Presentació d’un llibre de poemes sobre ciència a Ones de Dones-Ràdio Gràcia
Es va presentar a Ones de Dones (Ràdio Gràcia) el llibre de poemes titulat “Univers” de la poetesa Assumpció Forcada, amb pròleg de David Jou, catedràtic de la UAB.
Es va presentar a Ones de Dones (Ràdio Gràcia) el llibre de poemes titulat “Univers” de la poetesa Assumpció Forcada, amb pròleg de David Jou, catedràtic de la UAB.
A l’espai Ones de Dones, de Ràdio Gràcia, es va presentar el llibre Los bancos del tiempo.Experiencias de intercambio no monetario, Editorial Graó. Les autores: Carolina Recio, Professora de Sociologia de la UAB; l’Elvira Méndez, Presidenta de l’Associació Salut i Familia; i la Josefina Altés, coordinadora a nivell estatal dels Bancs del Temps i col.laboradora d’Ones de Dones, on realitza un programa mensual.
Cal assenyalar que el Banc del Temps de Gràcia, amb seu als Lluïsos, és un dels més nombrosos i actius de Barcelona. L’interés desvetllat per aquesta experiència, feia necessària l’aparició d’un text com aquest, que reflexionés, valorés, quantifiqués i expliqués la seva incidència i extensió i el seu valor comunitari.
En el marc de l’acció comunitària l’espai i el temps són fonamentals. El temps, avui en dia, ha esdevingut un bé escàs. Per això, és un repte per a la nostra societat el fet de plantejar alternatives que condueixin a aconseguir temps i temps de qualitat.. Aquest llibre reflexiona sobre la utilització del temps i les possibilitats de redefinir d’una manera més equitativa i social com utilitzar-lo.
També ens ofereix una visió dels bancs del temps entesos com un recurs comunitari, per resoldre els problemes de temps de la vida quotidiana de les persones. Alhora ens presenta les xarxes d’intercanvi de coneixement, un lloc on aquelles persones que participen cedeixen els seus sabers i els seus temps per poder ensenyar i aprendre.
Ambdues iniciatives es relacionen amb el temps i ens ofereixen la possibilitat de repensar-lo, ja sigui com a dedicació, ja sigui com a element clau en les relacions comunitàries.
Conxa García
La Marianela signa la seva segona novel.la, Paraíso en “vilavirtut”, Editorial La Plana, amb el psedònim Verónica Essman. I l’Esperanza publica, per primera vegada, un llibre que barreja poesia i pintura, dues de les expressions artístiques que conrea aquesta dona polifacètica, titulat Vivir Viviendo, Editoral Tarannà.
Una artista polifacètica
L’Esperanza Pérez va parlar de com tot artista viu les coses quotidianes amb una gran intensitat. La seva escriptura és ràpida “per expressar les seves emocions, provocades per un fet extern o intern”. Les emocions són universals. L’autora no cerca la sonoritat ni la rima sinó l’expressió del sentiment amb les paraules precises, la frescor, l’expressió directa d’allò que viu. És per això que pot escriure en un tros de diari, en un kleenex, en un tovalló; a casa, a la feina o pel carrer. Diu que “l’important és que allò que vols transmetre arribi als altres”.
A nivell pictòric el seu estil és l’expressionisme abstracte. Les pintures del llibre expressen la mateixa emoció que el poema al qual companyen.
El proper 7 de maig, a les 8 del vespre, inaugura una exposició de pintures al Centre Cívic Carmel, carrer Santuari, 27.
De cartera a novel.lista
La Marianela Estarrona treballava de cartera i va començar a escriure després d’un greu accident. La seva primera novel.la, que va tenir una segona edició, dia el títol: Ida y vuelta del más acá.
Va explicar que el 99% dels personatges de la seva novel.la tenen un referent real. Fins i tot el personatge principal és l’alter ego de l’autora. Va escriure l’obra en una Olivetti. Diu que la seva novel.la ha estat qualificada com “compromesa, dura i realista”.
Es tracta “d’una obra experimental”. Els protagonistas són els habitants d’una ciutat fictícia i les seves vivències. Es parla de la droga, del terrorisme. El sexe també hi té una certa rellevància. Tot tractat “des d’un punt de vista còmic i caòtic”. Una novel.la àgil, amb molt diàleg, per fer-nos passar una bona estona.
L’autoedició una via per als autors novells
En el col.loqui amb el públic assistent sorgí el tema que, darrerament, gràcies a editorials com La Plana, amb seu a Gràcia, o Tarannà, molts autors poden publicar mitjançant l’autoedició. Aquestes editorials faciliten la impressió i el disseny, la presentació del llibre i la seva col.locació en dues o tres conegudes llibreries. La resta corre a càrrec de l’escriptor. Si aconsegueix vendre tota l’edició recupera els diners invertits. És una via interessant ja que és difícil i complicat publicar en una editorial coneguda. Aquestes, en general, inverteixen només en valors segurs i no promocionen la creativitat ni donen facilitats als autors novells.
Conxa García
Underground
Mossega’m
Fotos pintures. Susana Alastruey
Me acuerdo del primer libro infantil y juvenil ya que cayo en mi corazón con alborozada alegría Se titulaba Zapatos de Viento , Zapatos de Fuego.
Los protagonistas eran los tres personajes principales. La madre, el padre y un niño
muy gordo llamado Tim. Cuando el niño cumplió siete años su padre le regalo unos zapatos para hacer un largo viaje junto a él. Tim se llamaría a lo largo de la novela Zapatos de Fuego y el padre Zapatos de Viento. La madre es el personaje secundario pero sale muy puntualmente para dar soporte a la familia. Pasaron muchas aventuras muchas muy divertidas con pinceladas de humor que no podía evitar sonreír.
Lo que no me gusto es que los diferentes personajes alternativos que salieron en la novela se metieran con el barrigón del pobre Tim y este aprendió a lo largo de toda su madurez a reírse de si mismo y a aceptarse tal cual es con resignación pero sin perder su barrigón y su sonrisa.
Rosa Martín
Aquest llibre ens permet veure a través de la vida de l’Amna, tota la història de l’Afganistan des de la dominació russa fins l’ ocupació dels talibans.
És un llibre molt cru i a la vegada molt dolç. La seva crueldat queda reflectida en la reflexió sobre la vida de les dones en aquest país. La seva dolçor ens la transmet la relació d’amistat i amor que estableixen l’ Amna i l’ Abília, les dues sotmeses a la mateixa sort .
L’Amna, nascuda en l’època que governaven els rusos, filla d’un adulteri, és obligada a l’ edat de 15 anys a casar-se amb un home de 55 anys. La seva vida està sotmesa a un marit abocat al Coran i sense cap altre horitzó que el de tenir cura del seu marit. Els seus sentiments com a dona i persona queden reflectits amb un sentiment estripat de tristesa i, a l’hora, de resignació. Tot això és complica més amb l’ocupació dels talibans. La seva vida només adquireix un brot d’alegria quan descobreix l’estimació que neix amb l’ Abília, segona dona del seu marit.
Rosa Escofet
