Entrevistes

Entrevista a Lina Garcia Sesen i Dolors Masip, de PLAT RING.

28 novembre 2011
By

Puri Pérez.

A Gràcia  concretament  al carrer Torrent de l’Olla número 5  hi ha la botiga PLAT RING, de menjar cuinat, on pots trobar menjar casolà, de bona qualitat i a bon preu. Al capdavant, dues dones emprenedores que un dia decideixen abandonar les seves carreres per embarcar-se en un projecte nou per elles, res a veure amb el seus estudis. Des de la joventut fins ara han cultivat  la seva amistat. Lina, pedagoga mare de cinc fills. Dolors, professora de música, mare de dos fills. Totes dues van decidir convertir-se en sòcies i posar-se al capdavant d’una botiga de càtering i menjar  per emportar

1. Com i quan vau decidir engegar aquest projecte?

–        Jo sóc pedagoga i treballava en una escola de Sant Cugat. Van ser uns anys difícils en els quals el nombre d’ alumnes havia anat de baixa i em van acomiadar.La Dolors és professora de música però  sempre  ha sigut  gran  amant  de la cuina. Li van oferir el traspàs del negoci i vam pensar que entre les dues ens en sortiríem. Ens va fer  il·lusió començar una nova etapa de la nostra vida.

2. Com  van ser els primers anys? Quines dificultats vau tenir?

 –      Van ser una anys molt difícils: la Dolors i jo no teníem gaire idea de com funcionava el negoci de l’hosteleria.

                   

3D’on provenen els plats i les receptes que oferiu? Qui  decideix els menús ?

–        Les receptes  provenen de casa, de l’àvia Laieta  i de llibres antics i nous, sempre procurem fer-les  com a casa , o sigui, amb molta cura. Ens agrada fer-ho bé. Els menús  els  decidim  totes dues, tenint en compte tant  la cuina d’estiu com  la d’hivern  

4.  Com  manteniu el bon nivell de qualitat?                             

-   Doncs, així mateix, vigilant la matèria prima i procurant fer-ho cada dia millor. Segueix llegint »

ENTREVISTA A POIRE VALLVÉ

18 octubre 2011
By

Maria LLuïsa Pena.

En Poire Vallvé i Cordomí, nascut a Barcelona el 1962 és l’actual director de l’Orfeó Gracienc. Des de 1995 fins el 2011 ha estat professor a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Departament d’ expressió Musical, Corporal i Plàstica. Actualment és director artístic de l’Aula de la UAB (des de 2002) i dirigeix el Cor de la UAB. Dirigeix l’Orfeó Gracienc de Barcelona des de l’any 1996. (Llegir més al final del text)

Bon dia, Poire, m’agradaria començar l’entrevista agraint la teva amabilitat d’estar una estoneta amb nosaltres i respondre a les nostres preguntes. Volem que arribin a la gent que t’ha vist dirigint i també a les persones que no et coneguin perquè puguin assabentar-se que en una entitat important com és l’Orfeó gaudeixen d’un director de gran prestigi.

1.-Parla’ns de la teva infantesa, de quan i com vas sentir la necessitat de conèixer  aquest art tan meravellós que és la música.

De fet no va ser una necessitat. Va ser una cosa molt natural. La vivència de la música va ser en primer lloc en família, cantant a les festes…la mare sempre cantava, els germans també estudiaven música. Tot això em feia entrar en la música de manera natural, després em van inscriure a la coral infantil, L’Esquitx; més endavant  vaig començar a estudiar música al conservatori, cantant a la Coral Sinera i, ben aviat, em va sorgir la possibilitat, als 19 anys, de fer una suplència a la Coral Espígol i començar a dirigir. Des de llavors, no he parat de fer-ho.

 2-Què vas sentir quan, de petit, vas endinsar-te en l’estudi de la música, de violí? Vas saber que allò era el teu destí, la teva vocació?

No, estudiar música era normal a casa meva, m’agradava però no m’imaginava pas que podia dedicar-m’hi. Sempre cantussejava, m’inventava cançons. Va ser quan vaig començar a dirigir que vaig intuir que m’ hi podria dedicar.

3-El teu currículum és impressionant. Quina època en destacaries com la més important o una de les que han tingut més transcendència per a la teva formació?

 Durant l’etapa de professor dela FCEC, em preguntava el perquè de moltes coses tant a nivell musical com a nivell de tècnica i de gest… Ha estat una actitud que he mantingut sempre com a professor de direcció. També recordo amb estimació un grup d’anàlisi que vam fer amb uns amics músics per aprofundir en el coneixement de la música.

4.- D’on treus el temps per dur a terme els diferents treballs? El dia només té 24 hores i en necessitem unes quantes per a dormir….

És important fer en cada moment el que pots i has de fer, programar les feines, prioritzar i molt important saber dir que no quan no es pot.

 5.- Has fet una tasca important com a compositor. Podries destacar alguna o diverses de las teves composicions? De quines et sents més satisfet?

