Cultura

RUTA PELS TALLERS DE LES ARTISTES DE GRÀCIA

19 juliol 2016
By

Creadores MinervaS’ha posat en marxa una iniciativa del Projecte Minerva de Creadores de Gràcia. Amb el suport del Districte de Gràcia i la col·laboració de Trama. S’han dissenyat dues rutes comentades pels tallers de les creadotres gracienques, amb el títol de: La Gràcia de les Creadores. Ruta pels tallers de les artistes del Districte.

A través de dues rutes guiades, descobrirem la història i l’actualitat de les creadores de Gràcia. Ens endinsarem en els tallers de les artistes per descobrir els seus espais de treball i creació. Reflexionarem també sobre la història de les dones creadores, la discriminació que han patit en el món de la cultura i les seves aportacions a les diverses disciplines artístiques.

En la primera ruta visitarem els tallers de la pallassa Merche Ochoa, les artistes plàstiques Marisa Ramon i Mar Serra i la ceramista Judit Pellicer. Dimecres dia 20 de juliol a les 18h. Punt de trobada: pl. de la Vila de Gràcia, davant la seu del Districte. Durada: 2 hores aprox.

En la segona ruta visitarem els tallers de la dissenyadora Dolors Just, l’escultora Victòria Ibars i la mosaïcista Livia Garreta. Dijous dia 21 de juliol a les 18h. Punt de trobada: pl. Lesseps, davant la sortida de metro. Durada: 2 hores aprox.

L’assistència a les rutes és gratuïta. L’aforament és limitat. Cal inscripció prèvia al correu electrònic: creadoresdegracia@gmail.com

Per més informació consulteu el següent enllaç

Animeu-vos! No us quedeu sense el vostre tastet dels tallers de les creadores de Gràcia!

MERCÈ RIUS

22 maig 2016
By

merce_Rius Castanyoles08Conxa Garcia.  La Mercè Rius i Noguera (1952),  és una d’aquestes lluitadores que queden a l’ombra … i que ens agrada fer visibles. Viu a tocar de Gràcia i hi treballa des de fa anys. Comença estudis de llenguatge musical i piano a l’edat de sis anys. Complementa aquests estudis amb d’altres de ball clàssic, espanyol i rítmica a l’Institut Joan Llongueras i a l’Institut del Teatre de Barcelona. Participa en esbarts dansaires com l’Esbart Verdaguer i l’Esbart Lluis Millet, com a dansaire i després com a mestra de dansa i de tècnica. Va ser coreògrafa amb la Trinca. Va dirigir  l’Estudi de Ballet “Mercè Rius” (1973-1996),  on s’oferia formació en dansa clàssica, tradicional, contemporània, jazz, flamenc… Va ser mestra de tècnica a l’esbart de l’Orfeó Gracienc,  va  treballar com poques persones ho han fet per aconseguir el títol de professora de castanyoles del mètode Emma Maleras. El 2009 crea la companyia “TO-K-TÀ” amb què presenta l’espectacle “TOKATEOS” (2011). Va començar de forma discreta a donar classes a l’Orfeó Gracienc, i després va agafar un espai petit en un local al carrer Sta. Magdalena, on transmet als seus alumnes  el seu entusiasme. Les actuacions de final de curs es fan a El Cercle. Gaudiu del seu darrer espectacle a la Sala Muntaner, del 22 de juny al 3 de juliol.

SUFRAGISTAS

19 gener 2016
By

sufragistas_0Conxa Garcia.  Quan vam acabar de veure la pel.lícula la meva amiga, que havia quedat impressionada pel que havia vist, em va preguntar: “Això va passar de veritat, aquestes dones són reals”. Doncs sí, aquestes dones van existir i van ser maltractades per tothom. Encara ara hem de sentir a dir que ser feminista és com ser quelcom menyspreable. Jo sí sabia d’aquestes dones, però vaig quedar corpresa veient el film, pel que deia i com ho deia; per les grans interpretacions. Caldria que Sufragistas es passés a les escoles, perquè les joves coneguessin aquestes dones, moltes anònimes, moltes de les quals van deixar-hi la vida, i la lluita que van menar, aquesta lluita tan necessària per la nostra dignitat.

Sembla mentida però és la primera vegada que es tracta directament aquest tema (cabdal en l’evolució de la humanitat) al cinema i ha estat gràcies a una directora, la Sarah Gavron, i les seves productores, també dones. Pel.lícules com aquesta són necessàries i no s’ha fet fins ara, l’any 2016!

És la història de l’Emmeline Pankhurst, l’Emily Davison, l’Annie Kenney i la resta de les primeres sufragistes i el maltracte per part de la societat que van patir només perquè volien els seus drets. Si els homes poden lluitar pels seus drets i poden arribar a ser considerats herois per fer-ho, per què les dones no. Segueix llegint »

QUIERO TODO ESTO

14 gener 2016
By

Puri Pérez. A partir del poema de José Agustin Goytisolo Quiero todo esto

 

 

 

 

 

 

 

Quiero tomar pastillas y enseguida poder hablar francés e inglés

Quiero que el mundo cambie

Quiero que fundan las armas, y con ellas, hagan bicicletas para los niños

Quiero que no existan las monarquías

Quiero poder confiar en las personas

Quiero no ser hipócrita

Quiero que me miren a la cara cuando hablo

Quiero que no exista la televisión basura

Quiero que se acabe la violencia machista

Quiero que los jueces sean ecuánimes y honestos

Quiero ver anuncios de mujeres no tan guapas

Quiero que los jóvenes se pudieran emancipar a los 18 años

Quiero poder comer paella los domingos

Quiero amar, y que me amen Segueix llegint »

Poetas malditos

14 gener 2016
By

 Puri Pérez. Sois muchos los que reconoceréis a estos escritores y poetas llamados” malditos

Algunos más conocidos y otros más olvidados, y seguro que no están todos los que son, y son todos los que están. He elegido unos cuantos.  Leopoldo Maria Panero,  Rimbaud, Lautremont, Baudelaire, Paul Verlaine, Edgar Allan Poe. También hay mujeres como es el caso de Alda Merini y Alejandra Pizarnik.

Vivir entre la locura y la lucidez la esquizofrenia, el cruce continuo de fronteras de temperamentos y estados mentales. Locos, inteligentes, algunos obsesionados con la muerte, el caos, el tabaco, las drogas, el alcohol y la soledad. Algunos odiaban obedecer y someterse a las normas sociales y familiares, todos de alguna forma o de otra estaban heridos. Heridos en lo más hondo, en el alma, en lo que nadie ve, en lo que nadie sabe.

Todos tenían vidas trágicas y entregadas con frecuencia a tendencias autodestructivas, de tal modo que minaron sus vidas de desprecio e incomprensión, y fueron encasillados como escritores y poetas malditos. Se caracterizaban por su forma de escribir. Sus textos eran oscuros ,liberales con tendencia a la provocación pero todos tenían una cosa en común, amaban la noche, el papel, los cuadernos y los lápices, ya desde niños devoraban los libros y amaban la literatura.

Aquí os dejo un retazo de la poesía de Alejandra Pizarnik, una mujer culta, inteligente, pero llena de amargura.

                He desplegado mi orfandad

               sobre la mesa, como un mapa.

               Dibujé el itinerario

              hacia mi lugar al viento.

             Los que llegan no me encuentran.

            Los que espero no existen.

LA VEU DEL MAR, D’ASSUMPCIÓ FORCADA

1 desembre 2015
By

La Veu del Mar.AFEl passat 24 d’octubre es presentà a la Casa Elizade, el nou poemari d’Assumpció Forcada: La veu del mar. L’acte va ser presentat per la Patricia Gabancho, periodista i escriptora i va comptar amb l’actriu Carme Sansa, que llegí alguns dels poemes.

L’autora i la Fina R. Palau també recitaren i cantaren poemes d’aquest nou llibre. La Fina composà la música  amb què, a la guitarra,  acompanyà algunes lectures i la de les lletres que es cantaren. En una pantalla es passaven imatges, triades per a cadascun dels poemes.

La Veu del Mar és un monogràfic, el número 23 de la producció de Forcada. Aquest cop el tema és el mar. Com es diu a la introducció “nosaltres som vaixells en el mar de la vida, passant per tempestes, vents, onades gegants… i en aquesta travessia anem coneixent diferents aspectes humans i tota mena de dificultats, però sempre hi ha un punt d’esperança i de reflexió, ja que la Poesia és el far, l’estrella polar, el imó, els rems, la veu de les onades de la mar que enyorem i que ens recorda el nostre origen, les primeres paraules. I és la Poesia el que pot salvar-nos”.  Aquí teniu el poema que clou aquest llibre i que és  com una divisa:

AGAFA EL TIMÓ

Agafa el timó

del teu vaixell

treu el llast de les bodegues,

preserva l’essència de la vida.

TANCAMENT CICLE POESIA A LA CASA DE MENORCA

23 octubre 2015
By

Cicle poètic Casa MenorcaConxa Garcia.  Dilluns 19 de setembre la poeta Assumpció Forcada, en els locals de la Casa de Menorca, va tancar els Cicles de Poesia, després de dotze anys ininterromputs de tasca en pro d’aquest gènere literari. Com va dir a la presentació de l’acte “amb tristesa tancarem una porta a la cultura, a la llibertat, a la poesia per causes alienes a nosaltres que encara tenim la força, l’entusiasme, la dedicació, l’amor a la Poesia del primer dia quan tot estava per fer i tot era possible”.

Tots els recitals han estat gratuïts i oberts al públic. Com que no volien perdre aquesta filosofia, han hagut de tancar la porta ja que la Casa de Menorca vol llogar aquesta sala que fins ara els havia cedit gratuïtament.

Aquest hagués estat el tretzè cicle. Explicava A. Forcada que quan “van començar amb moltes dificultats, no sortíem en cap diari, en cap emissora de radio.va ser posant cartells (en aquell temps la normativa municipal ho permetia) i parlant a les nostres amistats que vam aconseguir anar endavant i fer d’aquest cicle un fet únic on, poetes i no poetes, amants de la poesia, van tenir la oportunitat de llegir poemes, dels seus autors preferits o propis, amb total llibertat, sense cap censura prèvia, amb la llegua que escollien. També vam tenir la sort d’escoltar poemes d’altres països amb les llengües respectives amb la seva musicalitat i la traducció que ens feia entendre el text”. Segueix llegint »

La ruta del exilio

16 octubre 2015
By

  Puri Pérez

Cuantos años han pasado

Cuantos otoños y hojas secas

Ya no quedan huellas, ni hogueras donde en las frías noches se calentaban

Hombres, mujeres y niños, todos huían de la barbarie

Camino del exilio, por esos bosques, por esos senderos escapaban

Atravesaban los pirineos hasta Francia, con una maleta, con un macuto lleno de esperanzas.

Atrás quedaba su historia

Atrás quedaba su casa,

 Solo tenían  una lata de sardinas, un trozo de pan, y una manta.

¡Qué triste sendero!!

Inmaculada nieve llena de pisadas

¡Cuántas vidas divididas!

¡Cuántas familias rasgadas!

¡Cuántas noches sin alboradas!

 Hoy caminamos por esta  ruta del exilio, repleta de árboles y sombras

Recordando siluetas y murmullos

Mirando hacia atrás con la piel erizada

pensando en esa gente ávidas de libertad, y nuevas estrellas 

Es extraño pensar, que por estos caminos que nosotros cruzamos

por placer, por recreo.

Otros lo hicieron huyendo de los momentos amargos de su historia.

LA INDEPENDENT, AGÈNCIA DE NOTÍCIES

5 octubre 2015
By

logo La independentConxa Garcia.   L’Agència d’Información de Gènere  La Independent ha posat en marxa una festa-espectacle,  per celebrar els seus cinc anys  de vida. La volen fer el divendres 30 de octubre, de les 21  a les 23 hores,  a la Sala Gran de la Bonnemaison.  Totes hi esteu convidades.  Per a més informació: amoncomunicacio@gmail.com

Ara fa tot just cinc anys que un grup de col·legues pertanyents a la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya -Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPI.CAT-XIPVG), van decidir pujar al carro dels mitjans digitals amb La Independent amb l’objectiu de donar visibilitat a totes les qüestions i problemes de gènere. Dit en altres paraules vam voler dotar-se i dotar-nos d’ una eina de comunicació on el tractament informatiu del gènere fos l’eix vertebrador de les nostres informacions.

Per això La Independent es va posar al servei de totes aquelles associacions, col.lectius, grups i dones que lluiten pel dret i les llibertats de les dones, pels Drets Humans de les Dones. Aara davant la celebració d’aquest cinquè aniversari en fan una valoració i ens diuen:

“Com heu pogut anar comprovant al llarg d’aquests anys 5 anys, tant les que col.laboreu amb laindependent.cat com totes les persones que ens seguiu, la nostra tasca no ha estat exempta de dificultats. I no tan sols per la crisi econòmica que ha afectat a les possibles subvencions -que no hem tingut fora del primer any- sinó que també perquè La Independent es fruit de l’empenta, esforç, dedicació i voluntariat del grup fundador inicial i de les i els periodistes que s’ hi han anat afegint en el decurs d’ aquests anys i que ens ha empés en el nostre compromís de treball contra la violència masclista, la trata de persones, la injustícia, les guerres i de tot allò que fa vàlida la lluita feminista: la desigualtat entre dones i homes.

Ens queda molt per fer. Especialment dins del món de la comunicació i en especial dels mitjans audiovisuals on sobre el tractament informatiu de gènere podem dir que el més calent és a l’aigüera.

En qualsevol cas, però, cal subratllar una vegada més que estem de celebració i que en aquests cinc anys hem tingut ja més de 4.250.000 visites. Això ens demostra – a més d’ esperonar-nos – que el que fem interessa i que encara tenim no solament molt a dir sinó que encarem el futur més immediat amb l’ànim de millora en tots els aspectes informatius de la nostra tasca com a periodistes i comunicadores”.

DONA: CICLE DE CINEMA 2015

22 setembre 2015
By

Dones.-Cicle-de-Cinema 2015En tierra extraña és el títol del film d’Icíar Bollain, que va inaugurar, el passat dia 15 de setembre a la Pl. Dones del 36, el Cicle de Cinema de Dones, que s’estendrà de setembre a desembre de 2015, amb el títol global d’Accions i Resistències.

La presentació del cicle el va fer la Laura Pérez Castaño, Regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. També van intervenir la Lina Badenes de la productora “Turanga films” . la Marta Selva de Drac Màgic i l’Àngels Tomàs nova Consellera de la Dona del districte.

Va tornar a ser un èxit de participació ja que van assistir-hi 250 persones. Després que es canviés la ubicació, destarotant una mica les assistents, l’acte ha tornat a agafar embranzida en aquest espai tan adequat dins la Vila de Gràcia.

La programació de tardor 2015 del Cicle de Cinema s’inaugurà, doncs, amb la projecció, a l’aire lliure, del film “En tierra extraña” d’Icíar Bollaín. Es tracta d’un documental que afronta el cas d’una sèrie d’homes i dones de l’Estat espanyol emigrats a Edimburg, tot posant de manifest les causes i expectatives que cada persona viu en aquest viatge forçat per les circumstàncies adverses tant de tipus polític, relatives a les decisions sobre les formes d’afrontar la crisi, com de tipus econòmic.

La resta del Cicle es durà a terme als Cinemes Boliche, a l’Av. Diagonal, 508. El preu per sessió és de 3 euros. Les presentacions correran a càrrec de Drac Màgic. Aquí teniu la programació: Segueix llegint »

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia