Opinió

25 DE NOVEMBRE

28 octubre 2020
By

Cartell 25-N 2020Conxa Garcia.   El 25 de novembre és el Dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones. Des de Novembre Feminista i Ca la Dona amb el suport de moltes i diverses organitzacions feministes convoquen el dia 22 de novembre, una Cadena Feminista, amb la seguretat necessària pel  Covid:  “Vivim als barris, als pobles i a les ciutats, les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Treballem en àmbits laborals diversos i en el de les cures, estem a l’atur, en ERTO, estudiem. Som paies, gitanes, dones amb

diversitat funcional, hem nascut aquí, som racialitzades, som migrades, no estem “regularitzades”. Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar al mar, som les que es van quedar a les fronteres”. Es vol visibilitzar que la nostra lluita continua i que seguirem organitzant-nos davant les violències masclistes. La pandèmia amb situacions de confinament ha evidenciat la persistència de les violències masclistes i la insuficiència de mesures per part de les administracions. Han estat les associacions i  col·lectius feministes locals que han divulgat recursos i serveis a través de les seves xarxes socials, i han remarcat la importància de mantenir les xarxes i el contacte amb amigues i familiars per poder sentir-se cuidades i més segures.Informem-nos i participem.

 

ANNE LISTER

24 octubre 2020
By

1540-1Conxa Garcia.   La vaig conèixer a través de la Isabel Franc, escriptora i còmica de la ploma, que en va parlar a La Independent. Deia que “pels voltants del dia més orgullós de l’any, he sentit l’impuls de recordar o simplement nomenar algunes de les nostres, les que ens han obert i obren camí”.

Anne Lister (1791-1840), terratinent anglesa, culta, alpinista, viatgera, era també una transgènere sense complexes: vestia a l’estil dels homes de la seva època, d’aquí que l’anomenessin Gentleman Jack, i no amagava les seves inclinacions afectivo-sexuals. Es va casar, sense reconeixement legal, amb una dona.

Va recollir les seves vivències, des que era adolescent, en uns diaris. ”Més de 4 milions de paraules, una gran part encriptades en un codi que combinava àlgebra, grec antic, símbols matemàtics, de puntuació i zodiacals”. La part codificada feia referència a les seves relacions amb d’altres dones.

Ara que tornem a estar confinades podríeu saber-ne una mica més tot buscant la sèrie Gentleman Jack, de HBO, sobre la seva vida. També els seus diaris han estat publicats, amb el títol Caballero Jack: los diarios de Anne Lister, per l’editorial Ménades. A la introducció del llibre s’explica les peripècies perquè van passar els textos de Lister. Una sort que no fossin destruïts, el seu destí més plausible.  Quantes hi poden haver hagut abans d’ella de les quals no sabrem mai res ?

HABITATGE  PÚBLIC

24 octubre 2020
By

image27-1Conxa Garcia.   A banda que fa falta molt més habitatge social, i que ha de ser de lloguer, fa dies que li dono voltes al fet que els edificis destinats a aquesta funció han de ser, també, un referent arquitectònic, un exemple de sostenibilitat i, per tant,  han de ser ecològics: terrats verds, amb un hortet, façanes amb balcons el més verdes possibles, que funcionin amb energies renovables. Tot això va en la línia de com volem que siguin els nostres barris.

Per altra banda, també s’hauria de pensar en els interiors dels habitatges. Es tracta de fer-los vivibles d’una manera compartida i igualitària per a totes les persones que conformin el nucli familiar. S’ha d’acabar amb la cuina a part, que enclaustra una persona, abans sempre era una dona. Ara cal que la cuina, el menjador i la sala d’estar conformin una unitat on es comparteixi el fet de cuinar, xerrar, on pugui jugar la mainada, compartir feines i espai amb les visites d’amigues i familiars. Ja tenim les habitacions per a la intimitat. La resta d’activitats com més repartides i viscudes entre totes millor.

Habitatges bonics, ecològics i amb espais més comunitaris, podrien donar una visió diferents de les relacions personals, alhora de tenir cura del barri, de la ciutat, del planeta.

28 DE SETEMBRE

24 octubre 2020
By

asyfcast_0Conxa Garcia.   Em fan arribar un cartell de l’entitat Salut i Família que diu: 28 de setembre, Dia d’Acció Global per  l’avortament legal i segur, per una interrupció de l’embaràs legal, segura i accessible. Aquesta entitat fa l’acompanyament de dones que viuen situacions molt dures.  Fa temps que no es parla d’aquest tema.

Crec que és important tenir-lo present. Aquest dia el crit es va alçar des de tots els països del món. En molts d’ells les dones viuen situacions molt  perilloses pel fet de voler interrompre el seu embaràs. Aquí hi ha contrades on no hi ha serveis suficients per atendre aquesta contingència i d’altres on hi ha metges que s’acullen a la clàusula de consciència i no hi ha una alternativa local.

Les constitucions de tots els països han de recollir uns drets específics  que afecten a l’autonomia corporal de les dones, el seu dret a decidir sobre la maternitat. Continuem exigint la despenalització total de l’avortament voluntari arreu del món. No podem permetre que hi hagi cap dona a la presó, que avorti clandestinament o que mori o estigui en perill de fer-ho per aquest motiu.

 

UN PIANISTA SIN PARTITURA

14 setembre 2020
By

BORJA NISOPuri Pérez.    Siempre se ha dicho que la música amansa las fieras, y en estos momentos tan críticos e inciertos, necesitamos evadirnos un poco, personalmente yo lo hago a través de ella, es un escape, la música te abre los sentidos y te transporta a un estado de relax y euforia.

Es así como me sentí la noche que escuché ante su piano a Borja Niso, un músico que no era músico, no tenía ni idea de música ni mucho menos de piano, pero un día dejó atrás su trabajo y dio un giro a su vida e hizo su sueño realidad, convertirse en un pianista de éxito.

No quiero hacer publicidad, ni quiero hablar de él porque ya saben que toda la información está en la red, pero la verdad es que su vida es muy curiosa e interesante. En su concierto él cuenta su historia y hace hincapié en los sueños, que si uno se lo propone y hace caso a su corazón se pueden conseguir.

Pero yo me pregunto, ¿cuántas personas siguieron su sueño y no han podido conseguirlo? ya sea por las circunstancias, o por falta de medios, o porque es más necesario el trabajo que tu sueño, cuantas personas se quedan en el camino sin cumplir sus sueños.

Borja Niso que a sus 35 años fue valiente para dejar su trabajo y poder dedicarse a perseguir su sueño, que es tocar el piano, reconozco que tiene un don y una sensibilidad y una elegancia en las manos digno de admirar. Le auguro un futuro brillante.

Y desde aquí os deseo que persigáis vuestro sueño. Mi sueño es poder disfrutar cada día de la vida y,  como no,  de la música y de historias como esta.

MÚSICS

14 setembre 2020
By

MUSUCS TOCANTConxa Garcia.    Les hem vist treballant per a nosaltres tot aquest temps de confinament, des de finestres, balcons, a través de les  plataformes virtuals. Tot un regal i una injecció de plaer i cultura! Però poc pensem que durant aquest temps s’han quedat sense feina i sense ingressos.

Per això el SMAUG treballa perquè es compleixi l’actual legislació  quant a contractació o salaris mínims. Però el que es necessita és un nou Estatut de l’Artista i Treballador Cultural, que reculli la protecció social de l’artista, introduint, seguint l’exemple francès, un sistema d’intermitència als règims de la Seguretat Social que reculli les diferents particularitats d’aquest sector: d’una banda la formació, la recerca i la creació, que són part intrínseca no quantificable de l’activitat artística; i d’altra banda, la inestabilitat i flexibilitat pròpies d’aquesta activitat, amb uns contractes que són sempre temporals fent que els ingressos derivats siguin intermitents i fluctuants.

La seva vida com a professionals de la música no és fàcil habitualment, imagineu-vos en aquestes circumstàncies. Com seria la vida sense música?  Exigim que les artistes puguin viure dignament de la seva feina, que, a més, ens a ajuda a ser més felices.

INCERTESA

9 setembre 2020
By

Incertidumbre y miedo, cómo manejarlos adecuadamente | El NacionalPuri Pérez.

Qui ens havia de dir quan el 31 de desembre envoltats del nostres famílies i disposats a xocar les nostres copes per desitjar-nos salut i bon any 2020, que aquest any seria tant dolent i nefast. Mai ens podíem haver imaginat una situació així, i que durés tant. Vivim en una incertesa costant i la por per cada cantonada i ,d’altra banda els mitjans de comunicació recordant dia a dia la malaltia. És una saturació depriment.

Així doncs tenim per un costat la incertesa dels pares que han de portar els seus fills a l’escola, els professorat desbordat, també tenim la incertesa de les vacunes, quan arribaran, qui seran els escollits i qui serà prou valent per posar-se-la. En fi només espero que, amb l’arribada del  fred, es congeli la bestiola aquesta que ens porta pel carrer de l’amargor. Jo, com la majoria, estem farts de las mascaretes, la distància, la pandèmia, el covid, el virus, paraules que originen por. I segons els experts això pot durar fins al 2021 o 22, però després potser vindrà un altre virus. Que déu ens agafi confessats. Des d’aquí us dic poseu-vos les mascaretes i viviu tan intensament com pugueu. Estic segura que això aviat serà com un malson, mentrestant convivim amb la incertesa.

ISABEL MOYA RICHARDS  

8 setembre 2020
By

Isabel_Moya

Conxa Garcia.    Isabel Moya Richards, periodista cubana, professional excepcional que va prendre notes per tota Cuba, va escriure reportatges per a la revista Dones, va ser acadèmica, professora universitària i va impulsar l’ensenyament de Gènere en diversos espais universitaris, inclosa la Facultat de Gènere i Comunicació de la Universitat de l’Havana. Va teoritzar, es va fer Doctora en Ciències de la Comunicació, va escriure llibres, va fundar una família, va teixir xarxes d’intercanvi professional dins i fora de Cuba, va defensar amb passió els drets de les dones.

La Isa, com l’anomenaven, ens va deixar el març del 2018 i en la darrera  Trobada Iberoamericana de Gènere i Comunicació es va decidir que aquesta duria el seu nom a partir d’ara.

Una delegació de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere de Catalunya i  de  l’Agència de notícies La Independent van participar-hi, el novembre passat a la capital cubana. Ens informaven de les conclusions de la trobada centrades en advocar per enfortir la capacitació sistemàtica en gènere i comunicació, la inclusió d’aquesta assignatura en les carreres de periodisme i comunicació social, la inserció de gènere en les agendes i la seva priorització en les polítiques informatives.

Recordando a Marisol

1 setembre 2020
By

Foto marisolPuri Pérez.   El último domingo de Agosto, leí en el País un artículo de Pérez Reverte, en él hablaba de Marisol, cantante y actriz que triunfaba en la década de los 60. Al leerlo me ha trasportado a mi infancia, a los vestidos cortos, a los calcetines blancos de croché, al juego en las calles, a las muñecas recortables, un montón de sensaciones que en mi pecho se agitaban.

Marisol era para mí un rayo de luz, era mi ídolo, quería ser como ella, me peinaba como ella, incluso los vestidos eran muy parecidos. Tal era mi admiración que le escribía cartas, pero no sabía su dirección y solo escribía en el sobre para Marisol y mi dirección, por si ella me contestaba, madre mía que ilusa.

También tenía un álbum de cromos y me pasaba las horas contemplándolo y ordenándolo.

Veía sus películas y me sabía sus canciones. Ahora cuando pasan por televisión alguna película de ella se me escapa la sonrisa pensando en mi niñez.

Marisol, Pepa Flores, fue en su época un personaje muy mediático, pero supo retirarse a tiempo guardando su vida privada y manteniendo su dignidad. Le han ofrecido mucho dinero por salir en los medios, pero ella se niega y sigue manteniéndose al margen de la prensa carroñera, solo desea seguir con la vida sencilla que lleva al lado de lo que verdaderamente le importa, la familia, su ciudad Málaga y el mar.

Yayo Herrero

1 agost 2020
By

Conxa Garcia

 

foto yayo herreroUs vull recomanar, com a mi ho va fer una bona amiga,  que l’escolteu a youtube, o que la llegiu. Allò que diu aquesta pensadora, i també com ho diu, em sembla super interessant i potser a vosaltres també us pot interessar.

La Yayo Herrero López neix el 1965, a Madrid. És enginyera tècnica agrícola i antropòloga social i cultural, professora d’universitat,   ambientalista, activista ecofeminista.

Ha estat coordinadora estatal d’Ecologistes en Acció i ha participat en iniciatives socials sobre promoció dels Drets Humans i ecologia social. Col·labora amb mitjans de comunicació com eldiario.es.

La recerca de Yayo Herrero se centra en la crisi ecològica actual derivada del capitalisme. I sosté que el propi capitalisme no pot existir sense que existeixi creixement econòmic, però que en un món que té límits, un creixement indefinit és impossible.

I diu que en aquest model prevalen els treballs superflus, mentre que els treballs que fan possible el manteniment de la vida humana, com la producció agrícola o el treball reproductiu, estan completament precaritzats o exclosos de tota remuneració.

I proposa anar cap a un model econòmic diferent, que tingui en compte la inclusió social de totes les persones i sigui compatible amb la capacitat de regeneració de la naturalesa.

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia