Sara Reñé
La meva experiència amb grups de dones és curta però intensa. Fa uns pocs anys, vaig decidir deixar la meva feina amb adolescents i començar a treballar amb petits grups de dones. Partint de les meves propostes didàctiques de llengua, literatura i comunicació vaig anar creant un corpus teòric bàsic i una metodologia activa amb què intervenir. Sovint, en la meva pràctica docent havia utilitzat els mitjans audiovisuals, però, en aquells moments, vaig preferir, treballar únicament amb les paraules. La meva idea no era fer tallers d’escriptura creativa i literària ni clubs de lectura a l’ús sinó presentar el fet de llegir i escriure com a eina de coneixement i comunicació per a tothom.
Al principi, em va sorprendre veure què passava quan les dones començaven a deixar-se anar i a expressar-se. Les participants en els tallers es transformaven ràpidament en comunicadores, locutores, reporteres, entrevistadores, blogueres.. Dels tallers van començar a sortir produccions de tot tipus: guions de ràdio, diaris, revistes, exposicions, blocs. Elles i jo vam anar esbrinant les possibilitats de l’escriptura: com a eina terapèutica, com a eina de reflexió, de creació, de comunicació, de recuperació de la memòria. Però, a més, entre totes, vam anar donant cada vegada més protagonisme al diàleg, que va anar esdevenint el centre de totes les sessions. Dones amb diverses trajectòries i orígens, amb diferents bagatges culturals, educatius i professionals parlàvem i ens escoltàvem. La conversa i l’intercanvi ens permetien conèixer-nos, pensar-nos, descobrir-nos a nosaltres mateixes i a les altres. I veure amb uns altres ulls el nostre entorn i el món en què vivíem i havíem viscut. Segueix llegint »
