Barris de Gràcia

Necessitem veïns i veïnes observadors, però alhora respectuosos amb la privacitat de les persones, que desitgin el millor per al seu entorn, disposats a cooperar amb els Serveis Socials i les entitats del barri que ja formen part del Projecte.

No cal que els veïns i veïnes assumeixin grans responsabilitats, només cal que estiguin atents, en el dia a dia, a la dinàmica de les persones grans que coneixen. Si detecten un canvi en la seva rutina diària, en el seu comportament o en el seu aspecte, compte, poden ser indicis que necessiten algun tipus d’ajuda, i en aquest cas, la única cosa que s’ha de fer és posar-se en contacte amb el Projecte Radars, trucant al telèfon 93.291.43.25 de Serveis Socials, o enviant un mail a radars.gentgran@gmail.com identificar-se com a Radar Veïnal del Projecte i facilitar la informació que ens permeti actuar en benefici de la persona necessitada d’atenció.

Amb la idea d’aconseguir un barri més solidari i humà neix al 2008 el Projecte Radars del barri del Camp d’en Grassot, que té com a objectiu ajudar a les persones de la tercera edat per tal que puguin romandre a les seves llars tot garantint el seu benestar social.

En aquest temps, el Projecte Radars ha entrevistat 180 persones grans per conèixer la seva situació i necessitats, mitjançant un porta a porta amb voluntaris i voluntàries de Creu Roja, a quatre illes del barri. Una vegada ubicades les persones grans, els serveis socials del Districte de Gràcia van fer-ne una valoració i, en cas de risc, van realitzar una intervenció professional.

Avui ja són 128 persones grans que compten amb un sistema de seguiment telefònic, implementat amb la col·laboració de persones voluntàries de Creu Roja. A més a més, 126 veïnes, veïns i, comerciants voluntaris també contribueixen a reduir a el risc d’aïllament de les persones grans del seu entorn, fent de “Radar Veïnal” que significa estar atent als canvis de la situació de les persones grans.

De les 128 persones grans que actualment compten amb el seguiment del projecte Radars, 98 persones (un 77%) són dones. Principalment viuen soles (un 53%) o acompanyades per la seva parella (un 25%), és a dir, acompanyades per una persona gran, però el principal grup d’intervenció és sens dubte el grup de dones grans que viuen soles.

D’acord amb la Anàlisi de la Situació de Salut del Districte de Gràcia, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, al febrer 2010, tant en l’índex de sobreenvelliment com en la població que viu sola de més de 85 anys, el districte de Gràcia presenta valors per homes i dones superiors al global de la ciutat i aquest l’índex es va incrementant. A més a més, es pot observar un augment del percentatge de persones majors de 85 anys que viuen soles, sent al 2008 un 23,3% en el cas dels homes i, un 42% en les dones, és per això que les principals persones beneficiàries d’aquest projecte són dones grans, sovint de més de 85 anys, que viuen soles al Camp d’en Grassot.

Són membres del Projecte Radars: Amics de la Gent Gran, Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan, Associació de Comerciants Nova Travessera, Associació de Pensionistes i Jubilats La Sedeta, CAP Pare Claret, Casal d’Avis Siracusa, Centre Cívic La Sedeta, Club de Petanca Sant Joan, Creu Roja, Federació Catalana de Voluntariat Social, Fundació Nostra Senyora dels Àngels, Obra Cor de Maria, Parròquia Cor de Maria, Residència Assistida i Centre de Dia Salus Gràcia, Residència i Centre de Dia Siracusa, Serveis Socials, Unió Catalana de Sèniors.

Liliane Gallamini, tècnica del Projecte Radars

Dins del projecte del Benvingudes al barri, que dirigeix la Letícia Meyer, s’ha presentat, al Centre Cívic del Coll, la mostra titulada L’ahir i l’avui del Coll: El Parc de la Creueta. Es tracta d’una mostra de dibuixos dels nens i nenes del cicle mitjà i superior del CEIP Montseny i fotografies antigues del barri del Coll.

El programa Benvingudes al barri té la finalitat d’afavorir l’acostament entre les famílies establertes i les nouvingudes, per facilitar el coneixement mutu i promoure’n el sentiment de pertinença al barri.

L’acte inaugural l’obrí la Natàlia Bosch del Centre Cívic El Coll, que ha recolzat el projecte, i després parlà L. Meyer i persones col.laboradores. Finalment quatre alumnes del CEIP Montseny, la Yelena Marcovic, la Madeleine Salazar, la Nicole Silva i la Carla Villares van llegir molt serioses un text que duien escrit, del qual cadascuna en llegí una part.

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració de la Vocalia de Dones de l’AVV Coll-Vallca i del grup de Comunicadores del Coll, format per dones d’aquesta entitat, concretament la Teresa Gay, la Maud Franzén, la Ma. Rosa Ureña i la Conxa Garcia.

Aquestes dones comunicadores van col·laborar amb la Leticia Meyer tot recolzant aquest interessant programa i, juntament amb l’Hèctor López –veí i fotògraf del barri-, van visitar el CEIP Montseny per compartir amb els nens i nenes, les seves històries de vida al voltant del barri i del parc. I aquests nens i nenes al seu torn, van voler compartir a través dels seus dibuixos, imatges del parc, avui també seu. D’aquesta manera, s’ha volgut recuperar i construir entre tots i totes la història del barri, més enllà de les diferències d’edats, llengües, cultures i procedències.

Aquesta mostra forma part d’un procés de recuperació de relats, vivències i imatges entorn del Parc de la Creueta: antiga pedrera que va passar de les mans privades a les de l’Administració i que es va convertir, per demanda dels veïns i les veïnes del barri del Coll, en un parc d’ús públic.

Conxa García

Estic enamorada de la meva BARCELONA. És tan bonica i riallera. Té mar, té muntanya i, fins tot, dos rius, i unes avingudes i passejos amples. Per a mi és meravellosa. Es tan gran que està dividida en 10 districtes. Cada un té les seves identitats,.. els seus carrers ben diferents i la seva manera de viure la gent de cada barri.

Visc a L `Eixample que és un barri modernista ben distribuït, amb gran quantitat d´ arbres i voreres amplíssimes. També es força sorollós i, sobretot, impersonal, molt fred. El meu cor està a Gracia, una Vila acollidora, simpàtica i viva. Ara que l´han fet piatonal té el seu encant i la seva gent, acollidora, es fa molt amb el veïnat. En el seu centre, o sigui el que és el seu cor, batega dins del Mercat de L´Abaceria, que fa més de cent anys va ser construït pel Sr. Puigmartí per als seus treballadors de la fàbrica de teles Puigmartí i per als veïns dels voltants del barri (en olor de Colònia per als Graciencs).

Voldria explicar-vos que és el meu Mercat ja que hi he passat molts anys treballant-hi sentint-me super a gust. Tot el fred, la calor i las matinades que hi he viscut dintre. El Mercat és un lloc ple de màgia, d’olors, de colors, de sorolls i d’ imatges variables i sosprenents que ens donen el mar i la terra. Es com un petit poble on ens coneixem tan venedors, com compradors, fruit d´un tracte constant. Per a mi va ser una Càtedra de PSicologia que em va ensenyar a escoltar la gent, a comprendre-la, a donar-li carinyo,i, fins i tot, algunes de las meves clientes van ésser com amigues per a mi ja que encara me’n recordo d’ elles amb nostàlgia .

Vaig tenir la sort de ser durant set anys la Presidenta de l’ Associació de venedors del Mercat més emblemàtic i gran de Gràcia. Mentre va durar la meva Presidència, varem fer quantitats de festes Populars assenyalades i no tan assenyalades que sempre portaven gent de tot Gràcia a passar una bona estona. Ens varem integrar dintre de l’ Ajuntament de la Vila i de moltes entitats del barri i vam fer per a ells tot el que estava al nostre abast. Van ser uns anys de molta feina. Després del treball diari amb reunions, alguna bronca i moltes satisfaccions de fer molt bons amics. D´entre tots, el que fou el meu secretari: Eduard Ampolla. Treballant plegats varem procurar tirar endavant el Mercat. Fruit de la nostre tasca varem aconseguir de l’Ajuntament de Gràcia, l´eixamplament de la vorera de la Travessera per tal de millorar la relació entre encantistes i vianants.

Com tots sabem, el càrrecs de responsabilitat comporten el risc de no fer-ho bé per a tothom, però, per a mi, la satisfacció personal és haver contribuït a millorar moltes coses al Mercat i consolidar la unió entre veïnat i venedors. L’ assistència massiva de compradors a tots els esdeveniments populars que varem organitzar em donen la raó. Per tot això, em sento orgullosa dels resultats assolits pensant en el bategar del cor de Gràcia que, per a mi, és el Mercat de L´ABACERIA, un espai públic i de convivència.

Consol Lacida

Les components de l’Associació Les Dones del 36, fundada l’any 1997 i dissolta a finals de 2007: Trinidad Gallego, María Salvo, Conxa Pérez, Carme Casas, Josefina Piquet i la iniciadora de la nostra entitat Llum Ventura, manifestem el nostre desacord envers el tancament de la plaça de les Dones del 36 mitjançant aquest comunicat.

Quan fa uns quatre anys ens van comunicar que des de la Vocalia de la Dona de l’AVV Vila de Gràcia i Ràdio Gràcia, havia sorgit la iniciativa de dedicar una plaça de nova creació a la memòria de les Dones del 36, la nostra reacció va ser d’una immensa gratitud. Reconeixem i valorem tots el esforços i perseverança del Consell de Dones de Gràcia i de tots els col•lectius i persones que han fet possible la inauguració de la plaça. Aquesta iniciativa és un acte de justícia i un homenatge a totes les dones del 36 i honora al Districte de Gràcia.

Nosaltres, les components de l’Associació Les Dones del 36 – no confondre amb el nom genèric de la plaça – també formem part d’aquest col•lectiu de milers i milers de dones compromeses en la lluita per obtenir uns drets que fins a la proclamació de la Segona República, el 14 abril 1931, ens estaven negats. Després, en esclatar la guerra, ens convertiríem en les dones abnegades que vàrem estar al front i a la reraguarda i que, mentre els nostres companys eren al camp de batalla, teníem cura de la família i els suplírem als tallers, fàbriques, hospitals, escoles, menjadors populars, etc…..Dones que, a partir de 1939 i amb la frustració d’una causa perduda, patírem la dictadura, persecucions, exili, presons, afusellaments, etc…
Si la plaça i la inscripció de la placa són un reconeixement a la lluita de les dones del 36 per a la justícia i la llibertat, per què l’Ajuntament de Gràcia -que des de l’inici de la construcció de la plaça ens va silenciar el seu tancament– ha decidit posar-hi reixes? Que algú ens ho expliqui. Arguments, n’hi ha molts, però per a nosaltres, les signants d’aquest comunicat, raons que justifiquin les reixes, cap ni una.

Opinem que és una contradicció perquè la placa i les reixes són incompatibles. Creiem que es una decisió injusta i una falta de coherència i de respecte a la memòria de les dones del 36 i ho sentim com una ofensa als nostres anhels per a defensar els valors de la llibertat. Les reixes ens recorden les presons franquistes i ens fan mal, molt de mal. Sabíeu que de les tretze components de l’Associació Les Dones del 36, vuit van estar empresonades injustament i torturades durant la dictadura? Us imagineu que diria Isabel Vicente, gracienca, si pogués veure les reixes de la plaça? Pregunteu a Trinidad Gallego, empresonada set anys amb la seva mare i la seva àvia de vuitanta i set anys i a Maria Salvo, també gracienca, que va estar entre reixes setze anys…

Avui, unes altres reixes ens obliguen a expressar els nostres sentiments i a fer públic aquest comunicat. Demanem que la nostra plaça sigui pública, sense reixes i lliure per a tothom. Com a dones protagonistes dels fets de 1931, 1934 i 1936, ja hem complert. Ara us toca a vosaltres, les nostres hereves, continuar la lluita pels drets de la dona i reivindicar el lloc que ens pertany en la història. Nosaltres som grans, molt grans, però mentre ens quedi un bri de veu, tenim encara prou forces per demanar justícia i llibertat.

NO VOLEM MAI MÉS REIXES EN LA NOSTRA VIDA

TRINIDAD GALLEGO PRIETO – DNI 37076622 BCN, MARIA SALVO IBORRA – DNI 13628377 BCN, CONXA PÉREZ COLLADO – DNI 37914030 BCN, CARME CASAS GODESSART- DNI 395490814 TARRAGONA, JOSEFINA PIQUET IBÁÑEZ – DNI 36778829N BCN, LLUM VENTURA GIL – DNI 37227920M BCN.