 Em costa triar. Cada una va néixer en unes circumstàncies concretes, per a uns intèrprets, un públic i en general totes han completat la seva funció… M’agraden especialment les dirigides a un públic menut, m’encanta veure la tendresa i la màgia amb què són rebudes.

 6.- Ens pots explicar alguna anècdota en la teva vida professional?

Un dels components importants per a un músic és poder ensenyar el que un mateix està practicant i això comporta analitzar el que estàs fent i el perquè, per poder transmetre-ho a la gent i per tant és un motiu d’anar gaudint d’un creixement constant. Segueix llegint »

Entrevista a l’Esther Palacios Tejel

28 abril 2011
By

Per Mª Lluïsa Pena

ESTHER  PALACIOS TEJEL

Llicenciada en Psicologia per la UB i en Musicologia per la UAB, inicia els estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona i decanta la seva formació preferentment pel cant i la direcció de cor. També compta amb estudis elementals de guitarra i cant. amb Montse Solà. Ha estudiat direcció amb Poire Vallvé, Alfred Cañamero, Mireia Barrera, Josep Vila, Xavier Sans i Emilio de la Linde, als cursos de la FCEC i a Mallorca amb Karl Hogset. Actualment, dirigeix el Cor d’Antics Cantaires de l’Orfeó Gracienc, el cor de pares de l’escola Claret, Veus Clares fa 7 anys i, des de fa més de 15 anys, diferents grups  de Coloraines i la coral infantil de l’Orfeó Gracienc. Ha cantat al cor de cambra Fòrum Vocal i a l’Orfeó Gracienc. Professora de música a Secundària a l’escola Sadako des de fa 15 anys. Actualment amplia la seva formació amb estudis de magisteri a distància a la Universitat de la Rioja.

 Hola Esther, en primer lloc, gràcies per dedicar-nos una estoneta. Ens agradaria que ens parlessis de la teva vida, d’algunes vivències importants per a tu i sobretot de la teva professió i vocació   musical.

 1.- Quins records tens de la teva infantesa i quina va ser la teva primera escola?

De la infantesa primera tinc pocs records. Vaig néixer al Poble Sec però vaig venir a viure a Gràcia quan tenia 3 anys, i encara no m’he mogut. Diuen que era menuda i eixerida, i els records més antics els tinc gràcies a fotografies.

 2.- Quan et vas començar a adonar de la teva vocació musical?

Sembla que ja de petita  tenia una veu bonica i que refilava bé. La meva família prové tota de l’Aragó, d’un poble petit de Saragossa que es diu Cinco Olivas. Em deien que la meva veu i la gràcia d’entonar em venia dels Palacios, i, en especial, de la meva àvia paterna, Adelaida. Ella i la seva germana eren dues de les que entonaven els càntics a l’església. Quan venien els missioners, eren les primeres en anar per aprendre noves peces per tal d’ampliar el seu repertori. El meu pare de jove tocava el llaüt.  

La vena artística es va anar configurant al llarg dels anys. Estudis de solfeig i de dansa a l’Orfeó Gracienc a partir del 9 anys, guitarra, cant coral i posteriors estudis de cant, grau mig… que vaig abandonar per la poca vinculació amb la formació i la feina en el camp de la psicologia.

3.- Veiem en el teu currículum que no has perdut  precisament el temps… Estudis de cant i direcció de cor al Conservatori Municipal de Barcelona, dues llicenciatures, Psicologia a la UB i Musicologia a la UAB. Has tingut magnífics mestres i per, diem, rematar-ho, i a més,  estàs cursant estudis de Magisteri, amb bones qualificacions. De tot aquest bagatge cultural destacaries alguns del teus estudis? Quins han estat els més importants o especials per a tu..

 La veritat és que tots van entrelligats. La psicologia  m’apassionava però arribar a les persones a través del cant, i a través de la veu i de la tècnica del gest ha anat tenint molta més força. Vaig veure aviat que allò que havia mantingut com un hobbi havia esdevingut més professional i vaig iniciar estudis de direcció coral. El món de la música aplicada als altres, la direcció coral i no el propi instrument com el cant o la guitarra va anar agafant més força i protagonisme i em va portar a experiències més gratificants. Segueix llegint »

ENTREVISTA A VERA LUCIA GUERREIRO.DE GUSTO PORTUGUÉS GOURMET

11 febrer 2011
By

La Vera Lucia Guerreiro i l’Armènia Barradas, dues noies de Portugal, una Economista i l’altra Psicòloga fa sis anys que viuen a Barcelona i 5 mesos que han obert la botiga. DE GUSTO PORTUGUES GOURMET, al carrer Montseny. L’empresa que han obert és una S:C:P ( Societat Civil Privada) i han pogut comptat amb alguns avantatges fiscals per ser dones empresàries .                                                                                        

Per  què heu escollit aquest barri?                                                                                                                  

Vam fer un estudi de mercat a tota Barcelona . A Gràcia, per la tipologia de persones que hi viuen ( un rendiment alt per càpita) i per les botigues que hi havia a la zona hi encaixava molt bé la nostra botiga. Vam estar tres mesos per fer l’Estudi de mercat.

