El proper dissabte Dia de Sant Jordi, festeu convidades a assistir, al Centre Moral de Gràcia, a un esmorzar-trobada d’autores, Serà a les 9:30 h. del matí.
Conxa Garcia. A nivell de cultura, el grup del projecte Minerva, sorgit arrel de la I Trobada de Dones de Gràcia ha fet un gran treball, durant aquests darrers 10 anys, i agrupa un nodrit nombre de dones creadores gracienques, però encara hi ha fites a assolir com es va copsar en aquesta darrera Trobada com: difondre i visibilitzar l cultura es d’una perspectiva intercultural, interdisciplinar i intrgeneracional; Fomentar l interrelació entre generacions i l’intercanvi ‘experiències; ampliar la mirada del concepte de cultura; apropar i aprofundir la relació entre cultura i educació formal; recuperar espais del barri per permetre fer cultura a l’abast e tothom; potenciar i apoderar les dones com a líders que fan cultura; potenciar el sentiment de pertinença al barri; facilitar la professionalització de la cultura; donar a conèixer referents dones i històries de dones del districte com a referents de cultura; fomentar espais d’enxarxament i trobada entre dones i la gent del barri; crear una genda ‘activitats organitzades per dones al districte.
El grup Minerva vol posar fil a l’agulla per treballar en aquesta direcció, compten amb el suport del Consell de Dones. Cal dir que després d’aquesta II Trobade s’han apuntat al grup d’altres creadores de Gràcia.
Conxa Garcia. Us aniré apropant els reptes de futur que sorgiren de la II Trobada de Dones de Gràcia, que es celebrà el passat novembre. La seva preparació va fer que les diferents comissions de treball recollissin l’evolució, durant els deu anys transcorreguts des de la I Trobada, dels temes que es tractarien: Dones Grans, Sanitat, Cultura, Coeducació, Espai Públic i vida quotidiana. També es palesaren les necessitats actuals en aquests àmbits i els reptes de futur que se’ns plantegen a les veïnes i al Consell de Dones de Gràcia.
Així doncs, començaré tot explicant-vos els plantejats en l’àmbit de de Dones Grans: després de constatar les deficiències actuals en l’atenció a les dones grans es va veure imprescindible fomentar el treball en xarxa de tots els agents implicats per arribar al màxim de persones grans per informar-les i oferir-los els serveis i l’atenció necessaris; promoure espais d’activitats específiques per a dones grans; oferir formacions específiques (violència masclista, temes jurídics…) per a les persones que en realitzen l’atenció directa; generar espais d’acompanyament i suport a dones grans en situació de vulnerabilitat (malaltia, discapacitat, soledat, pensió mínima, perill de desnonament…).
Conxa Garcia. És l’expressió que m’ha sortit de l’ànima quan la Fina R, Palau m’ha comunicat la decisió del Tribunal Suprem sobre el recurs que va interposar per intentar revertir el seu desnonament de casa seva, on ha viscut 46 anys, al Torrent de l’Olla 186.
De res ha servit denunciar el fet en aquest setmanari, a Ones de Dones (Ràdio Gràcia), a El Periódico, etc. Un desnonament més al nostre Districte i encara hem e donar les gràcies perquè no és dels més afectats per aquesta injustícia a mans de fons voltors, bancs i propietaris cobdiciosos. Aquests malfactors s’abraonen sobre les persones més desafavorides del nostre veïnat, com la Fina, que té setanta-dos anys, és jubilada i cobra la gran fortuna de nou-cents euros al mes.
El piset en qüestió té 23 m2 en una sola habitació, on tenia una petita nevera com les d’hotel, un fogonet per escalfar alguna cosa, tot en una sola habitació i un mini-bany?, però es veu que és molt llaminer, suposem que per treure diners a alguns turistes.
És un piset-habitació molt petit, però per a la Fina era el seu recer de llibertat, on tenir els records de tota una vida. Ara amigues i familiars l’ajudaran a buidar-lo. La Fina té la sort de tenir-los, perquè aquelles persones que no en tenen es troben al carrer. Una violència de gènere més contra les dones grans. Fins quan?
D
Conxa Garcia. Ja tornem a ser als volts de Nadal. Un altre Nadal convivint amb el coronavirus, que farà que no es puguin fer, una altra vegada, les trobades familiars habituals.
Tornem a tenir una llarga llista de peticions als reis d’orient: més inversió i millores en sanitat primària, educació, serveis socials, apujar les pensions mínimes, habitatge públic, atenció i nous centres per a la salut mental, rodalies, salari mínim vital… Totes elles coses imprescindibles, per ahir, i que no hi ha manera que avancin.
No sé si els reis d’orient hi tindran prou mà en aquests afers que competeixen als diferents governs i que facilitarien la vida de totes les persones. Mentre els nostres governants van fent el ronso. Nosaltres, segons les possibilitats de cadascú, segur que voldrem oferir un petit present a les persones que estimem. Per facilitar-nos la seva cerca, les 
res de Gràcia ens obren un Mercat de Nadal, els dies 17, 18 i 19 de desembre, on trobareu artesania de proximitat, joieria, pintura, fotografia, ceràmica, llibres, enquadernació, art…
Ho trobareu a El trobarem, a partir de d’avui a la tarda, a Photoutopia, carrer Sant Salvador 107. Ja que ells -els governs- no es gasten bé els nostres diners, gastem-los nosaltres.
Conxa Garcia. La Biblioteca M. Antonieta Cot ha celebrat el seu desè aniversari. Recordo l’acte de la seva inauguració amb la sala d’acte plena a vessar i amb la presència de moltes bibliotecàries, algunes que l’havien conegut. Vull recordar que va ser el Consell de Dones de Gràcia i els grups de dones que el conformaven les que van aconseguir posar el nom de M. Antonieta Cot a la nova Biblioteca de Penitents i fer un acte d’homenatge a les Bibliotecàries de Catalunya.
En aquell moment a Barcelona teníem 36 biblioteques, de les quals només 5 amb nom de dona. A Gràcia en teníem una amb el nom de la Vila i l’altre de l’escriptor Jaume Fuster, per ser equitatius la nova biblioteca havia de dur un nom de dona. La Comissió de Nomenclàtor de Gràcia va aprovar-ho, per unanimitat, per la seva trajectòria professional i personal, com a representant del col·lectiu de bibliotecàries i com a gracienca; i el Plenari Municipal del ho ratificà.
En l’informe presentat per l’Elena Ràfols, historiadora i membre del grup Circare, representant del Consell de Dones en aquesta Comissió recordava que” a Catalunya, durant molts anys les biblioteques populars han estat en mans únicament de dones i moltes d’elles han estat, durant la dictadura franquista, les garants de difondre la cultura, la tradició i la llengua catalana dins les possibilitats que la situació permetia”.
Conxa Garcia. La Juliana Martínez i Molinero ens va deixar el passat dia 3. Va néixer a Fuertescusa (Conca) i des del 1945 era veïna de Gràcia, primer al Coll, on va treballar a la Bruguera; després a la Vila. Moltes la coneixíem com la quiosquera de la Pl. Rius i Taulet, que va regentar durant 35 anys, de les 6 a les 21-22h., moltes hores dreta i passant fred a l’hivern. Aquesta serà una tardor trista i plena de records d’una dona senzilla, humil. Una de les dones anònimes que coneixem com Dones del 36, perquè van viure una època convulsa: la de la República, la guerra civil, el franquisme amb la seva post-guerra… Quan els vam dedicar una plaça a Gràcia, la Juliana va tenir un lloc preferent en l’acte de la seva inauguració. . De família republicana, va viure una dura guerra i postguerra, empre tenint cura dels altres, dels germans i els fills; del pare i del marit, que van estar empresonats. Ja jubilada, sempre hi era a l’Associació d’ex-presos polítics i l’Associació d’ex-guerrillers antifranquistes (maquis) ajudant en el que calgués. i no faltava als homenatges a les Brigades Internacionals. Sempre l’he admirada, era una dona petita amb una pell fina i llisa, un cabell blanc preciós i un parlar tranquil i dolç. Una petita gran dona que mai va defallir en les seves conviccions i que va fer un treball silenciós i constant al llarg de la seva vida perquè s’avancés cap a un món millor, més just i equitatiu.
