Cultura

Sara Reñé.Eren les 3 de la matinada. Aquella nit Nilgun no aconseguia agafar el son de cap manera. Feia hores llargues que donava voltes i voltes i es regirava entre els llençols blaus fosc que embolicaven el llit. Dreta, esquerre, dreta, esquerra…. Dreta, de nou. Començava a tenir tot el cos masegat i endolorit. Es va arrapar a al coixí, mig moll de suor líquida i va accentuar la seva posició fetal. Tampoc així podia dormir. Enmig de la foscor i les ombres de la cambra, se li apareixien pedres, mitges imatges trencades rondant-la i ella fugint..  retalls de paraules agres, crits, versos inacabats, una tassa de té trencada, fulls plens d’esmenes, un cotxe caient, carrers petits de Beyoglu,.. Petons rebutjats. Fragments de fotogrames de vida viscuda. Per la finestra entraven hores d’ Octubre xafogós i alenades de tardor calenta.

Impossible. Impossible dormir aquella nit. Finalment, ja molt cansada i esgotada de tanta volta va encendre la llum de la tauleta de nit i es va llevar. Després d’agafar un grapat d’ametlles d’un pot de vidre del segon prestatge de l’armari de la cuina, mig estirada al sofà del saló, va començar a fullejar el diari del dia, després una revista i una altra… No, tampoc podia llegir. Del prestatge dels còmic books, va triar un dels últims exemplar de Superman que havia comprat. Sempre havia estat seduïda per aquell superheroi de ficció. Quan era petita, no li agradaven els jocs dels nens i nenes de l’escola, ni del barri. Sempre havia preferit jugar sola o bé entretenir les hores mirant còmics i històrietes dibuixades. Li agradaven els ocells i els peixos i hagués volgut saber volar, ser una supernina, vestida de colors llampants, violetes,  carabasses i vermells i poder saltar de teulada en teulada, de terrassa en terrassa, d’edifici en edifici i veure i contemplar tota la ciutat des dalt Segueix llegint »

Consol Lacida. El benvolgut sol, la calor, els dies llargs, han arribat per fi. Després d’un hivern llarg, trist i apagat, no solament pel clima sinó més aviat per l’ambient social, econòmic i polític pessimista. Per nosaltres els catalans mediterranis el sol és la vida, per això no vam perdre les nostres tradicions de poble lluitador, rialler i tranquil, a pesar de tot el que ens envolta. A l’estiu, tot es veu d’una altre manera i sobretot aquest, l’hem de veure diferent. Molts catalans no podran permetre’s un estiu de luxe amb viatges exòtics, creuers i estàncies en hotels. Però tampoc serà res dolent, oi?

Això ens farà tornar a reviure estius passats, tornar a les platges de la nostra ciutat com per exemple la Barceloneta, sense deixar-nos el para-sol, anar les piscines públiques, a les vores dels rius on podrem fer pícnics, cosa tan senzilla però deliciosa com menjar unes bones amanides, una truita de patates, carn arrebossada i també podrem fer algun cremat amb els amics durant alguna tertúlia a la fresca dels seus balcons o dels nostres. Portarem roba senzilla i fresca…¡Visca l’espardenya, les samarretes de cotó, les bermudes, els vestits senzills i les festes populars dels barris o d’algun poble conegut, l’orxata, els gelats, tot passejant amb els amics i la família! Alegrem les nostres finestres, terrasses o balcons amb quantitat de flors de tots colors, disfrutem d’una bona lectura, mentre pensem en fantàstiques idees i traiem el suc a l’ estiu, esperant que el pròxim sigui millor…presenteixo que sí ¡quin goig ser tan positiva!
De totes les maneres, feliç estiu 2013, esperant que em recordin els estius de quan era petita, que aleshores si que era feliç sense problemes. Tenia molt d’amor, rialles i menjava el que volia envoltada per la meva família i els meus amics.
Estius mai oblidats!