Sara Reñé. A Alemanya falten kindergarten, és a dir, falten places d’escoles bressol. Segons dades, facilitades recentment pels municipis, es calcula que, en tot el país, hi ha un dèficit de 16.000 places públiques per infants.
Però, això no obstant, el Consell de Ministres alemany presentarà proximament al Parlament una proposta de Llei perquè les famílies que tinguin cura dels seus fills i filles a casa, sense utilitzar les escoles bressol o altres serveis públics siguin subvencionades. El 2013 cobraran 100 euros mensuals per cada fill petit i a partir del 2014, 150 euros per cada infant. Si el projecte s’aprova, els fons públics, doncs, no seràn destinats a cobrir les mancances en educació infantil sinó a incentivar que les mares es quedin a a la llar en comptes de fer un treball remunerat a fora de casa.
De fet, el tema de la incorporació de les dones al món laboral és sempre un tema conflictiu a Alemanya. Ara per ara, la tasa d’ocupació femenina està deu punts per sota de la masculina, dos terços de les dones que treballen ho fan a temps parcial ( només un 6% d’homes), més del 60% dels treballadors amb contractes precaris o mimijobs 400 euros són dones i existeix una important bretxa salarial entre homes i dones. Jo només em pregunto: aquest és el país que hem de tenir com a model i com a referent? És aquest el país que ha de donar directrius i mandats per a la nostra economia?
Àngels Córcoles. Al llibre “
L’Ajuntament de Barcelona estendrà a tota la ciutat el projecte Radars, que va néixer a Gràcia i va començar el seu exitós camí al barri de Camp d’en Grassot. Com les nostres lectores i lectors saben, és una iniciativa que pretén contribuir al fet que les persones més grans de 75 anys que viuen soles puguin continuar a la seva llar gràcies a la complicitat del seu entorn.
“Cuando mi madre tenía que salir, yo amamantaba a mi hermana y a mi hija a la vez. Cuando salía yo, ella lo hacía con su hija y su nieta”
Conxa Garcia. Al darrer Plenari Municipal, no es va poder escoltar una Declaració Institucional, que es va llegir i aprovar, i que anava signada pels representants de tots els partits polítics presents al consistori gracienc. M’hi vull fer ressò, tot esperant que, aquest compromís, no es quedi només en paraules i bones intencions.
Maud Franzén. Escuché el otro día un debate en el Congreso de los Diputados, que me puso los pelos de punta y me enfadó bastante. Una diputada del PSOE, la Sra. Patricia Hernández, se dirigía al Sr. Ruiz Gallardón con estas palabras: “Usted no reparte carnets por “ser una mujer verdadera”. Una mujer no es más mujer por ser madre y usted no es más hombre por ser diputado…”. “Me recuerda –seguía- una entrevista de su padre, cuando el decía” “¡Derechas! Teníais que ver a mi hijo. ¡El sí es de derechas!”.
Consol Lacida. Una tarda que estava per casa mirant la tele, vaig veure de sobte, davant els meus ulls, una amiga d’una gran amiga meva. Estava dins d’un autubús de línia de Barcelona, que anava a vessar de gent gran amb unes armilles grogues, que duien estampat un nom, “Iaioflautas”. Aquestes persones estaven reivindicant els seus drets, per la pujada de preu del transport públic, per les retallades del govern (decretazo), als serveis socials i en contra de la reforma laboral, que portarà més gent a l’atur. I vaig pensar que, realment, tot això és un insult a la intel.ligència de la ciutadania.
Conxa Garcia. Jo faré la Vaga de dema, 29 de març, perquè hem de dir que no volem anar endarrere, sinó endavant cap a una societat més justa i aquesta Reforma va en contra d’això. El Reial decret llei aprovat pel Govern el passat 10 de febrer, trenca el principi constitucional d’igualtat davant la llei, que exigeix introduir mesures que, superant la igualtat formal, assegurin la igualtat real. I no podem deixar-ho passar,.
Sara Reñé. No hi ha dubte. L’informe de la RAE (Real Acadèmia espanyola) Sexismo lingüistico y visibilidad de la mujer, que analitza diverses guies per a l’ús d’una Llengua no sexista ha tingut una conseqüencia ben positiva: fer saltar el debat sobre sexisme linguístic als mitjans de comunicació.
