Opinió

Conxa Garcia.   També, en aquells anys, es van dur a terme treballs importants com l’inici de la recuperació de la memòria històrica de les dones de l’Orfeó; la presentació de l’estudi sobre Institucions de protecció de menors durant el franquisme; la celebració del desè aniversari de Dones no Estàndars; l’exigència constant d’anar pal·liant el greuge del nomenclàtor vers les dones, iniciada amb la demanda de la Plaça Dones del 36; la posta en marxa dels cicles culturals Trobem-nos a la Plaça Dones del 36, tot incloent l’espai en la Festa Major; s’aconseguí posar el nom de M. Antonieta Cot a la nova Biblioteca de Penitents i fer un acte d’homenatge a les Bibliotecàries de Catalunya; participació amb una carpa a la Festa del Comerç al carrer; el manteniment del Dia Anual de Gràcia contra la violència vers les dones; la col.laboració amb la Plataforma unitària contra les violències de gènere i el Fòrum contra les violències de gènere; la presentació del projecte de Comuicadores; l’elaboració de la Diagnosi de la situació de les dones de Gràcia; la participació en la preparació del llibre Dones de Gràcia…

I, finalment, la celebració de la I Trobada de Dones de Gràcia, les conclusions de la qual prioritzaren els temes de Cultura, Coeducació, Dones grans i Espai Públic, i deixaven obert el camí per treballar en aquests temes, amb propostes que s’inclogueren en el PAD i que marcaren la línia de treball del Consell e de Dones, amb resultats com el projecte Minerva.

S’ha de dir que els quatre anys que la Cinta Llassat fou Consellera, amb la seva manera de fer: respecte i recolzament a les propostes sortides de la xarxa de dones, i el suport i eficàcia, en la part tècnica, del Francesc Roma i l’Elisenda Ortega, van ajudar-hi.

També en aquell moment en les entitats de l’anomenat G-6 (entitats centenàries de Gràcia) hi havien tres dones presidentes: la Maria Rosa Martí presidint El Cercle, la Isabel Sanagustín presidint la Federació de Colles de Sant Medir i la Josefina Altés a l’Orfeó.

Actuacions  com les realitzades al barri d’El Coll amb el projecte Benvingudes al barri i el Quadern viatger. La consecució i el treball del PIAD de Gràcia; els actes organitzats des dels Centres Cívics: La Sedeta i El Coll-La Bruguera (amb la creació de la Comissió 8 de març), on es mostrà l’exposició Dones de Gràcia; també des de les Biblioteques. Totes hi col.laboraren en aquesta tasca tot organitzant actes per al Dia Internacional de les Dones i el Dia Internacional per a l’erradicació de la violència masclista, tot afegint-se a aquest impuls feminista.

No volia deixar passar més temps sense fer aquests reconeixement a totes aquestes dones gracienques i a totes aquelles que, d’una manera o altra, participaren en aquesta xarxa i en aquesta tasca reivindicativa dels drets de les dones als nostres barris, és merescut i just.

Conxa Garcia.   El proper dia 13 de novembre, pel matí, a l’Espai Jove Lafontana, es celebrarà la II Trobada e Dones de Gràcia. El fet de commemorar el desè aniversari de la primera Trobada va evolucionar cap a una segona i crec que  és el moment de recuperar la memòria del moviment de dones de Gràcia d’aquells anys. Durant una dècada(2000-2010) un grapat de dones de tots els barris del nostre Districte, de diferent procedència, formació i maneres de pensar, van confluir i van conformar una xarxa de dones compromeses amb uns objectius comuns.

Fa vint anys la Vocalia de la Dona de l’AVV. Vila de Gràcia, fundada el 1975, (amb Isabel Soley,  Sara Reñé, Marta Saleta, Lídia Ibars…), juntament amb altres grups de dones del Districte, van començar a conformar una Xarxa de Dones que, a poc a poc, va aconseguir que s’incloguessin els drets de les dones gracienques en  l’imaginari públic i en l’agenda política el Districte; més presència en les entitats i en el nomenclàtor dels barris; i que tinguessin veu pròpia als mitjans de comunicació, amb la creació del programa Ones de Dones a Ràdio Gràcia, el manteniment de la columna Ull de Dona a  L’Independent de Gràcia, la participació en el diari digital La Tortuga.cat, la posta en marxa del Canal Dones a Graciamon.tv, participacions en butlletins d’entitats i l’obertura de dos blocs: Comunicadores amb Gràcia i Dones del Coll.

No puc citar totes les dones que hi participaren en aquest moviment, en citaré unes quantes, la resta em disculparà. Parlem de Dones pel Centenari, que després passà a anomenar-se Dones de l’Orfeó, amb la Josefina Altés ; de membres de Fent Història (l’Elena Ràfols, la Neus García, la Maria Verdú) que, després, s’independitzaren i fundaren Circare; de Dones no Estàndards, amb la Carme Riu i les seves companyes; de la Vocalia de la Dona de l’AVV. Coll-Vallcarca, amb la Ma. Rosa Ureña; de Ciberdona amb l’Eva Inglada i la Carme Milián; de Dones de Vol (Francesca Babí i Mercè March); l’Associació de Dones Mas Falcó-Penitents, amb l’Emérita Castrillo i companyes; de Comunicadores amb Gràcia,  fundada per membres de la Vocalia de la Dona, quan deixà d’existir com a tal, i on s’afegiren noves companyes com la Consol Lacida o la Carmen Domínguez.

Veïnes i dones independents i d’altres que pertanyien a diferents partits, com ara l’Eugènia Fernández, la Berta Riesco, la Leticia Meyer, la Montserrat Rodríguez, la Mireia Flos, la Neus Grau, l’Assumpció Forcada, la Fina R. Palau, entre d’altres, van confluir en una xarxa potent que organitzà actes a tot el Districte i que, també treballant plegades dins del Consell de Dones del Districte de Gràcia, amb el lema “Juntes sumem més”, anaren assolint les fites que es van anar marcant.

Si fem un recompte de les activitats que es van dur a terme durant aquests anys, en destacarem algunes, com la celebració dels 30 anys del moviment de dones de Gràcia, a la Biblioteca Jaume Fuster.