Per què heu triat aquest producte?

Perquè Portugal està de moda. Degut als vols barats la gent hi viatja més i es coneix més. Hem fet una botiga Gourmet.

Com heu valorat el moment econòmic?

A obrir en aquest moment de crisi ens hi han portat tres motius principals: per un costat, en un moment de crisi la gent necessita coses noves, d’altra part, per la situació personal ja que les dues ens vam quedar a l’atur i vam coincidir en el mateix interès de muntar un negoci propi. També s’hi afegeix un de més secundari però també important: els lloguers del locals eren més barats i hi havia més oferta.

Quines dificultats us vau trobar en els inicis?

Un aspecte molt positiu  és que el producte que nosaltres oferim es coneix poc i no hi ha distribuïdors, i, per tant, hi ha molt d’interès per part de la gent. Un altre més negatiu és que ens hem trobat amb despeses econòmiques amb què no hi comptàvem:  impostos,..

Valoració d’aquest moment actual.

L’acceptació és molt bona. Tenim clients fixos i aquests ens en porten d’altres. Ha estat molt positiva la reobertura del teatre Lliure, ha portat clients nous encara que ens ha comportat canviar els horaris del divendres i dissabtes. Hem de plegar més tard, els clients compren quan van al teatre i deixen els paquets per passar a recollir-los a la sortida. Tenim bones perspectives, també farem de distribuïdores del producte  que és sobretot de la zona de l’Algarve i que aquí no hi ha ningú que ho faci. També oferim el local per fer exposicions d’art.

Lidia Ibarz

ENTREVISTA A Mª CARMEN BALIBREA. BOTIGA TORNER

10 febrer 2011
By

 La botiga Torner, al carrer Puigmartí, fa més de 30 anys que està oberta. La propietària, la Carme, té dues botigues més a Barcelona: una botiga de roba d’home al mateix carrer Puigmartí i una altra, a prop del Mercat de Sant Antoni. La botiga Torner és una botiga de roba per a dones que es dirigeix a un públic ampli, de diferents franges d’edat i que ha apostat sempre per la bona qualitat del seus productes.Enguany, la Carme, ja una mica cansada, ( li queden dos anys per jubilar-se) aprofita que el marit és jubila i plega. Ara el negoci passarà a mans de Mª Carmen Balibrea, que des de fa molts anys, n’és l’encarregada i s’ocupa que tot funcioni.

Com heu viscut i heu fet front a la crisi ? Durant la crisi, les vendes han baixat força. Hem utilitzat diverses estratègies per poder mantenir el negoci. Hem buscat fabricants nous per ajustar més els preus, hem disminuït l’estoc,… Però no hem rebaixat gaire els preus perquè es rebaixar la qualitat i, per tant, perdre la nostra clientela

Quina ha estat la resposta de les vostres clientes? Les clientes han continuat comprant però amb menys freqüència. Les compradores busquen la qualitat, els dissenys i les talles que nosaltres oferim. Hem tingut poc client nou ja que hi ha molta oferta més barata encara que de menys qualitat però hem pogut anar conservant la nostra clientela habitual.

Quins són els teus horaris i la teva jornada laboral: Els meus horaris són molt amplis, gairebé interminables. De cara al públic, la botiga obre de 10h.a 13h i de 17h a 20h, inclosos el dissabtes. Però també hi ha molta feina a porta tancada i tot sovint m’he de quedar a dinar a la botiga. Alguns diumenges també treballo, per repassar el “gènero” i provar-lo, perquè tingui bon caient. Es fa difícil conciliar els horaris de treball amb la vida familiar i personal.

Com veus el panorama en el barri pel que fa a les botigues de roba? Moltes de les antigues botigues familiars del barri tanquen perquè es jubilen els propietaris i no hi ha ningú que continuï amb el negoci. Ara s’obren noves botigues però a nosaltres no ens afecta gaire perquè la clientela busca la nostra especialitat: qualitat, talles grans i bon patronatge.

Consideres que hi ha una baixada de qualitat en el sector? Cada cop més, hi ha fabricants , que venen a baix preu per la baixa qualitat del seu producte i només fan talles petites. Tot dirigit a la joventut  que només vol roba per una temporada. Nosaltres comprem a fabricants d’aquí i també a algun fabricant alemany. Són fabricants que tenen qualitat en els teixits, el patronatge i la confecció i que fabriquen talles grans. Vam tenir una experiència: vam comprar unes bruses a un fabricant de baix preu i no les vam poder vendre. La nostra clientela no vol aquesta qualitat.

Ara, quan la botiga sigui teva, penses canviar alguna cosa? Quines perspectives de futur veus? No, no canviaré gaire. Vull donar continuïtat a la línia que la botiga ha tingut fins ara. Si seguim en aquesta línia de treball: qualitat i productes dirigits a  un públic femení ampli, crec que les coses poden anar bé.

MOLTES GRÀCIES PER TOT CARME. QUE TOT ET VAGI MOLT BÉ.

Lídia i Sara.