Conxa Garcia. També, en aquells anys, es van dur a terme treballs importants com l’inici de la recuperació de la memòria històrica de les dones de l’Orfeó; la presentació de l’estudi sobre Institucions de protecció de menors durant el franquisme; la celebració del desè aniversari de Dones no Estàndars; l’exigència constant d’anar pal·liant el greuge del nomenclàtor vers les dones, iniciada amb la demanda de la Plaça Dones del 36; la posta en marxa dels cicles culturals Trobem-nos a la Plaça Dones del 36, tot incloent l’espai en la Festa Major; s’aconseguí posar el nom de M. Antonieta Cot a la nova Biblioteca de Penitents i fer un acte d’homenatge a les Bibliotecàries de Catalunya; participació amb una carpa a la Festa del Comerç al carrer; el manteniment del Dia Anual de Gràcia contra la violència vers les dones; la col.laboració amb la Plataforma unitària contra les violències de gènere i el Fòrum contra les violències de gènere; la presentació del projecte de Comuicadores; l’elaboració de la Diagnosi de la situació de les dones de Gràcia; la participació en la preparació del llibre Dones de Gràcia…
I, finalment, la celebració de la I Trobada de Dones de Gràcia, les conclusions de la qual prioritzaren els temes de Cultura, Coeducació, Dones grans i Espai Públic, i deixaven obert el camí per treballar en aquests temes, amb propostes que s’inclogueren en el PAD i que marcaren la línia de treball del Consell e de Dones, amb resultats com el projecte Minerva.
S’ha de dir que els quatre anys que la Cinta Llassat fou Consellera, amb la seva manera de fer: respecte i recolzament a les propostes sortides de la xarxa de dones, i el suport i eficàcia, en la part tècnica, del Francesc Roma i l’Elisenda Ortega, van ajudar-hi.
També en aquell moment en les entitats de l’anomenat G-6 (entitats centenàries de Gràcia) hi havien tres dones presidentes: la Maria Rosa Martí presidint El Cercle, la Isabel Sanagustín presidint la Federació de Colles de Sant Medir i la Josefina Altés a l’Orfeó.
Actuacions com les realitzades al barri d’El Coll amb el projecte Benvingudes al barri i el Quadern viatger. La consecució i el treball del PIAD de Gràcia; els actes organitzats des dels Centres Cívics: La Sedeta i El Coll-La Bruguera (amb la creació de la Comissió 8 de març), on es mostrà l’exposició Dones de Gràcia; també des de les Biblioteques. Totes hi col.laboraren en aquesta tasca tot organitzant actes per al Dia Internacional de les Dones i el Dia Internacional per a l’erradicació de la violència masclista, tot afegint-se a aquest impuls feminista.
No volia deixar passar més temps sense fer aquests reconeixement a totes aquestes dones gracienques i a totes aquelles que, d’una manera o altra, participaren en aquesta xarxa i en aquesta tasca reivindicativa dels drets de les dones als nostres barris, és merescut i just.
Conxa Garcia. El proper dia 13 de novembre, pel matí, a l’Espai Jove Lafontana, es celebrarà la II Trobada e Dones de Gràcia. El fet de commemorar el desè aniversari de la primera Trobada va evolucionar cap a una segona i crec que és el moment de recuperar la memòria del moviment de dones de Gràcia d’aquells anys. Durant una dècada(2000-2010) un grapat de dones de tots els barris del nostre Districte, de diferent procedència, formació i maneres de pensar, van confluir i van conformar una xarxa de dones compromeses amb uns objectius comuns.
