Opinió

Conxa Garcia.  De l’entitat UNRWA, Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina a l’Orient Pròxim, m’arriba la història d’un grapat de dones palestines, dones innovadores, hàbils, resilients, fortes malgrat les dures circumstàncies que els ha tocat viure. Dones com la Madleen que té 23 anys i és l’única dona pescadora (coneguda) a la franja de Gaza.

Els pescadors de Gaza només poden accedir a menys d’un terç de les zones de pesca assignades als Acords d’Oslo: 6 de les 20 milles nàutiques. A més aquest treball és perillós perquè la marina israelí dispara regularment als vaixells palestins que consideren han creuat la zona de pesca acordada. La situació s’agreuja si ets dona.

Malgrat tot això, Madleen Kullab puja cada dia al seu vaixell, adquirit amb un microcrèdit d’UNRWA i, a més, ha posat en marxa un negoci de turisme marítim. Els seus germans l’ajuden en el treball i ella, per millorar les seves capacitats, està fent diversos cursos d’administració i gestió executiva a una universitat local i ha obert una pàgina a facebook per atendre les comandes de peix.

Madleen no entén per què el fet de ser dona ha d’aturar-la: “el mar és la meva vida, el meu treball, la meva afecció, i el lloc on puc trobar-me a mi mateixa”.

Conxa Garcia.  Volem recordar la periodista Montserrat Minobis que va ser presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (1994-2002), presidenta honorària de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – XIDPICCAT i exdegana del Col.legi de Periodistes, que va dirigir Catalunya Ràdio dos anys i va ser una de les fundadores de la xarxa de notícies amb visió de gènere La Independent (2007). ens va deixar als 76 anys aquest mes de maig.

La Montserrat Minobis era una gran professional i va defensar els drets de les dones periodistes a tot el món. Era Llicenciada en Filosofia i Lletres i Ciències de la Informació. Inicia la seva carrera professional a Figueres, on va néixer, com a locutora, redactora i guionista de Radio Popular. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria professional. També fou professora de la UPF.

Era una dona compromesa amb la lluita antifranquista i activista en defensa de la llengua catalana i els drets de les dones. Aquest  8 de març va dir que hi havia un avenç molt significatiu “ que la lluita no s’ha aturat. I que ha agafat una fortalesa planetària. La lluita feminista, la lluita de les dones, ja no la para ningú”.

Conxa Garcia.  Isabel Segura a la Independent defensava la continuïtat de La Bonne, que és un dels pocs espais de creació de projectes culturals feministes del país, que aposta pel treball col·laboratiu, en xarxa, flexible i inclusiu, integrant diferents col·lectius i altres entitats de la ciutat.

La Diputació de Barcelona, que té la titularitat d’aquest espai al c. Sant Pere més Baix, ha afirmat que “vol donar força a l’articulació d’agendes feministes  que impulsin polítiques locals transformadores i interseccionals mitjançant sinèrgies i estratègies compartides”, però a l’edifici Francesca Bonnemaison hi ha un cartell que diu “La Bonne no es toca”.

La seva directora, Marta Vergunyós, deia: “La voluntat política es demostra amb accions concretes i amb recursos. Els darrers estudis sobre la presència de dones a la cultura reincideixen a parlar d’una situació alarmant”. Aquest darrer any, per les seves activitats hi han passat més  de 10.000 persones, ha col·laborat amb més de 60 entitats i espais de creació, etc.   Per què després de 15 anys de treball es troba amenaçada la seva continuïtat?

La Diputació, que es manifesta feminista, n’ofereix dos anys quan el conveni anterior era per deu anys. L’estabilitat de La Bonne és imprescindible per a les creacions de dones de la nostra ciutat.