ENTREVISTA A MERCEDES SANCHEZ

8 desembre 2010
By

ENTREVISTA A MARINA ALCOLADO

2 octubre 2010
By

Entrevista con Marina Alcolado,  sobre su último  libro:  “Enséñale  a  estudiar”

 /   Por   Berta Riesco  

21 Octubre 2009

La autora

Marina Alcolado es licenciada en Medicina por la Universidad de Zaragoza. Su larga trayectoria profesional la ha llevado por varios centros hospitalarios y, desde hace algunos años, trabaja como médico asistencial en el SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques).

Ha realizado numerosos cursos, entre los que destacan los siguientes: terapia Gestalt, control mental, liderazgo, lenguaje corporal, técnicas de estudio, funcionamiento del sistema nervioso y de los dos hemisferios cerebrales, entre otros.

Es sobre esos dos hemisferios cerebrales, de los que  trata el libro mencionado y sobre los que nos centraremos con su autora. Esperando que sea de mucha utilidad ya que dados los numerosos fracasos escolares que hay en la actualidad y con la experiencia y estudios al respecto de la autora, puede ser de gran ayuda para padres y profesores, en la ardua tarea de enseñar y ayudar al hijo y alumno respectivamente, ya que no había en el mercado nada similar.

 - ¿Por qué escribió “Enséñale a estudiar”?

Porque siempre me pregunté que tendría que haber alguna manera de poder aprender más fácilmente. A mi nadie me enseñó a estudiar, y por eso me dediqué a investigar y aprender todo lo que existía escrito sobre técnicas de estudio.

 - ¿Qué editorial le ha publicado “Enséñale a estudiar”?

Este libro me lo ha publicado la editorial “Libros Cúpula”, que es una de las editoriales de Planeta.

 - En  libro “Enséñale a estudiar” dice que nos va a enseñar a estudiar con los 2 hemisferios cerebrales ¿y eso en qué consiste?

No se puede hablar de técnicas de estudio sin hablar del cerebro y de cómo funciona. Lo que quiero decir con lo de que les enseñaré a estudiar con los 2 hemisferios cerebrales, es que cada técnica que les explico es patrimonio de un hemisferio o del otro. Y además comento la parte científica de cada una de estas técnicas, de una forma muy coloquial, para que todos lo puedan entender.

 - Dice que la inteligencia es un conjunto de inteligencias, ¿qué quiere decir?

Según los estudios realizados últimamente, y en especial por el sr. Howard Gardner de la universidad de Harvard y su equipo, parece ser que la inteligencia no es  algo único  y…  “se tiene o no se tiene” sino más bien, es un conjunto de inteligencias: la matemática, la espacial, intrapersonal, musical, emocional, etc. Y como dice el psicólogo Goleman, muchos universitarios que fueron brillantes en sus carreras (matemáticas, físicas, otras…) por no tener una adecuada inteligencia emocional, no pudieron obtener un trabajo de éxito. Es lo que decimos, de que de poco sirve saber mucho, si no sabemos compartirlo y si no sabemos explicarlo.

 - ¿Qué significa lo de los canales de comunicación?  Y  ¿qué tiene que ver con el estudio?

Esto nos lo enseña la PNL (programación neuro-lingüística). Cada uno de nosotros captamos la información de forma diferente, unos somos más visuales, por lo que aprendemos mejor con imágenes; otros son más auditivos, por lo que captan mejor la información con diferentes cambios del tono de voz; y otros son más kinestésicos, por lo que aprenden mejor escribiendo, preguntando y participando. El hacer un test previo (que tienen en el libro) para saber como captan mejor la información, (y aquí me refiero especialmente a los profesores) nos servirá para explicar las lecciones para que todos nos puedan entender mejor. Por lo tanto,  tenemos que ser políglotas a la hora de explicar un tema, o sea, tendremos que explicar con imágenes (por ejemplo: diapositivas), cambiar el tono de voz, movernos por la sala, preguntarles, hacerles que participen, etc.

 - ¿Podría explicar que son las redacciones emocionales?

Cuantas veces nosotros, nos habíamos puesto delante del libro y nos fue imposible concentrarnos, porque estábamos preocupados por algo, o porque nos habíamos peleado con nuestra amiga, hermano etc. Los humanos venimos sin libro de instrucciones del cerebro, y las emociones difícilmente las sabemos dirigir, y me atrevería a decir que muy pocos las saben dominar. Manejarlas  no significa bloquearlas como un guerrero y no sentir, porque eso, tarde o temprano pasa factura. Las  emociones son patrimonio del HCD, y por tanto, cuando no sabemos como actuar delante de aquello que sentimos, una buena forma de poder entender la emoción que estamos sintiendo y tratarla es, escribir sobre ella, expresar con la palabra escrita como nos sentimos, plasmar la rabia en su desnudez, la frustración, el dolor etc., e intentar buscar una solución. Por eso cuando veamos a nuestros hijos o alumnos preocupados, invitémosles a escribir sobre ello, de lo contrario por mucho que se pongan delante del libro, e intenten estudiar, no podrán concentrarse.

- ¿Podría explicar cómo estudiar con música?

Se aconseja estudiar con música, pero no una música cualquiera, sino aquella que ayude a relajar el cerebro, ya que es en ese estado cuando el cerebro se concentra más, el HCD trabaja mejor, y existe un mayor rendimiento. El tempo de la música barroca: Mozart o Vivaldi, es especialmente beneficioso para la concentración. De  esto hablo más ampliamente en “Enséñale a estudiar”, donde explico como influye este tipo de música sobre el cerebro y qué tipo de ondas cerebrales emite.

- ¿Realmente tiene tanta importancia la relajación en la concentración?

Precisamente cuando el cerebro está relajado es cuando más se concentra, mejor funciona y tiene un mayor rendimiento. Por eso tenemos que utilizar distintas técnicas para conseguir este objetivo, como la música que hemos hablado antes, la respiración diafragmática, la visualización etc.

- ¿Es cierto que se puede incrementar el doble o más la velocidad de lectura?

Por supuesto que sí, podemos incrementar nuestra velocidad de lectura, con las técnicas que explico en “Enséñale a estudiar”, pero evidentemente hay que trabajarlas. Y el incrementar la velocidad de lectura también nos ayudará a la concentración, porque nuestras neuronas suelen ir a una velocidad 5 veces más rápida que nuestra velocidad de lectura, por lo que muchas personas que leen demasiado despacio, se distraen con mucha facilidad al poco de ponerse a estudiar.

- ¿Cómo utiliza eso de usar la imaginación, en la comprensión del tema?

En “Enséñale a estudiar” trato de potenciar todas las habilidades del HCD, y la imaginación es una de ellas. Por  lo tanto, cuando los jóvenes estudian un tema, inventando una película en la que ellos son parte de la historia, le ponen color, emoción, le dan vida a algo inerte. O sea, son los guionistas y protagonistas a la vez, esa lección se les queda gravada a fuego, porque ellos la han reescrito a su modo y manera

- ¿Realmente es tan ventajoso utilizar los mapas mentales en la síntesis?

Según los expertos en el tema, como el sr. Buzan, dice que en los estudios que se han realizado al respecto, han obtenido unos resultados mucho más productivos que cuando se utiliza la técnica de síntesis en llaves (o sea, la de toda la vida), porque al utilizar dibujos, color, palabras clave, estamos utilizando los dos hemisferios cerebrales a la vez.  Y además el alumno, es el que lo  construye a su modo y manera, utilizando la imaginación, y dándole vida al tema. Cierto es, que hasta que se adquiere la técnica cuesta un poco, porque es algo nuevo, pero en “Enséñale a estudiar” les explico paso a paso como hacerlo, y luego como siempre es cuestión de practicarlo.

  ¿Cree que es posible potenciar otras inteligencias? Pues yo creo que no todos servimos para todo ¿no es así?

Y tanto que si podemos incrementar otras inteligencias. Mire,  yo era de las que tenía el cartel prensado a fuego en mi cerebro de: “inútil para el dibujo y la pintura” y les puede asegurar que ahora pinto, de hecho ya he presentado varias exposiciones, y también dibujo caras cuyos ojos suelen ser muy expresivos.  Para ello hace falta, 1º.- estar interesado en potenciar estas otras inteligencias. 2º.- Trabajarlas (por ciencia infusa o con sólo quererlo, no se adquieren las habilidades) 3º.- utilizar la técnica adecuada. 4º.- Creerse que lo puede conseguir. Por eso los niños que tienen menos prejuicios que nosotros, son como una esponja y aprenden con más facilidad.

- ¿Dónde podemos conseguir este libro?

Yo  lo he visto en: corte inglés, fnac, catalonia. Pero pueden conseguirlo en cualquier librería, si no lo tuvieran pueden pedirlo al distribuidor de la editorial planeta, los datos son:

Enséñale a estudiar

Autora: Marina Alcolado

Editorial: libros cúpula

COMUNICADORES AMB GRACIA ENTREVISTEN SÍLVIA G. GUIRADO

Ones de Dones, de Ràdio Gràcia, va ser realitzat la setmana passada, pel grup de Comunicadores amb Gràcia que van fer, en la primera part del programa, una anàlisi i valoració del taller que han realitzat enguany a la Biblioteca Vila de Gràcia. A la segona part van entrevistar l’escriptora Sílvia González Guirado i van presentar el seu llibre de contes titulat Els colors oblidats i altres relats il.lustrats, que ja va per la segona edició i porta set mil exemplars venuts.

La Sílvia G. Guirado és una dona jove amb idees i il.lusió per dur-les a terme. “Escric des de l’adolescència i ho vaig deixar quan vaig entrar a la universitat, per obligació. Després a la feina porto el bloc i sempre tenia la consciència que m’agradaria escriure”.

El primer conte ens planteja un món on han desaparegut els colors i tot era gris, impersonal i la gent vivia immersa en el desànim. La seva protagonista, la Carmesina i un gat negre aconseguiran canviar aquesta situació. “La resta dels relats tracten sobre temes universals com l’amistat, l’amor, el coratge o l’ecologia. Sempre la fantasia i la relitat es barregen per transmetre un missatge positiu, a mig camí entre la reflexió i el somriure”

Les precioses il.lustracions del llibre són del David Garcia Forés, de la Descree Arancibia i la Marta Garcia, companys de la Sílvia i que, com ella, s’han llençat a fer allò que els agrada. El llibre ha estat imprès amb criteris ecològics: paper reciclat, tintes naturals i el 10% del seu preu de venda és per a l’a ONGD Educación Sin Fronteras..

La Sílvia G. Guirado treballa a l’agència de disseny Play Creatividad, que ha posat en marxa un projecte, que han denominat Play Attitude, a través del seu treball amb diferents oenagès i de prendre consciència que hi ha causes que necessiten del recolzament social.

Si voleu saber més coses del llibre, de les originals samarretes que fan tot donant suport a oenagès, de les seves iniciatives, tenen un local al carrer Ros de Olano núm. 11, o bé podeu entrar a: www. playattitude.com

Conxa García

CAFÈS CARACAS, UN BON AMIC DEL BARRI

7 abril 2010
By

Entrevista a la Sra. Carme Sabaté filla dels fundadors d’aquesta prestigiosa cadena d’establiments.

La Carme va conéixer al seu marit, en Jordi Codina, Gerent de Cafés UNIC-Caracas, al mercat de La Llibertat. Els pares d’en Jordi Codina eren els propietaris de la Xarcuteria Teresina, també ubicada al mercat. D’aquesta forma es va crear una nova família de graciencs, de bona gent que sempre ha estat unida i han sigut i són amics i col·laboradors de les principals festes del barri: la Festa Major i Sant Medir.

Ens podries explicar breument la història de l’empresa? On i quan es va obrir la primera botiga?
El primer establiment estava enclavat al Portal de l’Àngel en el cor de la ciutat. Va ser inaugurat amb el nom de “Cafés Caracas” en reconeixement al cafè de Venezuela que en aquells temps tenia una marcada importància. Ben aviat aquest local es va convertir en un punt de trobada pel qual van passar personatges molt populars com Mario Cabré, Carmen Laforet, Frank Johan o Joan Oliver (Pere Quart).
Van batejar l’establiment amb el nom de Cafés Caracas en honor del cafè de Venezuela i el 1971 es fa fusionar amb una altra empresa catalana de cafè, curiosament anomenada Cafés Venezuela. Els amos eren en Josep Llavallol i la seva esposa Rosa.

Després es van obrir alguns establiments a Gràcia..
El Café Caracas del Portal de l’Àngel va aconseguir ràpidament molta popularitat i això va permetre a la família Sabaté obrir un nou establement dins el marc d’un dels mercats més populars, el de La Llibertat, al barri de Gràcia. El local del carrer Cigne inicià la seva singladura l’any 1950 de la mà de Pere Sabaté i de la seva esposa Dolors Simón.
L’any 1954 el Torrador s’ubicava al carrer Milà i Fontanals nº 74 a on ara hi ha la Plaça John Lennon. Tot seguit va obrir la botiga al mateix local de Milà i Fontanals i amb quinze dies de diferència, la del carrer Puigmartí. Al districte de Gràcia hi ha dos establiments i al carrer Sardenya, al mercat de l’Estrella , una franquícia.

Quants establiments teniu oberts actualment a Barcelona i Catalunya?
A partir d’aquell moment s’han obert molts més fins arribar a la xifra actual de 49 establiments, repartits entre Barcelona, Sant Andreu, Santa Coloma, Badalona, l’Hospitalet, Cornellà i Ripoll. Tots es regeixen sota un mateix denominador comú: el de botigues-cafeteries i la totalitat d’elles continuen vinculades a la família Sabaté-Simón.

Quin perfil busqueu en les persones que treballen amb vosaltres?
Principalment que siguin educats, amables, simpàtics i que per a ells els clients siguin el més important, que tinguin un mateix tarannà que s’identifiquin amb Cafés Caracas. Molts d’ells han començat de ben jovenets, encara hi treballen i són com una família. L’esforç, la il·lusió, les ganes de treballar, sense mancar esforç han fet possible, gràcies a tots ells, que s’hagi pogut arribar fins avui, amb el prestigi ben merescut. .

He constatat que tant a Puigmartí com al carrer Cigne i al carrer Sant Pere més baix, que són els locals en els quals he estat, els col·laboradors tenen un tracte exquisit. Particularment conec més als del carrer Cigne ja que fa 40 anys que hi vaig. Primerament amb els meus fills i ara amb els meus néts. En tinc un, el Xavier que té una predilecció especial per aquest local i sobre tot pel seu homònim Javi que sempre el mima i ell tot orgullós diu que és el seu amic. Hi ha una anècdota: sempre memoritzen el que prenen els clients, fins el punt que “els avisen” amb anterioritat del que prendran, abans no ho preparin. Estan pendents de tots els detalls i només entrar es respira bon rotllo i alegria.

Recordes alguna altra anècdota?
Una altra anècdota de la fundadora, la meva mare, és que al començament, prenia i servia el cafè i la llet molt calents i, és clar, la gent s’entretenia més estona i ella amb molta visió deia: “la gent, crida a la gent”. ..

Cafés Caracas són importadors. Al laboratori del Torrador fan les proves necessàries per saber exactament les característiques del cafè, condicions, mides del grà, si és de gust afruïtat, etc
Primerament es fa una cata i quan el cafè està torrat una altra. Al laboratori hi treballa una agrònoma, gran catadora, la qual és una de les responsables del prestigi del cafè que consumeix Cafés Caracas. Aquesta persona no cata només el cafè, sino p.ex. la xocolata, el té i tots els productes que venen a les botigues.
Requisit indispensable, és que sempre hi ha hagut un control rigorós de qualitat.

Arribem al final d’aquesta agradable entrevista amb la Sra. Carme Sabaté fent esment que és un orgull poder comptar amb establiments de prestigi i qualitat com el que han creat. Estem complaguts de poder donar-li ressò. És un merescut reconeixement per una tasca molt ben feta que ha donat i dona tan bon servei concretament a aquest veïnat de Gràcia i a tots els passavolants que sentint l’aroma d’un bon cafè ben segur que no poden resistir-se a entrar-hi per degustar-ne un, o dos o les pastes i meravelloses temptacions que es veuen darrera el vidre del taulell… …

Gràcies Javi, Manolo, Toni, Juan, Alejandro, Milagros, Natàlia per la vostra amabilitat i simpatia.
Felicitats a tots!
(part de la història de Cafès Caracas s’ha tret d’una pàgina d’Internet signada per Àngela d’Arenys)
Barcelona, març de 2010. Entrevista realitzada per MªLluïsa Pena.
 

MARIA ROSA UREÑA, UNA DONA DEL COLL AMB INQUIETUDS SOCIALS I ARTÍSTIQUES

4 febrer 2010
By

La Maria Rosa Ureña, porta trenta-dos anys de casada i té un fill de 28 anys. Té ànima d’artista i irradia serenor al seu voltant. Ha passat una gran part de la seva vida al barri del Coll, al qual dedica una bona quantitat d’energia positiva. Treballa incansablement per un barri millor i per afavorir les relacions entre les seves veïnes i veïns, des de la Vocalia de Dones de l’AVV Coll-Vallcarca.

Maria Rosa, quan t’instal.les al barri del Coll?
El 1977, quan em vaig casar.

D’on provenia la teva familia?
Els meus avis per part de pare eren de Mazarrón (Múrcia), però el meu pare va venir a Barcelona de petitó. La meva mare és nascuda aquí de pares emigrants, d’Orihuela (Alacant).

El barri ha canviat molt des que vas venir a viure-hi…
Una miqueta… i aquests propers anys encara es veurà un canvi més evident. Llavors jo venia del barri de Sants i em va costar adaptar-m’hi. Ara no marxaria allà abaix. Allà ho tenia tot a mà i aquí pràcticament no hi havia botigues. I pocs serveis, pocs transports. Recordo el 25 de dos pisos, que tenia el final al carrer Santuaris. El Coll era com un poblet tranquil. Molta gent que conec, que hi ha viscut tota la vida, m’han ensenyat fotografies. Algunes s’han exposat al Centre Cívic El Coll, on he vist el gran canvi que s’hi ha anat produint.

Un dels grans canvis ha estat una gran millora en serveis. Tot i així, ens han quedat les rutines que ens havíem muntat i moltes baixem per anar a comprar a Gràcia i d’altres van a Horta.

En aquells temps hi havia un bon ambient i caliu de veïnatge. S’ha mantingut?
Sí. La gent que ens movíem al voltant de l’associacionisme, tots ens coneixíem. Llavors teníem les Caramelles, l’ agrupament escolta i es feia també la Festa Major. De tota manera la gent del barri de muntanya i la gent del barri de la plana ens costava, i ens costa, relacionar-nos. Els carrers costeruts de muntanya actuen com una barrera.

La vida de les dones ha canviat també molt en aquests anys.?
Aparentment hem avançat moltíssim però en coses puntuals. Penso en tot allò que queda encara per fer i, sobretot, en la violència vers les dones… és increïble que encara passin aquestes coses! I això a la nostra societat, que si fem una mirada a la resta del món, no vegis. Si fem aquesta comparació encara som unes privilegiades…. I moren una setantena de dones cada any!

Quan et vas integrar a l’AVV Coll-Vallcarca?
A finals del 1993. L’Associació, quan es va crear, va començar a funcionar a la Parròquia, típic en els darrers anys del franquisme. Després va passar a un local al carrer Tirso,18. Més tard al carrer Mora d’Ebre, 50 i encara al mateix carrer al número 29, que era un local una mica més gran, ja que l’Associació va tenir, de seguida, una molt bona acollida entre els veïns i veïnes del barri. Finalment va tornar als seus orígens, ja que la plaça Grau Miró està situada al final del carrer Tirso.

