Opinió

CARME GARCÍA

12 setembre 2018
By

carmegarcia-retratConxa Garcia.   Us recomano l’exposició de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona que, amb el títol Des del terrat, es pot veure fins a finals d’octubre i on podem gaudir d’una mostra de l’obra de la fotògrafa barcelonina Carme García Padrosa (Barcelona 1915-2015). Trobareu unes seixanta fotografies en blanc i negre, que formen part del llegat que va fer a la nostra ciutat de més de nou mil imatges.

Aquesta mostra ens permet veure els seus retrats de la vida quotidiana del barri Gòtic, als voltants dels carrers d’Avinyó i Carabassa. Moltes d’aquestes fotografies estan fetes des del terrat de casa seva, on tenia el seu estudi. Des del terrat baixava a les cases veïnes per captar escenes d’interior, per sortir després pels carrers de Barcelona, també d’altres ciutats. No fa diferències entre espai públic, semipúblic i  privat; entre el viatge i l’espai domèstic. Per a ella l’important és la vida que succeeix en tots aquests espais com un continuum.

Una obra molt humana i de gran qualitat. Era fotògrafa amateur des dels anys trenta, va guanyar alguns concursos dels pocs que es va presentar, no va fer gaire res per donar-se a conèixer. És una de les pioneres de la fotografia del s.XX.

URGÈNCIES DESBORDADES

12 setembre 2018
By

IMG-20180115-WA0018.jpgConxa Garcia.   Llegia en un reportatge sobre l’estat de les urgències a la Vall d’Hebron, de la Laia Seró per al diari Jornada, que el personal mèdic del centre alertava que és “excepcional” el dia que no han d’ubicar pacients als espais de pas del servei. Això passa també a la resta de grans hospitals. Aquest hivern es van obrir de manera temporal algunes habitacions a l’Hospital de l’Esperança, aquell que si ens descuidem ens tanquen, i ara tornem a tenir problemes.

Ja no es tracta dels “pics” de la grip o de la calor i no es pot permetre la cronicitat d’aquesta situació. Catalunya inverteix un 3’8% del PIB (mitjana europea 7%). D’aquests diners només un 16’9% s’inverteix en l’atenció primària, quan el recomanable és un 25% i el 52% de les urgències es podrien haver resolt en un CUAP. La Sanitat pública catalana ha perdut 1.009 llits entre 2010-16 i s’han perdut 900 metges de primària. Les entitats i sindicats que defensen la Salut pública exigeixen, com nosaltres que en som usuàries, solucions.

La bona voluntat, la imaginació i la professionalitat del personal sanitari no pot resoldre aquesta situació per sempre. Des del Grup de Salut de la Vila de Gràcia es reflexiona, treballa i lluita en la defensa d’una sanitat pública i de qualitat. No hem de deixar de petja un tema tan vital per a totes i tots. S’ha d’aconseguir revertir les retallades.

Un dibujante sin brazos

13 agost 2018
By

56b111da1800006f0080b232Puri Pérez.  Ojeando la prensa de cada día, siempre hay alguna noticia diferente y reparo en ella. Es sin duda una más de esas historias llenas de humanidad y superación. Este personaje que os presento no se define como discapacitado, no,  es diferente, dice que  todos somos diferentes, nadie es igual a otro en el mundo. Es el caso de este joven Mariusz Konrad Kedierski nacido en Polonia el 10 de noviembre de 1992  le faltan los dos brazos y esto no ha sido para él ningún obstáculo, para desarrollar su talento como  artista . Es conocido por sus retratos hiperrealistas a lápiz, le encanta dibujar personas  porque le inspira más, especialmente sus ojos. Confiesa que tiene mucho de autodidacta, aunque su agudeza en el trazo la fue moldeando en algunas academias.

En los últimos años las calles de medio mundo han contemplado sus creaciones y tiene más de 30.000 seguidores en Instagram, y sigue recorriendo rincones, gentes, calles de las ciudades más importantes, para captar la mirada de la vida.

