.

MOLTES GRÀCIES PER TOT CARME. QUE TOT ET VAGI MOLT BÉ.

Lídia i Sara.

EL PETIT COMERÇ A GRACIA

9 febrer 2011
By

Vull fer esment d’una pregunta que em faig sovint… On són les petites botigues de Gràcia ? Les botiguetes de vetes i fils les bodegues que ens servien el vi? Botigues amb l’olor a ranci, entranyables….  

Avui mateix, si més no, passejant pels carrers he observat que encara es podia veure alguna però amb les portes tancades, grans porticons de fusta, meravellosos, que ja no fan servei…Poca gent, exceptuant les vies principals del barri. Fa fredor veure edificis antics amb les botigues als baixos de les magnífiques finques i balcons de ferro forjat..amb portes “modernes” de vidre i alumini, les botiguetes d’abans substituïdes per vidre, alumini i mal gust. No dubto que el gènere potser es veu més i també, al ser més lluminoses, capten més gent i generen més guanys però que trist…S’ha de captar l’atenció del ciutadà/ciutadana. S’han d’adaptar els comerços als nous temps, però a quin preu? Perdent tota la identitat que les feia tan especials, tan nostres, tan del barri… Evidentment els temps han canviat, tenim altres prioritats, altres valors..Per tant, el nostre consum ha canviat des de temps pretèrits.

Aquests dies, he indagat una miqueta sobre els comerços més antics i més propers de casa meva i alguns d’ells han confessat que estaven aguantant i no sabien ben bé perquè..que acabarien tancant ja que no gaudeixen de cap ajut financer ni de cap altre tipus. Hi ha mala maror, es queixen…Potser es salven comptades botigues amb molta visió de futur, que saben comprar  i oferir però la immensa majoria ho passa molt malament.

És evident el desencant, la por, la manca de mitjans,.. Tot això és palpa en el dia a dia, està aquí entre nosaltres i crec que es tracta d ‘un tema prou important perquè les autoritats s’ho prenguin seriosament i ajudin de manera efectiva a aquests comerços que volen, treballen i dediquen la seva vida i les seves il·lusions en tirar endavant.

Maria Lluïsa Pena Bernad

L’ASOCIACIÓ “MUJERES LATINAS SIN FRONTERAS”, PRESENTADES PER DONES COMUNICADORES DE GRÀCIA

7 febrer 2011
By

    

 

Aquesta setmana el programa Ones de Dones (Ràdio Gràcia) va estar realitzat per l’Angela del Rosario, l’Anna Enríquez i la Rosa García Almar. Les tres havien tertulia y entrevista a MARGARITA BOLIBAR Presidenta MUJERES LATINAS SIN FRONTERAS en RADIO GRACIA con COMUNICADORAS DE GRACIAparticipat en el darrer Taller de Dones Comunicadores, organitzat pel Punt d’Atenció i Informació a les Dones de Gràcia (PIAD), i dirigit per la Sara Reñé.

El programa constà de dues parts: en la primera van comentar la seva experiència en el Taller i el contacte amb les noves tecnologies, els blocs i l’escriptura; en la segona, van entrevistar la Margarita Bolivar, presidenta de l’Asociación Mujeres Latinas sin Fronteras.

Així vam poder saber que l’Asociación Mujeres Latinas sin Fronteras és una ONG, nascuda el 1997 i que va rebre la Medalla d’Or del Consell d’Associacions de Barcelona. El seu funcionament està a càrrec de 75 voluntàries (entre elles una infermera, una psicòloga i una metgessa), que ofereixen a les dones immigrants llatinoamericanes, que han vingut a treballar a la nostra ciutat, un lloc d’acollida, trobada i formació integral.

En els seus inicis, explicava M. Bolivar, les dones immigrants arribaven sense papers, de zones rurals, amb poca formació o molt desorientades i per treballar en el servei domèstic. Actualment hi ha hagut una evolució i estan més integrades.són més obertes i tenen molt d’interès en formar-se. També, actualment, n’arriba un nombre menor.

 L’Associació també ofereix el servei d’una treballadora social i reforç escolar per als fills de les sòcies, que fan un pagament simbòlic mensual de dos euros. A més fan cursos de català, d’auxiliar de geriatria i diferents tallers: cuina, manualitats, bijuteria, teatre i expressió corporal, ampliació per auxiliars de geriatria, la cura física i emocional de nens de 0 a 4 anys. Així mateix fan xerrades de creixement personal, sortides lúdiques al teatre, per Barcelona i celebració de festes com Sant Jordi, el Dia de la Dona, etc.

 Compten amb el suport i el local de la Comunitat San Francesc d’Assis del carrer Elisa, 23. Per a més informació: mujereslatinas@hotmail.es o als telèfons 93-417.02.73 o 656.31.27.65

Conxa García

LEY SECA DEL TABACO

4 febrer 2011
By

 Una nueva ley antitabaco, aprobada reciente por el gobierno, ha revolucionado el personal, fumadores y no fumadores. El ciudadano ve perplejo como ha proliferado un desconocido mobiliario urbano:  unos grandes ceniceros en la puerta de cada bar de la ciudad y unas inquietantes torres en las terrazas para calentar a los recalcitrantes usuarios del humo.

Otras de las consecuencias de esta ordenanza son los corrillos que se forman en la puerta de los establecimientos Se dice, se rumorea, se comenta que en estos grupos de ciudadanos ya se están formando parejas con el natural resultado que, en breve, puede que tengamos retoños propiciados por esta nueva situación. El ejecutivo se sentirá doblemente satisfecho por haber matado dos pájaros de un tiro: proteger la salud y ,de paso, aumentar nuestra maltrecha natalidad.

El alboroto causado por los empresarios del sector hotelero, està, en cierto modo, justificado pero tiene fecha de caducidad. Una vez asentado y digerido el impacto inicial, los dueños de los bares verán como poco a poco la clientela se adaptará a la nueva situación.En el barrio, una vez superado el primer impacto, parece que la gran mayoría acata la ordenanza sin problemas. Dueños y clientes conviven en este nuevo contesto con resignación y naturalidad.

Algunos rebeldes han propuesto burlar la norma. Estos últimos verán como los usuarios volverán poco a poco a sus locales, saldrán a la puerta a fumar la “La pipa de la Paz” que tendrá un efecto balsámico y esta nueva realidad será la cotidiana. Y esto es todo.

Carmen Domínguez.

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia