Opinió

FORMACIÓ EN COEDUCACIÓ

17 juny 2018
By

escoles-feministes-Gràcia Patro.Domenech1Conxa Garcia. L’Assemblea Groga de Gràcia va organitzar el 26 de maig,  la III Jornada per l’Educació Pública a Gràcia, a l’Escola Patronat Domènech, amb el títol Escoles feministes?  L’objectiu era visibilitzar el feminisme i la coeducació com a valors essencials per construir una escola diversa, inclusiva i centrada en la vida de les persones. Algunes escoles i famílies fa temps que tenen aquesta perspectiva present en el dia a dia i d’altres comencen a incorporar-la gradualment.

Van debatre, fer xarxa i dialogar per imaginar i construir plegades una proposta valenta i potent d’educació feminista a Gràcia per a totes les persones, per això van fer una Roda d’experiències d’escoles i instituts públics, on participaren la Coordinadora de Comissions de Gènere d’Escoles de Gràcia, Escola Patronat Domènech, Escola Montseny, Escola Rius i Taulet, entre d’altres.

L’escola pública és el pilar més bàsic en la formació individual i col·lectiva de les persones, on s’ofereixen models de convivència i, sobretot, models de realització i construcció personal. Cal incloure la perspectiva feminista i començar a treballar en aquesta línia.

Aquests dies els nostres centres començaran a demanar al Departament cursos de formació per al professorat per al curs vinent, no desaprofitem l’ocasió i demanem formació en coeducació.

DESPRÉS DE LA SENTÈNCIA  

12 juny 2018
By

Foto mani cas manadaConxa Garcia.  La Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere proposa als ajuntaments donar suport a una moció arrel de la sentència del cas “la manada”. Els demana compromís d’accions en prevenció i eradicació de les violències sexuals i suport a la revisió de l’esmentada sentència, que ha significat un punt d’inflexió en el sentir social.

Milers de persones encapçalades pel moviment feminista, han alçat la veu contra la responsabilitat dels agressors en els fets, la de la societat que banalitza i legitima les violències, la de l’estat que no mostra suficient voluntat política ni esforç pressupostari i la del sistema judicial en l’abordatge de les violències envers les dones. El missatge que transmet la sentència a la societat és de que si aquella situació no és una agressió, molt poques en seran considerades.

El “NO és NO” deixa pas al “Només Sí és Sí” o “CAL un SÍ” i ha generat la creació per part de col·lectius feministes de protocols de resposta en cas d’agressió en festes i barris per assolir unes “festes lliures de violències masclistes”. L’Ajuntament de Gràcia ja ha treballat i treballa en aquesta direcció. Cal facilitar recursos a les dones que pateixin violències masclistes i establir protocols de barris lliures de violència masclista i adherir-se a la Declaració del Parlament de Catalunya en defensa de la integritat de les dones -4 de maig-2018.

El otro Raval

Resultado de imagen de ravalPuri Pérez. Todos conocemos el barrio del Raval, antes conocido como el barrio chino, son muchos los artistas que se han inspirado en este barrio tan peculiar, escritores, pintores, fotógrafos que con su objetivo han plasmado la vida cotidiana de sus gentes. Antes conocida como Conde del Asalto, hoy, Nou de la Rambla era la calle que no dormía nunca, en ella había cantidad de garitos de juego, academias de baile, salas de strip, locales de ocio y bares de alterne donde había pecado y mucho alcohol. Hoy una estatua de Raquel Meller a la entrada de la calle es la centinela de los recuerdos, los años que pasaron y las mujeres que se fueron, los sueños rotos y las copas vacías.

Hoy es otro Raval, un barrio multicultural donde conviven multitud de lenguas y nueve religiones distintas.También es cierto que últimamente sale mucho en la prensa, bien sea por los narco pisos, las peleas callejeras, los drogadictos, un problema difícil de atajar, una pena que este barrio tan genuino con tanta historia esté cayendo en el descuido, el desorden y la especulación. No obstante existen personas que trabajan por y para el barrio entidades y asociaciones sin ánimo de lucro que ayudan a las personas, principalmente, a inmigrantes a integrarse en el barrio y en la ciudad, a través del deporte, la educación y otro tipo de actividades. Estas entidades con sus proyectos de formación ocupacional y la inserción laboral, dan cobertura a las necesidades del barrio y luchan por la desigualdad y donde muchos adolescentes han visto una salida a ese futuro marginal. Por nombrar algunas como TEB, Tot Raval, el Braval, Fundación Estel Tàpia y muchas más. Segueix llegint »

ADOCTRINAMENT

4 juny 2018
By

cARTELL tAULA EMERGÈNCIA DOCENTConxa Garcia.  Llegeixo el Manifest elaborat per la Taula d’Emergència social docent, sobre les denúncies contra professorat dels Instituts El Palau-S. Andreu de la Barca, de la Seu d’Urgell, Lluís de Peguera-Manresa, la Montserrat i Vedruna-Barcelona. Les docents denunciades per la Fiscalia per delicte d’odi són caps de turc per castigar de forma exemplar el paper que les escoles van tenir en el referèndum de l’1-O.

La violència policial estatal va generar un estat de xoc. Les escoles van actuar arreu, al dia següent, en actes de reparació de greuges, de cura i de diàleg col·lectiu, per facilitar que l’alumnat, el professorat, pares i mares, situessin els valors de la pau, la convivència i les llibertats, com a troncals d’una educació critica i lliure.

Des de Delegació del Govern han donat peu a una campanya de denúncies d’adoctrinament i s’atia l’odi contra el professorat. La Taula palesa el seu compromís en defensa d’una educació en valors democràtics perquè els futurs ciutadans construeixin una societat justa, democràtica i participativa.

La que signa aquesta columna, des dels 4 anys, sí que va viure un adoctrinament i va cantar el Cara al Sol, va saludar la bandera i va  fer el mes de Maria… Encara hi ha col.legis privats que són un model d’adoctrinament i alguns reben subvencions. Cal defensar el professorat d’El Palau i  l’escola pública catalana.

COMPROMÍS = PRESSUPOST

29 maig 2018
By

fOTO MANI 16M- 2018Conxa Garcia. Quan surt aquesta columna, ja s’ha celebrat la Manifestació del 16 de Maig, convocada a totes les ciutats de l’estat, per exigir els 200 milions que havien estat acordats per gestionar les 243 mesures de les Polítiques de Violència de Gènere, per la ministra  d’ “igualtat” Dolors Montserrat, que corresponen a un 0,04% del pressupost i constaven en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.

Els últims 15 anys, s’ha assassinat més de 900 dones (dades oficials), hi ha d’altres dades que denuncien gairebé el doble de feminicidis per violència masclista, però es veu que no és suficient per acomplir un acord, que és de mínims.

El que passa és que es tenen d’altres prioritats, com augmentar el pressupost de Defensa a 819 milions (+ 10,7% respecte l’any passat). No es pot consentir que els drets de totes quedin relegats a l’últim lloc. Per acabar amb la xacra dels assassinats de dones, cal fer canvis estructurals i invertir recursos.

La Plataforma i les associacions signants del manifest no volen claudicar fins a aconseguir totes les seves reivindicacions. És fàcil davant una mobilització massiva de dones posar-se un llaç lila i després retallar el finançament a la meitat. Les convocants, i nosaltres ens hi afegim,  preguntem al govern de l’estat, quin preu té la vida de les dones?

TANCADA DONES MIGRANTS

22 maig 2018
By

Tancada Migrant MassanaConxa Garcia.  Utilitzo informacions de Marilyn Santamaria (La Independent) i de Gemma Garcia (La Directa) per explicar-vos que el 2 de maig, es va dur a terme una assemblea i una tancada de dones migrants i refugiades (representen vora la meitat de la població migrada),a l’antiga Escola Massana. Després de 15 dies de tancada migrant, van fer-ne una, exclusivament de dones, per tractar-ne demandes específiques. Hi assistiren 200 dones.

Van convocar el moviment feminista a l’Assemblea per traçar estratègies conjuntes sobre autodefensa feminista per respondre al racisme i al patriarcat. A l’assemblea van posar en comú les seves experiències i van parlar sobre les dificultats que travessen per a l’obtenció de papers i l’accés a l’ocupació, i sobre la violència amb què són tractades a nivell institucional i policial.

L’empadronament és un dels principals obstacles tot i que la llei estableix la possibilitat d’aconseguir-lo, malgrat no tenir domicili fix, denuncien que se’ls denega, fet que impossibilita l’accés a la sanitat pública o la matriculació de les criatures a l’escola pública. Per això proposaven un acompanyament de dones blanques, per fer pressió.

L’incipient moviment de dones migrants va fer un pas qualitatiu en la seva construcció i esta prenent a les seves mans la lluita contra la marginalització, perquè cap ésser humà és il·legal

 

SUE GRAFTON

15 maig 2018
By

Sue_Grafton_2015_t958Conxa Garcia.  A La Independent un article d’Eulàlia Lledó, em recordava la mort de la creadora de la Kinsey Milhone, la Sue Grafton, el passat desembre. És una escriptora nord-americana de sèrie negra. Va crear el personatge d’una detectiva privada, en una sèrie de novel.les que segueixen l’alfabet, el 1982 començava amb l’A i, amb la  seva mort, no llegirem mai la corresponent a la Z.

La Sue neix el 1940 a Louisville (Kentucky),és llicenciada en llengua i literatura anglesa. Abans de «The Kinsey Millhone Alphabet Series», va publicar dues novel.les, va treballar com a periodista, actriu i guionista i com adaptadora per al cine i la televisió. Publica un llibre a l’any. Treballa a Hollywood quinze anys,  i era completament contrària a vendre’n els drets al cinema o a la televisió. La sèrie va néixer quan una Grafton indignadíssima amb un marit de qui s’estava separant va decidir que era força més pràctic i molt menys perillós matar-lo a la ficció que a la realitat (A, d’Adulteri).

La detectiva Kinsey Millhone, exerceix a Califòrnia, és una personatge a qui veiem evolucionar, acumular experiència. Viu en un petit cau amb quatre coses imprescindibles i el seu vestuari és minso i pràctic. Els personatges que l’envolten són plens d’humanitat; Té una relació ambivalent i peculiar amb el footing o la feina domèstica. Alhora les novel.les de la Grafton ens mostren com es viu als EUA reals.

AGNÈS VARDA

8 maig 2018
By

Agnes-VardaConxa Garcia.  El Barcelona Film Festival va presentar al cinema Verdi el documental ‘Visages villages’, d’ Agnès Varda, film que torna a plantejar “la intersecció entre documental, joc i exploració social” i que té un objectiu molt senzill: “conèixer gent amb la qual intercanviar idees i històries, fotografiar aquestes persones i mostrar després les imatges a gran escala en llocs públics, per confrontar les reaccions que provoquen.Es va fer un col·loqui amb la directora, al final de la darrera projecció.

La Independent ens informava que la veterana cineasta feminista Agnès Varda, amb gairebé 90 anys,  ha estat nominada als Òscars d’enguany, per aquest film, a més de l’Òscar honorífic per la seva carrera el 2017. Aquest documental l’ha codirigit amb el fotògraf i artista urbà JR amb qui plegats recorren la França rural en una furgoneta “reconvertida en un fotomaton molt especial”.

L’Agnès neix a Bèlgica; viu i treballa a París, és una de les directores pioneres del cinema feminista militant, del cine dirigit per dones i sobretot, dels retrats de dones amb noves històries i vivències a les pantalles des de meitats del segle passat. Recordem ‘L’une chante, l’autre pas’(1977), realitzada un any després que Franca aprovés la llei del dret a l’avortament, on Varda plantejava el dret de la dona a disposar lliurement del seu cos.

ESTRENA DE LA MEVA PELL, ALS CINEMES GIRONA

24 abril 2018
By

image001Ens ha arribat que ens conviden a l’estrena del documental La meva pell el 3 de maig a les 19.30h als Cinemes Girona, al C. Girona 175. Es tracta d’un documental de SICOM i Entrepobles amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Amb la col·laboració de: Dones x DonesXarxa Feminista Tribunal Permanente de los Pueblos (Audiència Barcelona Juny 2018).

 Hi haurà Cinefòrum després de la projecció. L’aforament limitat, reserves a: sicom@sicom.cat

 La meva pell és el relat de vuit dones valentes amb arrels, identitats, orígens i sabers diferents. Dones que han viscut l’experiència del procés migratori en primera persona. Dones que han deixat el seu país buscant un futur a Europa i que, moltes d’elles, encara l’estan buscant a causa dels incompliments dels Estats membres de la UE en un mar de “fronteres invisibles”.

 La meva pell, realitzat per SICOM i Entrepobles, reflexiona sobre la migració. Posa el focus en l’acollida des del punt de vista de la dona com a supervivent d’una doble discriminació, com a migrant i com a dona.

 El documental La meva pell reivindica el dret a migrar posant-nos a la pell de vuit dones que han exercit el seu dret a la lliure mobilitat.

Escolta el testimoni de la Fatou a: https://youtu.be/tTOFwhOK5hk

LA FARIGOLA: CENT ANYS

22 abril 2018
By

026844Conxa Garcia.  Aquest 2018 es commemora la posada de la primera pedra de l’escola Farigola de Vallcarca. A l’Escola fa sis anys duen a terme un projecte per conèixer la seva història: cada any un grup de sisè fa un treball de recerca, el d’enguany fa una tasca de recopilació del que han aconseguit saber dels seus orígens. Amb el suport del Districte en faran uns panells que penjaran en el recinte escolar.

També s’ha fet una activitat comunitària, dins del programa de  la Comissió 8 de març del Coll: una visita amb la finalitat de conèixer l’edifici, les noves pedagogies que s’hi implantaren i la seva primera directora, la Maria Baldó, persona clau en la renovació pedagògica catalana dels anys 20. La direcció, professorat, l’Ampa i l’especialista en pedagogia Albert Torrent hi col.laboraren amb  Comunicadores del Coll. L’alumnat del grup de treball van fer de guies i es va copsar l’orgull que senten de la seva Escola.

S’hi va parlar de la importància dels nou edificis que va fer el Patronat de L’Ajuntament de Barcelona, entre ells l’Escola del Mar, l’Escola del Bosc o La Farigola. I el fet, inèdit, que els edificis fossin bonics i que es fessin adaptats a les persones que hi havien d’educar-se en ells i a les noves pedagogies que s’hi van implementar. Les escoles actuals encara hi viuen d’aquelles pedagogies i cal continuar edificant escoles amb aquestes premisses.

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia