Sara Reñé. Fins al segle XX, l’estructura familiar jerarquitzada i homogènia i el matrimoni per a tota la vida han estat les formes hegemòniques de convivència. Al llarg del segle XX, aquesta cèl·lules socials bàsiques s’han anat transformant i diluint tot donant pas a tot un seguit de noves tipologies de relació.
Convivint amb les estructures més tradicionals, s’ha anat instal·lant en el si de la societat una gran diversitat de situacions de convivència: famílies monoparentals i reconstituïdes, parelles de fet i homosexuals, matrimonis sense fills, persones que viuen soles,.. La modernitat ha transformat la vida privada i ha generat noves possibilitats de vinculació positivament plurals però, alhora, conflictives i contradictòries.
Mentre, per una banda, es pot observar, sobretot en els joves i adolescents, una tendència a mantenir allò que Z.Bauman anomena relacions líquides, és a dir, successives relacions puntuals sense aprofundiment ni compromís, per l’altra, roman, impregnant tots els sectors socials, una conceptualització de l’amor encara molt lligada al mite de l’amor romàntic amb una indubtable vigència de la idea de príncep blau, de la idealització de l’altre i de la sobrevaloració de l’enamorament. Segueix llegint »
Sara Reñé. Federica Montseny va ser ministra de Sanitat i Assistència Social del govern del socialista Francisco Largo Caballero entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937. Malgrat la curta durada del seu mandat , va aconseguir enllestir i presentar el primer projecte de llei de l’avortament a Espanya (Ley Eugenésica del Aborto). El projecte no va ser recolzat pels ministres del seu propi Govern i no va arribar a aplicar-se mai. Això no obstant,a Catalunya, el 25 de desembre de 1936, el govern de la Generalitat, va aprovar, per decret, la llei de Reforma Eugenèsica de l’Avortament dissenyada pel doctor Fèlix Martí Ibáñez. Aquesta llei, tot i ser una Llei de suposits,reconeixia el drets de la dona a l’avortament voluntari i incorporava la interrupció artificial de l’embaràs en el Servei Sanitari public.
Sara Reñé. El dimarts 28 de Febrer es va presentar, al C.C. La Sedeta, el nou portal de serveis per a la gent gran de Gràcia 
El proper dissabte 28 es convoca una manifestació unitària amb el lema “No a la dictadura financera.Aturem les retallades”.
ra Reñé.Les nines Monster High s´han convertit, enguany, en un dels joguines més demandades per les nenes de cinc a 5 a 12 anys. Des de ja fa setmanes, estan esgotades en els grans magatzems i es venen en revenda per més del triple del seu preu original. Les Monster High tenen el seu origen en les novel·les juvenils de l’escriptora canadenca Lisi Harrison (Estrella Polar/Alfaguara), que han obtingut un gran èxit de públic adolescent durant els últims mesos. Aquestes novel·les narren històries d’Institut i amors juvenils protagonitzades per les filles i descendents dels monstres clàssics de la narrativa i el cinema de terror. ‘Ser normal ja no es porta’ és una de les frases que apareix en un dels llibres més venuts d’aquesta saga.
Conxa García.Es parla de la pèrdua de valors, però quins referents té la ciutadania? El govern preocupat per la falta de valors pensava en un Pla Nacional de Valors. El Conseller de Benestar Social deia que “hi treballarien amb l’objectiu de reforçar valors com ara la solidaritat, la convivència, el civisme i el respecte” i convertir els “grans valors universals” en “valors bàsics del país”. Em sembla que la ciutadania està demostrant tenir més valors que el govern i aquest l’únic que està fent és apostar perquè la gent depengui de la caritat i la solidaritat dels altres, ja que ha fet deixament de les seves funcions redistributives i d’atendre la sanitat, l’educació, els serveis socials. 
Ja hi som un altre cop, com cada any, i sense treva, ha arribat Nadal. L’únic que pot haver canviat és el nostre entorn, tant en la família com en l’àmbit social i professional … per la qual cosa em pregunto: per què ens fan tanta “por” les circumstàncies de vida en què ens trobem immersos? Em refereixo a la tant cansada, esgotada, avorrida i mercantilista crisi, de la què s’han fet innombrables articles, formats comercials, programes de televisió, etc … 
Diuen, diuen i diuen, la qüestió és què diem nosaltres, què som capaços d’ expressar i d’afirmar. Es a dir què és allò amb què no estem d’acord i volem que es modifiqui o fins i tot s’anul·li pel bé nostre i de la societat.
