Cultura

Conxa García. La meva música preferida és el jazz. El jazz és melodia i improvisació. Penso que m’agrada perquè a mi m’agrada viure amb una melodia de fons, que em doni seguretat i, alhora, improvisar. No sé viure d’una altra manera.

 M’agraden molt les veus de dona com l’Ella Fitgerald, la Billy Holliday, l’Anita O’Day, la Carmen McRae i tantes d’altres. M’encanta sentir la mateixa cançó en les diferents versions que fa cadascuna d’elles. És la mateixa cançó i no ho és. El tempo, el color de la veu, el fraseig, la tonalitat, el timbre, de vegades s’emfatitza més una paraula, una frase; de vegades es suprimeix un fragment, la veu s’arrossega més o es fa més fosca, o més clara. La senten diferent i la diuen diferent.

 La vida és per a totes igual i diferent, cadascuna la viu a la seva manera i posa més èmfasi en unes coses o en d’altres. El jazz i les seves veus reflecteixen aquesta diversitat de sentiments, de vivències, de maneres d’encarar la vida.

Consol Lacida. Avui és un dia de Gener nuvolat i està plovent, mentre miro per la finestra les gotes que van caient, em sento melancòlica, m’aixeco i poso música.

Tanco els ulls i penso en les cançons que més m’han agradat al llarg de la meva vida. En tinc tantes i tantes, totes elles han marcat les diferents etapes de la meva vida… Les de nena cantades per la meva mare, les de joveneta cantades amb les meves amigues d’aquells temps, les primeres cançons romàntiques escoltades en les festes particulars que es feien als anys 50, com per exemple la del “Reloj” de Lucio Gaticca, aquesta fou la primera que em portà el record del meu primer noviet…Érem uns crios, però era una bona persona. També recordo les cançons del concert dels Beatles o el Rock and roll del Elvis Presley, el meu ídol de joventut i encara avui dia, doncs quan l’escolto la ballo, encara que sigui sola!

Recordo amb molt d’amor i enyorança el primer ball amb en Salvador quan ballàvem tots plegats la cançó ONLY YOU dels Platters, era la nostra cançó preferida… Una altre cançó que sempre em ve al cap quan penso en ell és el Vals del Danubi Blau de Johann Strauss, ballat amb en Salvador el dia del nostre casament, també tinc un record d’aquest vals quan el vaig tornar a ballar juntament amb ell el dia que l’Ajuntament de Barcelona em va donar el premi a la primera dona presidenta dels mercats de mans de l’aleshores alcalde senyor Closs, també ballat per les festes majors de l’Eixample el primer any que vaig ser presidenta de l’Associació VV durant l’homenatge de la Festa major de l’Eixample, o sigui que aquest vals com podeu imaginar, ha estat molt important en tres etapes de la meva vida. Amb en Salvador també l’hem arribat fins i tot a ballar en el passadís de la casa nostra com  un ritual que fèiem cada nit després de sopar i ens dèiem lo molt feliços que érem, aliment dels nostres 55 anys als braços l’un del altre. Segueix llegint »