Conxa Garcia. Sílvia Manzanera, periodista de 48 anys i mare de dos fills ha estat redactora en cap d’aquest setmanari durant deu anys. Ara inicia una etapa com a cap de comunicació d’una empresa amb seu a Gràcia, cosa que la satisfà per no haver de deixar del tot el barri.
La Sílvia ha estat lligada al projecte de L’Independent, en el qual creu i ha donat suport durant catorze anys. Ha viscut temps molt bons, d’ampliació de l’abast del projecte i temps no tan bons, fins arribar a haver de treballar només mitja jornada i cercar una altra feina per cobrir-la tota. No deixa de ser que han estat, aquests darrers anys, uns anys de treballar amb convicció , però amb un sentiment de precarietat.
A la Sílvia, li sap greu deixar L’independent perquè ella, com les dones que mantenim aquesta columna, creu en el projecte, en la premsa de barri i la informació de proximitat, però després de viure uns anys treballant en precari, lògicament, necessita respirar una mica.
La Sílvia escriu molt bé i amb una sensibilitat especial. Hauria d’haver cua de Mitjans barallant-se per tenir una redactora del seu nivell, però ja saben que aquest és un món on la majoria de persones eficients, rigoroses i de reconeguda vàlua passen desapercebudes davant de les competitives que no creuen en res i menys si no és amb un bon sou.
Perdem una persona valuosa per al nostre projecte, però no una amiga amb qui sempre podem comptar.
Sílvia et desitgem tota la sort del món, la que és la que et mereixes, indiscutiblement.
Puri Pérez
Sara Reñé