La Vocalia de la Dona es posa en marxa de seguida?
Va néixer la primavera del 1994 i va tenir una bona acollida, ja que, de fet, responia a una creixent demanda per par de veïnes del barri. Cada cop érem més i ara continuem sent un bon grup de dones.

Tu hi fas de tallerista voluntària…
Com totes les components del grup. Funcionem a través del voluntariat. Cadascuna aporta els seus coneixements a les altres. Jo he fet de monitora en pintura sobre vidre, ceràmica, mosaic (trencadís), pirogravat amb fusta… i ara faig tai-txi i country.

Quines activitats més feu?
Tallers d’alfabetització, de manualitats diverses: puntes de coixí, iniciació al dibuix i la pintura, flors de mitja, punt de creu, pintura sobre roba… També fem exercicis corporals. Ordinador per a principiants, taller d’escriptura de Dones Comunicadores. S’organitzen sortides culturals: teatre, exposicions, petites excursions…

Els locals de l’Associació són el punt de trobada de moltes dones del barri i això repercuteix en la seva qualitat de vida ¿no?
I en la seva autoestima. Fan falta llocs de trobada com aquest. Moltes de les participants diuen que els ha canviat la vida.Tenen una il·lusió renovada, esperen contentes el moment de venir cap al local.

Penso que ja només per això val la pena venir, tot i la feina d’organització i el temps de dedicació que comporta. Amb la seva cara, amb la seva mirada ja et dones per pagada.

Ets una persona molt creativa i tens unes quantes aficions artístiques

La meva relació amb el món de la creativitat, no és recent, em ve de lluny. Quan era més jove, vaig anar a la Escola Massana. Els anys 84-85 ja vaig fer un parell d’ exposicions de ceràmica, amb molt d’ èxit de venda.

Parla’ns del teu enamorament de la fotografia?
Sempre he fet fotografies però no tan seguit com ara. El canvi de la càmera analògica a la càmera digital ha tingut molt a veure, abans era impensable! Ha obert camps a noves possibilitats que poc a poc vaig descobrint. He participat en exposicions col.lectives aquí al barri. El mes de Novembre passat també vaig participar en el 1er. concurs de fotografia Social i Solidària KASSUMAY, a Sant Boi, amb dues fotografies. Aquests dies estic participant, també amb dues fotografies, en l’exposició “Els quatre elements”, organitzada per l’AFOBOI, que és exposada al Casal de l’Olivera a Sant Boi del Llobregat. La inauguració va ser un èxit. Les meves fotografies són sobre la terra i el foc.

Faig llargues caminades, sortides, sempre amb la càmera al damunt.

I la teva vessant com a creadora de Mandalas quan s’inicia?
Fa tres anys vaig entrar en contacte amb el món dels Mandalas i ja no ho he pogut deixar. Vaig fer-ne una exposició a la sala de la Caixa de Guipúzcoa (la Kutxa) de Travessera de Dalt, d’octubre al Desembre del 2009 que també va tenir molt èxit de vendes… i n’estic preparant una altra en un restaurant de Vic.

La veritat és que és una activitat molt creativa, lúdica, terapèutica i molt gratificant que recomano a tothom. És un instrument totalment vàlid per combatre l’estrès i posar harmonia, pau i equilibri a les nostres vides.

Ets autodidacta en moltes facetes i una d’elles és les noves tecnologies…
A través dels Mandalas vaig fer el meu primer bloc per penjar-los, i ja té més de setanta mil entrades, de tot el món. També n’he fet un altre on dono consells per crear-los.

Fer un bloc és més fácil que fer una web i té moltes possibilitats per a la creativitat, que és bàsica… encara que em queda molt per aprendre. Per exemple, he d’aprendre a treballar amb Fotoshop, per enriquir el meu treball fotogràfic.

També has aprés a muntar vídeos i col.labores amb la televisió gracienca graciamon.cat i amb el bloc comunicadorasambgracia.blogspot.com?
Sí faig muntatge de vídeos, però encara em queda molt per aprendre. Això sí tinc una càmera que dóna molta qualitat. Però amb els companys i companyes de Graciamon ens ajudem els uns als altres i es fan tallers de formació.

A comunicadoresambgracia també pengem tots els articles i treballs que es fan en el taller d’escriptura que s’organitza a l’Associació i que es publiquen en la revista La Força de les Dones, de la nostra Vocalia. Enguany sortirà l’onzè número.

Hem fet aquesta entrevista al local de l’Associació i, mentre la feiem, anaven pasant companyes seves a saludar, comentar coses… ara ja l’estan esperant per començar el taller de country. La Maria Rosa és una dona que sap escoltar i que tot allò que li agrada sempre ho comparteix amb la gent que l’envolta, tot traspassant-los els seus sabers. És una dona sàbia, autodidacta. Els seus mandalas diuen molt d’ella, són plens de color, de llum i de la serenor que ella transmet. Si voleu gaudir-ne: mandalas-mru-07.blogspot.com

Entrevista realitzada per Conxa García.
Publicat a La Tortuga.cat.

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia