Conxa Garcia. Voltes és una cooprativa d’arquitectes amb seu a Vallcarca. Treballen amb l’arquitectura i el urbanisme pel feminisme, la inclusió social i el dret a la ciutat, a l’habitatge i a participar en la construcció de l’espai on vius. Ja havíem parlat amb la Marina Sanahuja de cara a la preparació de la II Trobada de Dones de Gràcia i ara he trobat que hi han parlat des de La Directa, sobre “Socialitzar i pensar la ciutat en clau feminista”.
A Voltes treballen “defensant criteris de sostenibilitat de materials naturals. Entre les feines que duen a terme hi ha una part vinculada a l’arquitectura, consistent en reformes, cooperatives d’habitatge o rehabilitación de masies comunals…
A més, tenen una part pedagógica on fan tallers a les escoles que vinculen la infància a a la transformació dels seus espais. Sanahuja assenyala que aquests processos generen debat sobre el paper de la infància a la ciutat, a banda, són útils ‘per fer diagnosi i parlar dels rols de gènere, de l’apropiació i naturalització d’espais que molts cops són plaques de ciment.
També tenen projectes de participación més institucional: estudis d’accessibilitat , diagnosi barris i assessorament a entitats de veïnes, ja que “ en els plans urbanístics el llenguatge tècnic és complicat” i al veïnat li costa d’entendre què signifiquen, com es tradueix a la realitat o com els afectarà a elles i al barri. Sovint acaben exercint de traductores -assessores per vehicular propostes.
Vallcarca és el cas que més coneixen ja que hi viuen. Arran del Pla general metropolità del 1976, el2002 es va executar un pla urbanístic que havia d’enderrocar el nucli antic per construir una carretera que comuniqués directament el centre de Barcelona amb les rondes . Diverses okupacions van col.laborar a enfortir el moviment veïnal, que ha perdurat en el temps. De la mà del Col.lectiu Punt 6 , les veïnes van aconseguir iniciar un pla urbanístic popular fet a còpia de moltes negociacions amb l’Ajuntament .
Diu Sanahuja “Estem bastant contentes del nostre paper perquè está entre professió i la militància. Com a professionals podem assessorar, però la transformación real que sentim que femé s quan actuem com a veïnes. I com a afectades directes”.
Valoren positivament que es trasnsformi el que anava a ser un barri d’edificis verticals, en un barri ‘més de plantabaixa, de vida al carrer i amb una morfología que facilita la dimensió humana: el barri poble·”.
Així i tot, els reptes són molts. Des de Voltes creuen que tenir una part salvatge , prop de la muntanya , pot ser bo, però sovint aquests espais més abandonats no són segurs ni accesibles i s’han de pensar des de l’urbanisme de gènere per incloure’ls dins de la ciutat. Un altre dels reptes és dels solars buits. En el cas de Vallcarca, la majoria són propietat de Núñez i Navarro i molts s’han convertit n espais d’autogestió, com els que porta el Col.lectiu Desenruna, que fa tres anys que cultiva i que genera sobirania alimentaria i biodiversitat en terrenys okupats.
Ara, per continuar construint un barri visible per a totes una de les lluites ´ñes intentar que l’agressivitat de la immobiliària no s’emporti un benefici estratosfèric construint 200 pisos de cop i llenci per terra tota la feina feta pel veïnat.
A Voltes fan una gran feina, endavant!
Conxa Garcia. Tinc una amiga al Camp d’en Grassot, que viu just al costat de la seu de la Fundació d’Amics de la Gent Gran (carrer d’en Grassot, 3, 1a pl.), que respon al paradigma d’usuària d’aquesta Entitat: el 85% són dones, la mitjana d’edat 84 anys; el 64% són vídues i viuen soles. Ara té una nova amiga, una voluntària que li fa companyia un cop a la setmana, un parell d’hores. Està encantada!
