Conxa Garcia.  Milers de dones israelianes i palestines, vestides de blanc, han dut a terme una marxa de dues setmanes pel desert, que va acabar a Jerusalem, per exigir un acord de pau.

Women Wage for Peace (Les dones impulsen la pau)és un moviment que neix el 2014, a Israel,  després de la guerra de Gaza. Està conformat per més de 25.000 persones, la majoria dones, dins d’Israel i més de 33.000 fora. El seu és un missatge de pau. Un grapat de mares israelianes i palestines, de diferents religions i tendència política, angoixades pel món en què haurien de viure els seus fills i filles, s’uniren per cridar ben fort i clar que volien la pau, que l’exigien i que no pararien fins que hi hagués un acord de pau.

Des de la seva creació ha organitzat diverses accions de protesta no violenta i aquesta és la segona marxa. Es basen en el respecte mutu, la cooperació i el lideratge compartit.  No cerquen vencedors i vençuts sinó un consens i no volen un acord sinó és just i durador.

Veure-les marxant pel desert et dóna esperança. Hem llegit que han dit “No podem comptar amb els homes per crear la pau, ho hem de fer per nosaltres mateixes”. Volen crear un Parlament de dones palestines i israelianes per recordar permanentment als polítics que els acords de pau han de ser la prioritat. Tenen el nostre suport.

Conxa Garcia.  L’ ONG feminista Umar (União de Mulheres Alternativa i Resposta) va fer una Carta Oberta als partits polítics  perquè es comprometessin a fer debats a cada municipi sobre temàtica de gènere, a les municipals de l’1 d’octubre.  Volen situar-la en l’agenda política i que el document sigui un instrument de treball en tots els municipis, tot ajustant-lo a les seves realitats locals. Segures que serà un debat constructiu, capaç d’assolir propostes i contribuir a la territorialització de la igualtat de gènere.

Temes com vincular relació de proximitat amb qualitat de vida, ja que les dones viuen una gran part de la seva vida diària en una relació de proximitat amb les realitats locals. De les respostes concretes que existeixen o no en els contextos social, cultural i econòmic de cada municipi, també depèn la seva qualitat de vida; quines contribucions pot donar un municipi als valors de la Igualtat de gènere i la No violència a les escoles, a les activitats culturals, socials i esportives de les persones joves; quines contribucions pot fer un municipi per combatre la pobresa -especialment per a les dones grans- i crear ocupació per a les persones joves perquè no abandonin els municipis on viuen; com fer que l’espai públic sigui més respectuós amb el medi ambient, més segur i accessible per a totes les persones. Com veieu, temes que ens interessen a totes,  allà i aquí.

Conxa Garcia.  Informa Lídia Vilalta per a La Independent que les associacions feministes i les dones de l’esquerra portuguesa han emplaçat els partits polítics a debatre públicament, durant els debats electorals, propostes per portar a l’àmbit local la Igualtat de gènere i per declarar els ‘municipis lliures de violència masclista’ davant les eleccions municipals.

Per les notícies que ens arriben, les coses, en general, s’estan fent millor que a casa nostra. El Bloco de Esquerda, on les dones tenen un potent lideratge, va augmentar, en l’anterior convocatòria, en 11 escons, fins als 19 actuals. Amb aquesta formació el govern portuguès va pactar ‘avaluar la sostenibilitat del deute extern’, ‘restaurar els salaris dels funcionaris’ en uns terminis concrets i ‘augmentar el salari mínim nacional’, a més de ‘prohibir determinats desnonaments’ i les ‘pujades d’ impostos dels primers habitatges de petit valor’.

Tot i que la ciutadania ha percebut les millores econòmiques, les lideresses del Bloco consideren que han estat insuficients. Catarina Martins, diputada per Porto, recordava “la trajectòria alternativa del país: recuperar serveis públics i aturar l’empobriment” de les persones. Per això en el pròxim pressupost de l’estat demanaran “Justícia fiscal i recuperar la progressivitat fiscal”.