Fa vint anys la Vocalia de la Dona de l’AVV. Vila de Gràcia, fundada el 1975, (amb Isabel Soley, Sara Reñé, Marta Saleta, Lídia Ibars…), juntament amb altres grups de dones del Districte, van començar a conformar una Xarxa de Dones que, a poc a poc, va aconseguir que s’incloguessin els drets de les dones gracienques en l’imaginari públic i en l’agenda política el Districte; més presència en les entitats i en el nomenclàtor dels barris; i que tinguessin veu pròpia als mitjans de comunicació, amb la creació del programa Ones de Dones a Ràdio Gràcia, el manteniment de la columna Ull de Dona a L’Independent de Gràcia, la participació en el diari digital La Tortuga.cat, la posta en marxa del Canal Dones a Graciamon.tv, participacions en butlletins d’entitats i l’obertura de dos blocs: Comunicadores amb Gràcia i Dones del Coll.
No puc citar totes les dones que hi participaren en aquest moviment, en citaré unes quantes, la resta em disculparà. Parlem de Dones pel Centenari, que després passà a anomenar-se Dones de l’Orfeó, amb la Josefina Altés ; de membres de Fent Història (l’Elena Ràfols, la Neus García, la Maria Verdú) que, després, s’independitzaren i fundaren Circare; de Dones no Estàndards, amb la Carme Riu i les seves companyes; de la Vocalia de la Dona de l’AVV. Coll-Vallcarca, amb la Ma. Rosa Ureña; de Ciberdona amb l’Eva Inglada i la Carme Milián; de Dones de Vol (Francesca Babí i Mercè March); l’Associació de Dones Mas Falcó-Penitents, amb l’Emérita Castrillo i companyes; de Comunicadores amb Gràcia, fundada per membres de la Vocalia de la Dona, quan deixà d’existir com a tal, i on s’afegiren noves companyes com la Consol Lacida o la Carmen Domínguez.
Veïnes i dones independents i d’altres que pertanyien a diferents partits, com ara l’Eugènia Fernández, la Berta Riesco, la Leticia Meyer, la Montserrat Rodríguez, la Mireia Flos, la Neus Grau, l’Assumpció Forcada, la Fina R. Palau, entre d’altres, van confluir en una xarxa potent que organitzà actes a tot el Districte i que, també treballant plegades dins del Consell de Dones del Districte de Gràcia, amb el lema “Juntes sumem més”, anaren assolint les fites que es van anar marcant.
Si fem un recompte de les activitats que es van dur a terme durant aquests anys, en destacarem algunes, com la celebració dels 30 anys del moviment de dones de Gràcia, a la Biblioteca Jaume Fuster.
Comença un nou curs i les integrants del grup de creadores gracienques Minerva ja ja s’han posat les piles i ens ofereixen dos Tallers a El Centre, els dos relacionats amb l’expressió artística dels sentiments.
El taller Taller d’Art intuitiu ens convida a puntar i divertir-nos. Es tracta de pintar les nostres emocions i parlar-ne. El taller l’impartirà l’artista Cris Méndez. Es farà els dimecres de les 10 a les 12 hores, durant els mesos de octubre, novembre i desembre.
En el Taller Art i violències, es tractarà de relacionar la subjectivitat del cos amb l’art com a mitjà d’expressió. És un taller teòrico-pràctic que partirà de les tipologies bàsiques de les violències cap a la dona: Violència física, Violència sexual, Violència psicològica i Violència econòmica. Tractarà sobre el desequilibri de les relacions de poder centrant-se en la Perspectiva de Gènere, tot oferint una mirada interseccional. La seva duració serà d‘un trimestre i s’impartirà els dimecres de 17 a 18.30h.
En aquest taller se’ns mostraran artistes contemporànies que han tractat sobre aquestes tipologies de forma conceptual a través de la performance, la instal·lació, la pintura , el dibuix, el collage, la fotografia i l’escultura.
Coneixerem Teòriques: Rita Segato, Judith Butler, Hélène Cixous, Kimberlé Williams… I Artistes: Judy Chicago, Miriam Shapiro, Ana Mendieta, Rebecca Horn, Louise Bourgeois, Kara Walker, Mais Jorba, Sandra P. Fernández, Júlia Montilla entre d’altres
Aquest taller l’impartiran Montse Cosidó i Jonathan Elbaz
INFORMACIÓ I RESERVA DE PLACES al Centre, Tel. 932 181 964; e-mail: elcentre@elcentregracia.cat -Carrer de Ros de Olano, 9.