Conocedor de su influencia y la fuerza de su testimonio, empezó a convocar charlas como orador motivacional para inspirar a todo aquel dispuesto a escuchar su experiencia. Es por esta labor la que lo llevó a la lista de las 100 personas con discapacidad más influyentes de Polonia.

Este joven artista no concibe su vida sin el dibujo, pero también tiene un  sueño, convertirse en un orador de éxito.

ADÉU PISCINA, ADÉU

29 juliol 2018
By

creueta collConxa Garcia.  Les veïnes i veïns del Coll hem hagut de dir adéu a la piscina del Parc de la Creueta del Coll, més d’una vegada. Aquest estiu haurem de posar en remull la mainada a la banyera o en una piscina de plàstic els que tinguin una terrasseta. Però s’ha de dir que no és el mateix, ja que això no permet que les nenes i nens es relacionin i juguin, ni que les àvies i avis es puguin refrescar una mica amb ells. També els esplais que hi anaven hauran de cercar activitats alternatives.

Aquest tipus de piscina permet al veïnat, i d’altra gent que s’hi acosta, fer més passable la calor de l’estiu sense haver d’anar molt lluny, ni pagar entrades que moltes famílies no es poden permetre.

El 2004 es va fer tota nova i ara l’hauran d’aixecar tota una altra vegada. La gent ja comença a riure’s de nosaltres i de la nostra meravellosa piscina. Hi ha d’haver tècnics eficients en algun lloc, suposem…

La veritat és que estem fartes de reivindicar aquest parc, amb piscina inclosa, i que es faci la renovació integral ja aprovada i, sobretot, que es faci un manteniment acurat cada any. Potser això evitaria sorpreses de darrera hora.

DRET SOCIAL A L’HABITATGE

14 juliol 2018
By

cARTELL habitatge_es_un_dret_con_una_casaConxa Garcia.  Continuant amb el tema, veiem que l’especulació immobiliària està fora de control i provoca situacions d’expulsió veïnal i posa els nostres barris al servei dels interessos dels inversors, les immobiliàries i la indústria turística. La situació està afectant molta gent gran, a Gràcia totes en coneixem casos.

Els lloguers s’han disparat més d’un 20%. El preu mitjà: 900 euros, poc assequible pels sous precaris i els ingressos familiars actuals. El lloguer no hauria de superar, en cap cas,  el 30% d’aquests ingressos. El 84% dels desnonaments del 2016 -dades del CGPJ-, estan directament relacionats amb el lloguer i el fet de no poder afrontar els increments especulatius.

Cal aturar la desregularització del sector. S’ha de canviar de seguida La Llei d’Arrendaments Urbans perquè està generant, fa massa temps, situacions d’injustícia i cal garantir, definitivament, el reconeixement del dret social a l’habitatge per sobre de l’interès privat, tal com diu la Llei de l’Habitatge del 2007.

És bàsic tenir un arrelament estable en un habitatge, perdre-ho pot produir efectes psicològics personals greus i  els barris poden perdre cohesió social, la seva identitat i ser espais freds, sense ànima. A Portugal s’ha prohibit per llei desnonar les persones a partir dels 65 anys i mantenir-los les condicions. Una edat vulnerable, cobrant la jubilació i sempre amb més possibles problemes de salut. Seria una boníssima idea a imitar.

HABITATGE SOCIAL

10 juliol 2018
By

Imatge com-fer-front-manca-habitatge-socialConxa Garcia.  Els lloguers i preus de venda dels pisos pugen i sembla que els bancs tornen a donar crèdits de manera que la bombolla immobiliària ens pot tornar a esclatar als nassos. Els col·lectius en defensa del dret a l’habitatge, la PAH Barcelona, el Sindicat de Llogaters, l’Observatori DESC, la FAVB i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible són les entitats que integren el Grup Promotor de la Moció ‘Lloguer Públic BCN’, han impulsat la proposta que la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, perquè l’ordenança municipal en les llicències d’obres, superiors a 600m2, en la construcció de nous edificis d’habitatges i en les rehabilitacions de blocs d’habitatges per part de promotors privats, és reservi un 30% per habitatge social.

Això ja es fa a diferents ciutats europees com París, Berlín o Viena i és clau per augmentar el parc d’habitatge social a Barcelona, que és  del tot insuficient. Moltes persones viuen angoixades pel perill de desnonament i no fa gaire vam saber del suïcidi d’un veí de Cornellà. Cal una pressió per part  veïnal per guanyar-los el pols  als lobbies immobiliaris i perquè els grups polítics garanteixin el dret a l’habitatge ara i no ho deixin per més endavant.

La patronal de les constructores privades ha d’acceptar, com ho fan a d’altres ciutats europees, canvis que limitin els seus beneficis a favor de la col.lectivitat. Cal que hi hagi vivendes socials suficients a tots els districtes de la ciutat. A tots!

CURA CO-RESPONSABLE

1 juliol 2018
By

Foto cris carrascoConxa Garcia.  Reflexionem sobre una idea provocadora que planteja l’economista feminista Cristina Carrasco i que ens posa deures a moltes persones: diu que potser hauríem d’elaborar una llei (llei de la cura co-responsable) en què no es pogués delegar els treballs de cura i domèstics en ningú. Tots hauríem de ser responsables del nostre espai domèstic, que hauria de ser compartit per igual entre homes i dones. Una llei de coresponsabilitat per igual en tot tipus de treball sense distinció de sexes. I, per descomptat, sense possibilitat de delegar o pagar aquesta funció a ningú.

Si  els homes fan seus els treballs de cura en l’àmbit privado-domèstic, estaran des-feminitzant aquests treballs i això veritablement suposa un atac frontal al patriarcat, tot convertint qualsevol tipus de treball (remunerat o no) en digne i igualment valorat sense discriminació de sexes.

La realitat és que som interdependents i totes les persones hem d’acceptar aquesta doble funció. Aquesta presa de consciència els ha de fer veure que el model masculí no és generalitzable, no és el model a seguir, perquè si les dones assumissin la llibertat de participació en el món laboral, qui tindria cura de la vida?   Déu n’hi do!

 

CAMPEONES

28 juny 2018
By

fOTO CARTELL cAMPEONESPuri Pérez.   No quiero caer en el tópico de explicaros el resumen de la película, para ello está la cartelera, pero sí para hacer mi pequeña critica y dar mi opinión personal. Aunque no soy experta en cine, sé apreciar cuando el trabajo está bien realizado y se hace con humildad y sin pretensiones.

Hacía tiempo que no me lo pasaba tan bién en el cine. El director de esta película ha sabido sacar con ternura y humanidad lo bueno de los actores (algunos no profesionales) y lo mejor del público, puesto que desde que comienza la peli hasta que termina, no se para de reír y llorar a la vez.  Es una cinta divertida y sana, llena de lecciones planteadas con sencillez y delicadeza, donde el espectador siente empatía hacia  los personajes.

Es una comedia con un humor inteligente y creo que nunca antes en el cine se había tratado el tema de la discapacidad intelectual con esta mirada tan divertida, emotiva y valiente, dejando atrás los prejuicios y las barreras que la mayoría demostramos en  sociedad.

En conclusión, una peli entrañable y muy  recomendable .  Yo, particularment,  le pongo un notable al director Javier Fesser y  otro para todos los actores, en especial a Javier Gutiérrez que está rompedor.

ALEA JACTA EST

28 juny 2018
By

Foto govern psoe 2018Carmen Domínguez.  Si la suerte está echada, como dijo Julio Cesar cuando pisó suelo galo, eso mismo ha debido pensar nuestro flamante actual presidente, después de su triunfo en la moción de censura contra el poderoso don  Mariano Rajoy.

Una vez superado el primer estupor por la victoria toca mandar, demostrar, sin grandes espavientos, que administrar con otro talante es posible, y que la  ley de palo y tentetieso es cosa del pasado.

Entre sus nuevos y brillantes consejeros  había un joven escritor y periodista, mitad serio, mitad del corazón, llamado  Màxim Huerta, que a la primera de cambio ha tenido que dimitir, ha sido un visto y no visto.

Nuestro pícaro ex ministro ha abandonado su cargo con celeridad, cosa muy poco común entre nuestros representantes,  es de agradecer y le honra. Pero,  porqué esta rápida fuga? Muy fácil nuestro sagaz joven había, eso dicen, defraudado a Hacienda algo más de 200 mil euros allá por el año 2008/2009 y aunque afirma que ya liquidó esta deuda, con su respectiva multa, por decencia política un alto funcionario no puede tener esa mancha en su currículo, así que se fue..  Pasado este primer sobresalto, y encontrado su substituto, nuestro Pedro Sánchez, continua preparándose para llevar las riendas del País hasta el final de la legislatura.

Hasta el momento ha tenido unas cuantas iniciativas que han agradado a la ciudadanía, esperemos que siga con este talante.

Los que están más nerviosos son los de la oposición, Podemos se desgañitó pidiendo que  el gobierno fuese de coalición, y ellos,  que lo habían apoyado, querían tener algún representante en esta nueva jefatura. Ciudadanos está defraudado ya que este ímpetu del PSOE le ha desbancado en las encuestas, y no digamos el PP, en pocas semanas se ha desnortado, y algunas de sus réplicas en el congreso roza el ridículo, Cataluña está en stand by esperando algún gesto del nuevo ejecutivo.

Menos mal que empieza el verano, se irán de vacaciones, el pueblo tendrá un descanso, tanto del trabajo como de la administración central y autonómica, y en septiembre todo empezará de nuevo y estaremos preparados para los nuevos avatares del próximo curso. Lo dicho: “Alea jacta est”

AGRESSIONS DEFENSORES  DDHH

22 juny 2018
By

CArtel-gira- Defensores DDHHConxa Garcia.  Gabriela Castillo informa per a La Independent que dones de Mèxic, El Salvador i Guatemala denuncien l’increment de les agressions a defensores de Drets Humans a Amèrica Central i Mèxic, tot assenyalant  membres de l’Estat, crim organitzat i empreses transnacionals com els principals responsables dels atacs.

El maig passat la Fundació Calala Fons de Dones, Front Line Defenders juntament amb la Iniciativa Mesoamericana de Mujeres Defensoras de Derechos Humanos, finançades per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, iniciaren una gira europea per a la presentació de l’informe elaborat per la IM-Defensoras “Cuerpos, territorios y movimientos en resistencia en Mesoamérica. Informe 2015-2016 de agresiones a defensoras”.

Durant aquests dos anys hi va haver un total de 2.197 agressions, que representen un increment del 30% respecte al període anterior, que palesava 1.688 agressions.  Guatemala, Mèxic i Hondures concentren la major part de les agressions, on es van duplicar. En aquest període hi ha un augment de gairebé el 100% entre els dos anys i es preveu un repunt de les agressions.  Durant la presentació de Barcelona es va poder escoltar el seu testimoni i informació actualitzada d’aquestes realitats, que molts cops oblidem.

Volem donar-vos a conèixer les dones defensores dels Drets Humans que estan presentant aquest informe,  que són:

Sandra Noemí Peniche Quintal, de la Red de Defensoras de México. És fundadora i directora de l’organització Servicios Humanitarios en Salud Sexual y Reproductiva, amb seu a Mèrida, Yucatán, que exerceix la pràctica mèdica amb enfocament feminista, de salut pública i no discriminació. Sandra és metgessa cirurgiana, sexòloga, colposcopista i feminista. El 13 de març de 2018 va patir un intent d’homicidi; un subjecte que estaria vinculat a grups conservadors i fonamentalistes la va atacar amb arma blanca. Segueix llegint »

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia