Blog Archives

AMICS DE LA GENT GRAN

18 juliol 2023
By

Amics de la gent granConxa Garcia.   Tinc una amiga al Camp d’en Grassot, que viu  just al costat de la seu de la Fundació d’Amics de la Gent Gran (carrer d’en Grassot, 3, 1a pl.), que respon al paradigma d’usuària d’aquesta Entitat: el 85% són dones, la mitjana d’edat 84 anys; el 64%  són vídues i viuen soles.  Ara té una nova amiga, una voluntària que li fa companyia un cop a la setmana, un parell d’hores. Està encantada!

Amics de la Gent Gran, té a gala a la seva pàgina web que  té 2743 persones grans acompanyades,  2781 persones voluntàries mobilitzades i 4.088 hores de bona companyia.  Lluiten contra els estereotips sobre la vellesa, com que la vellesa és sinònim de lletjor, malaltia,  molèstia i queixa,  dependència, tossuderia. Hi ha comportaments i actituds que tenen un gran impacte en la qualitat de vida de les persones grans. L’edatisme és la tercera causa de discriminació en el món, segons l’OMS.

Cal fer-nos càrrec de la situació i començar a construir una societat on les persones grans i l’envelliment obtinguin el respecte que es mereixen . Les persones necessiten  relacions personals de qualitat i són les que promou aquesta Entitat amb el seu voluntariat, per ajudar a persones grans.

Les nostres institucions han de prioritzar l suport a aquestes entitats  de l’anomenat Tercer Sector que atenen persones vulnerables i discriminades.

 

 

L’OBRA DE LA MONTSERRAT ROIG

18 juliol 2023
By

Montserrat RoigConxa Garcia.   Caldria que el jovent del país conegués  l’obra de la Montserrat Roig, una novel·lista de primer nivell, com va deixar palès la Mercè Rodoreda.  

El meu fill em demana un llibre seu després de llegir un article la Begoña Gómez Urzaiz on es feia ressò de les darreres traduccions en castellà i anglès, que es fan de la seva obra.  Va agafar-ne Molta roba i poc sabó i tant neta que la volen i va quedar-ne sorprès  per la frescor, l’actualitat i la seva escriptura, senzilla i amb una llengua molt acurada.

 Quan s’ha recordat la seva obra s’han centrat més en la seva vessant periodística. Va ser una gran periodista i les seves columnes d’opinió també serien una bona lectura per a les nostres estudiants, perquè  Roig ens parla de coses properes, quotidianes, de la nostra ciutat, des de l’òptica d’una dona  molt culta, compromesa  socialment i feminista.

També els seus escrits com a pensadora serien de gran utilitat en els centres escolars. Recordo haver-ne utilitzat fragments, amb el professor Ramon Anglada,  a classe de literatura.  Digues que m’estimes, encara que sigui mentida, és un text ideal per apropar-se al fet literari, per reflexionar: per què serveix la literatura?

 Com pot ser que hi hagi cap generació que no conegui l’obra de la Montserrat Roig?  Reivindiquem-la, recuperem-la i endinsem-nos-hi.

VOLTES, COOPERATIVA FEMINISTA

8 maig 2023
By

VoltesConxa Garcia.  Voltes és una cooprativa d’arquitectes amb seu a Vallcarca. Treballen amb l’arquitectura i el urbanisme pel feminisme, la inclusió social i el dret  a la ciutat, a l’habitatge i a participar en la construcció de l’espai on vius. Ja havíem parlat amb la Marina Sanahuja de cara a la preparació de la II Trobada de Dones de Gràcia i ara he trobat que hi han parlat des de La Directa, sobre “Socialitzar i pensar la ciutat en clau feminista”.

A Voltes treballen “defensant criteris de sostenibilitat  de materials naturals. Entre les feines que duen a terme hi ha una part vinculada a l’arquitectura, consistent en reformes, cooperatives d’habitatge o rehabilitación de masies comunals…

A més, tenen una  part pedagógica on fan  tallers a les escoles que vinculen la infància a  a la transformació dels seus espais.  Sanahuja  assenyala que aquests processos generen debat sobre el paper de la infància a la ciutat, a banda,  són útils  ‘per fer diagnosi i parlar dels rols de gènere, de l’apropiació i naturalització  d’espais que molts cops són plaques de ciment.

També tenen projectes  de participación  més institucional: estudis d’accessibilitat , diagnosi barris i assessorament  a entitats de veïnes, ja que “ en els plans urbanístics el llenguatge tècnic és complicat” i al veïnat li costa d’entendre què signifiquen, com es tradueix a la realitat o com els afectarà a elles i al barri. Sovint acaben exercint de traductores -assessores per vehicular  propostes.

Vallcarca  és el cas que més coneixen ja que hi viuen. Arran del Pla general  metropolità del 1976, el2002  es va executar un pla urbanístic  que havia d’enderrocar el nucli antic per construir una carretera que comuniqués directament el centre de Barcelona amb les rondes . Diverses okupacions van col.laborar a enfortir el moviment veïnal, que ha perdurat en el temps.  De la mà del Col.lectiu Punt 6 , les veïnes van aconseguir  iniciar un pla urbanístic popular fet a còpia de moltes negociacions  amb l’Ajuntament .

Diu Sanahuja “Estem bastant contentes del nostre paper perquè está entre professió i la militància.  Com a professionals podem assessorar, però la transformación real  que sentim que femé s quan actuem com a veïnes.  I com a afectades directes”.

Valoren positivament que es trasnsformi el que anava a ser un barri d’edificis verticals, en un barri ‘més de plantabaixa, de vida al carrer  i amb una morfología que facilita la dimensió humana: el barri poble·”.

Així i tot, els reptes són molts. Des de Voltes creuen que tenir una part salvatge , prop de la muntanya , pot ser bo, però sovint  aquests espais més abandonats no són segurs ni accesibles i s’han de pensar des de l’urbanisme de gènere per incloure’ls dins de la ciutat. Un altre dels reptes és dels solars buits. En el cas de Vallcarca, la majoria són propietat de Núñez i Navarro  i molts s’han convertit  n espais d’autogestió, com els que porta el Col.lectiu Desenruna, que fa tres anys que cultiva i que genera sobirania alimentaria i biodiversitat en terrenys okupats.

Ara, per continuar construint un barri visible per a totes una de les lluites ´ñes intentar que l’agressivitat de la immobiliària no s’emporti un benefici estratosfèric construint 200 pisos de cop i llenci per terra tota la feina feta pel veïnat.

A Voltes fan una gran feina, endavant!

ESPERANZA ÁLVAREZ

8 maig 2023
By

La SedetaConxa Garcia.   Se’ns jubila  l’Espe, com li diem carinyosament. L’Esperanza Álvarez Álvarez, ha estat Directora del Centre Cívic La Sedeta, de titularitat pública, des del 2003.

La seva ha estat una tasca molt valuosa i ha mantingut La Sedeta com un punt de referència clau per al barri del Camp del Grassot i per a tot el Districte de Gràcia. L’Esperança ha estat un puntal i una garantía d’un bon uncionament, eficaç i obert al barri i a les persones que l’habiten, ja fossin joves, nens i nenes o  gent gran.

Ha estat motor de la recuperación de la memòria histórica de la fábrica de La Sedeta i de les seves treballadores, juntament amb els Amics i Amigues de La Sedeta.

Ha estat tots aquests anys una dona referent. Quan va arribar-hi era el moment de represa del moviment feminista a Gràcia i en ella vam trobar identificació,  col.laboració i suport en la lluita per aconseguir  la incorporació de les dones del Districte amb igualtat de drets i el foment de lassociacionisme femení.

La Vocalia de Dones  de l’AVV. Vila de Gràcia va mostrar a La Sedeta la seva exposició Dones de Gràcia i va realizar les Jornades d’Educació de Gènere a Gràcia. També es van fer els tallers de preparació del II Congrés de Dones de Barcelona. De seguida posà en marxa la celebració del 8 de març amb les dones del Centre. També participa en la preparació de la  I  i II Trobada de Dones de Gràcia. Joiosa jubilació Espe!

Els meus colors

14 abril 2023
By

Margarides groguesper Puri Pérez.
La vida està plena de colors, cadascun diuen té un significat i poden representar moltes sensacions, com l’ànim, l’amor, la puresa, la passió, l’esperança, la tristesa.
Tots tenim els nostres colors favorits, els meus, sens dubte, són el verd i el groc, i amb aquests colors intentaré embastar un poema.
Verd natura
Verd oliva
Verd llimona
Verd la olivera
Verd el llorer
Verd l’heura que cobreix la paret
A casa meva les cadires entapissades de verd
El sofà també
D’un verd suau són les cortines
Verdes les pomes i les olives que menjo
Verd és el te que bec.
Groc és el color d’estiu
Groc és el blat que satisfà la gana
Groc el cabell del meu nét
Que es mou com un ball d’espigues daurades
¡quina bellesa!
¡quin color!
Groc és el color del meu perfum
I la llum tènue del meu saló
Groc és el raig de sol que acarona el meu cos
Groga és la copa de vi que agafo
Per brindar per la salut
¡quina bellesa!
¡quin color!
Verd natura
Groc vida i sol
Grogues són les meves roses preferides
Grogues són les margarides que embelleixen el meu balcó.

  Per què serveix la lectura

14 abril 2023
By

Dona llegint Puri Pérez.    Jo vaig començar a llegir quan ja era gran. Se que no calen excuses, que sempre pots tenir una estona per agafar un llibre. Però la veritat, amb dos fills petits i la casa poc temps et quedava. Tampoc he tingut cap referent a la meva família.

No vaig conèixer als meus avis, i els pares des de ben petits ja treballaven al camp, es pot dir que no vaig créixer entre llibres. Mai ningú em va llegir  un conte, ni em van regalar cap llibre.  Al recordar-ho sento una mica de tristesa, en fi eren altres temps, altres maneres de viure.

Com ja he dit al principi, vaig començar a llegir de gran , gràcies a una coneguda que em va deixar un llibre, em recordo perfectament es titulava L’anell,  de l’escriptora de novel·la rosa Danielle Steel. Em semblà fascinant i va despertat en mi una curiositat, que des de llavors no he parat de llegir.

Per  a mi la lectura ha estat un aprenentatge, ple d’il·lusions. Llegint he sentit  de vegades ràbia, de vegades satisfacció, he plorat, he rigut, he somiat, he pogut viatjar a països  i paisatges de somni, fins i tot m’he enamorat. Tot sense moure’m del meu saló.

Em fascinen les biografies d’escriptors, poetes, pintors, em desperta molta curiositat per les seves vides, plenes d’històries, amb la seva personalitat, amb els seus problemes i el transfons dels seus èxits i fracassos.

Així doncs, seguiré llegint i descobrint noves histories des del meu racó de casa meva. Espero que amb aquestes escasses línies, hagueu gaudit, encara que sigui una mica.

GEOGRAFIES ÍNTIMES

14 abril 2023
By

Biografies intimes portadaConxa Garcia.   Us recomanem aquest llibre, Geografies íntimes, en què la Sara Reñé i la Montse Cosidó, veïnes de Gràcia, han participat en l’elaboració d’aquest poemari col.lectiu, editat per l’Editorial Comte D’Aure (Col.leció La Garonne).

La Sara Reñé ha coordinat i recollit els poemes de la Teresa Casanovas, la Mª. Jesús Mandianes, l’Héctor Ortega, la Lois Salvaor i la Magui Turnes, participants en el taller de poesía que ella dirigía al Centre Cívic La Farinera. Tmbé hi podem trovar alguns dels seus poemes. Ha estat darrera de l’edició d’aquest llibre i va comptar amb la col.laboració de la Montse Cosidó, que va elaborar els ibuixos tant de la portada com d‘alguns dels poemes, que ha enriquit amb les seves il.lustracions.

Els poemes ens transmeten punts de vista diferents sobre temes diversos:  socials com la presencia de la tecnología a la nostra vida quotidiana, els efectes del canvi climàtic, les conseqüències de la pandemia o les transformacions de Barcelona. També qïestions personals com la infantesa, els origens, l’enyor, el dol, la soledat i les pèrdues personals.

Aquests poemes ens apropen a les nostres vivències socials i personals i ens permeten reflexionar-hi a trevés de les sensacions i sentiments que ens trameten les persones que els han escrit.

Recuperem el gust per la poesía a través d’aquest petit regal que se’ns ofereix.

FEMINISTES CONTRA LES GUERRES

14 abril 2023
By

Dones contra la guerraConxa Garcia.   La Vicky Moreno (DonesxDones) a La Independent, sobre la guerra d’Ucraïna, iniciada fa un any, ens diu que és una guerra on els diferents actors (Putin, Zelenski) han pujat cada vegada més  el to bel·licista dels uns contra els altres.

Un  país Rússia ( el seu dictador, V.Putin) envaeix per la força de les armes Ucraïna. I aquesta invasió ha esdevingut una guerra flagrant. Cal no oblidar que la societat civil és la principal víctima i les dones reben, com en totes les uerres: agressions sexuals, violacions, desplaçaments, són utilitzades com mercaderia de la ’trata’ pel mercat internacional.

Hi ha dones ucraïneses que formen part de la resistència, algunes com soldades. “Però també hi ha una part de la població que des de l’inici va mostrar el seu rebuig contra la violència armada amb gestos pacifistes i de no violència. Però es clar, això s’oblida, són gestos mínims, són considerats com d’infantils i de poca maduresa.

Per part de la població civil russa, principalment les dones: també han hagut gestos i intents de manifestar-se contra aquesta guerra”. I no és fàcil en una dictadura que t’amenaça amb persecucions i empresonament.

Per totes les dones que treballen i actuen per aconseguir aturar les guerres,  Dones x Dones es planta cada dijous a Sant Jaume.  Donem suport a aquest gest simbòlic.

EL MUNDO RURAL

23 març 2023
By

 

ramatPuri Pérez.   Quien no se ha planteado alguna vez de dejar la ciudad y huir al campo. Estoy segura que la mayoría lo ha pensado. Imaginándonos una casa rodeada de naturaleza, tener nuestro propio huerto, nuestros animales, poder ver el amanecer puro, acariciar el rocío de la mañana, todo
sin prisas, sin presiones, ¿verdad que suena idílico?
Pero el campo no es el oasis que mucha gente de la ciudad piensa. El campo conlleva trabajo duro, soledad, miedo, sacrificio y también mucha valentía.
Considerando que el campo sigue siendo un entorno muy masculinizado, son muchas las mujeres que dan el paso al mundo rural, rompiendo los estereotipos del sector. Jóvenes que defienden la ganadería extensiva, sostenible y el comercio de proximidad.

Es el caso de Ramaderes de Catalunya, jóvenes preparadas, formadas y valientes que reivindican y defienden el papel de la mujer en el medio rural.
Veterinarias de campo, sin horarios y kilómetros en sus espaldas en soledad, prueba de su pasión por su trabajo y su estilo de vida, ¡y cómo no! siempre reivindicando la importancia de preservar la ganadería extensiva, a la vez no dejan de criticar la dejadez por parte de las instituciones hacia el mundo rural.

Todas, todas, merecen mi respeto y admiración. Un día, en un programa de radio entrevistaron a una veterinaria de campo, me quedé enamorada de sus palabras y de la pasión con que describía su trabajo y el medio rural donde se mueve. Ella trabaja con razas autóctonas en peligro de extinción. A demás es poeta, narradora y feminista incansable, me refiero a María Sánchez que a sus 33 años tiene una trayectoria bastante reconocida como activista en defensa de la cultura rural., además de varios premios. Su obra
como poeta y narradora, desborda sensibilidad, sencillez, y siempre haciendo referencia al campo y a la mujer. Los libros más conocidos: Cuaderno de Campo, Tierra de Mujeres  y Almáciga.

Me quito el sombrero ante estas jóvenes luchadoras y valientes, con un objetivo en común, un mundo mejor. Desde estas líneas hago un llamamiento a las instituciones para que inviertan y no dejen en el olvido el mundo rural.

La Analfabeta, d’ Agota Kristof

23 març 2023
By
agota kristofPuri Pérez.  Agota Kristof neix el 1935 a Csikvánd, un petit poble d’Hongria. Escriptora, dramaturga i poeta. Als quatre anys ja sabia llegir. Era una nena molt creativa i somiadora, va créixer feliç, jugava pel bosc amb els seus germans, pujava als arbres i passejava de nit per la teulada, però un dia tot això va quedar enrere.
En acabar la segona guerra mundial, Rússia va envair Hongria, el seu país, sembrant el caos, la pobresa i la fam, imposant la seva cultura i el seu idioma, el rus. Llavors ella va haver d’exiliar-se, primer a Àustria i després a Suïssa. Va ser així com ella es va considerar analfabeta, en una altra terra.
Llegint aquesta petita joia, he comprès la duresa de l’exili, com és abandonar casa teva, la pèrdua de la família i  els amics, els teus costums, el desert social i cultural, el silenci, el buit, la nostàlgia i el més principal la teva llengua materna.
La Analfabeta, es un petit relat autobiogràfic on l’autora ens explica d’una manera directa i senzilla, moments i escenes de la seva vida que l’han marcat com persona , com exiliada i com escriptora. Ella ens narra la seva memòria des que era petita fins a l’edat adulta. Fa un repàs al seu pas a l’internat que, segons diu, era una cosa entre una caserna i un convent, entre un orfenat i un reformatori. A la nit plora la pèrdua dels seus germans, dels seus pares i plora per la seva llibertat.
També recorda amb afecte la seva àvia quan l’asseia als  seus genolls i s’explicaven històries totes dues.
Però, jo em pregunto ¿com és possible comprimir una vida com la seva en tan poques pàgines? I amb unes paraules que ens  arriben directes al cor.

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia