Blog Archives

Puri Pérez. Por fin ha llegado el verano, este verano querido, odiado, querido por esos días azules y largos, por esos días de vacaciones sin reglas ni horarios. Odiado por ese sol que quema, ese calor enganchoso, asfixiante  y esos mosquitos pesados que llenan de picaduras brazos y piernas. Ya ha llegado el verano.  Tiempo de playa, sábados y domingos, ni un hueco para extender la toalla, y, al final, cuando lo consigues pasan los niños corriendo cubriéndola de arena y agua.

Toda la playa sembrada de sombrillas, algunas verdes, rayadas, rojas, familias enteras que ríen, que gritan con sus neveras en la sombras. Si observas, verás como todas o casi todas las neveras son azules, ¿será que es color preferido del fabricante? y te das un baño, te tumbas, te secas, te vuelves a bañar así, una , dos o tres horas.  Sin querer observas niños que lloran desnudos cubiertos de arena, con palas y cubos haciendo castillos que las olas destruyen y se llevan.

La playa huele a sal, a aceite de coco, a cremas.

Cuerpos dorados al sol, parejas que entre las olas se besan. Así transcurren los días de verano y playa, un baño, un paseo por la arena descalza, espuma blanca que borra todas las  huellas del hoy, del ayer y del mañana.

Sara Reñé. A principis del segle XX, París és la capital del glamour i de la moda. Una ciutat cosmopolita, oberta i diversa que esdevé el melic de la innovació cultural i artística i atrau nombrosos intel.lectuals procedents de tota Europa i de la resta del món.

L’electrificació de la ciutat i la instal.lació de l’enllumentat urbà modifica les maneres de viure i produeix  una gran transformació  de la vida nocturna. Durant els anys anteriors a la primera guerra mundial, el teatre, el ball i l’espectacle de varietats triomfen a Paris. En el Ball Bullier, el llegendari cafè i sala de ball de Montparnasse, els artistes tot barrejant-se amb les cortesanes i cosidores parisenques, ballen a un ritme frenètic tot tipus de ball, des del tango fins al  fox-trot.

Sonia Delaunay, que havia arribat a Paris el 1905, i el seu marit Robert no són una excepció. Entusiastes del ball, tots els dijous i diumenges assisteixen al Ball bullier vestits tots dos amb originals peces de roba dissenyades per la pròpia Sonia D. i causen sensació ballant el tango, un dels balls que més furor causaven en aquell moment. El 1913, S.D. decideix plasmar en la pintura l’atmòsfera i l’ambient de la famosa sala i elabora un oli de grans dimensions (95 × 390 cm)que titula amb el seu mateix nom: Bal Bullier. L’artista, que havia viscut anteriorment un període fauve, inspirat per Vincent Van Gogh i Paul Gauguin, intenta en aquesta etapa, posar en pràctica les investigacions sobre els colors i la llum que realitzava amb Robert D.

A primer cop d’ull, el quadre sorpren pel colorisme i el moviment que transmet. Els cercles i semicercles, les línies corbes i circulars que es superposen i s’entrelliguen representen les parelles abraçades que ballen el tango en el Ball Bullier. Es percep clarament la intenció de Delaunay de donar centralitat al color, tot contraposant-se al cubisme auster i grisenc d’autors com Picasso, Braque i Gris les obres dels quals eren, segons ella, massa estàtiques i monocròmes per captar i reflectir l’agitació que caracteritzava  la vida moderna. Segueix llegint »

Carmen Domínguez. Hace unos días leyendo al   Sr. Josep María Espinás , me llamó la atención el tema de su sección “Pequeño Observatorio” del Periódico de Catalunya. Nuestro admirado escritor  leyó en un diario de Madrid una curiosa noticia que se está produciendo en Valencia. Se relaciona con  unos cursos de formación que se están publicitando en la Capital del Turia. Se trata de trabajar en una profesión sorprendente.  El anuncio ofrece  diplomatura en “prostitución“.

Se me antoja que la crisis agudiza el ingenio para ganarse la vida, y naturalmente los 100 € que cuesta el cursillo, siempre según los panfletos repartidos  por las calles, ayudará  a los monitores de tan curiosa iniciativa, a capear la falta de labor. Los temas  de esta asombrosa Formación Profesional, son los habituales del oficio, más como estamos en pleno siglo XXI, se han actualizado con estudios  sobre la legislación vigente y análisis económico sobre las posibilidades actuales de trabajo.

Barrunto que en un futuro no muy lejano las aspirantes a tan antigua profesión tendrán que someterse a duras pruebas para poder aprobar oposiciones a Chicas que Fuman, como decían nuestras abuelas. Si osan trabajar sin titulo serán debidamente multadas por intrusismo profesional. Segueix llegint »

Inevitablement 

detinguda.

Amb constància

i assiduïtat

m’aturo,

em buido, em vesso.

Em recorro, em recordo

i desemboco en mi.

Em torno de fils

d’ahir o d’abans d’ahir. Segueix llegint »

Una escola molt especial a l’India…  Video recomanat per Maria Lluïsa Pena.

Sara Reñé. “Marea violeta”és un moviment social format majoritariament per dones de diverses associacions i col·lectius que lluiten contra les retallades en les polítiques de gènere que està aplicant tan el Govern central com els governs autonòmics. “Marea violeta” va sorgir com a una plataforma d’associacions de dones de Málaga però, en poc temps, el moviment s’ha estès ja por totes les ciutats i comunitats espanyoles. També a Catalunya, on aplega la majoria de grups i entitats de dones.

El moviment, que va convocar la seva primera manifestació el 10 de febrer a totes les ciutats de l’Estat ha fet públic un Manifest al qual s’han adherit ja centenars d’associacions i col·lectius. El Manifest denuncia, entre altres qüestions, la reducció de pressupostos destinats a la Llei d’Autonomia personal (Llei de dependència), l’eliminació i disminució de les subvencions municipals destinades als programes d’atenció i assessorament de les dones i a les  víctimes de la violència masclista Segueix llegint »