El proper 23 de gener, a les set de la tarda, a la Biblioteca Jaume Fuster, es farà la presentació a Gràcia del llibre 25 de novembre, d’Assumpció Forcada. Hi intervindran la nostra companya Conxa Garcia , Fina R. Palau i l’autora. Els poemes i cançons aniran acompanyades de la projecció d’imatges.
Al Centre inicien l’any amb una xerrada, a càrrec de Mercè Baró Puig, dedicada a la Mercè Rodoreda, el proper dilluns 13 de gener, a les set de la tarda. Com que es presentarà una obra de l’autora al mateix Centre els dies 7, 8 i 9 de febrer, a la xerrada assistiran el director i les actrius de l’obra.
Puri Pérez. Dedicado a todas las mujeres, que se ven sometidas por la cobardía, el desprecio y la locura.
Salir y entrar
Entrar, y quedarse entre cuatro muros
Salir y perderse
Callejear sin rumbo, sin destino, ausente
Más de un año ha pasado
que bañaron sus ojos de negro
sus brazos de color morado
y su corazón desarmado y en silencio
Destino insensato, enmarañado, confundido
Directa al cielo miró, a buscar su estrella perdida
¿Por qué en ella, la bestia desató su ira
su frustración, su cobardía?
¿Cómo no supo distinguir, de la brisa, al viento huracanado
Del perdón a la mentira
del beso en la frente, al dedo índice acusador
de contigo pan y cebolla
a ti, te humillo porque eres mía.
Más de un año ha pasado
que sale y entra
que entra y se queda, entre esos muros
pintados con tonos suaves
dándole la bienvenida
Ella procura coser los remiendos de su vida
y sueña con noches placenteras
y flores sin espinas.
¡Tras, tras!
ni un pas enrere
¡Tras, tras!
sempre endavant
!Tras, tras!
no inclino el cap
i per les meves galtes, les llàgrimes no cauran!
!Tras, tras!
tancaré la porta, per mai no tornar
Em sentiré com ocell lleuger
Ja no seré la d’abans, seré la de després
Tinc curiositat, ansietat
per ser jo mateixa
per descobrir-me i trobar-me
per fer-me preguntes
¿Qui sóc, qui era, qui seré
seré jo mateixa
amb el meu treball i el meu repòs
Seré la nit amb els somnis
i matins assolellats
Seré, jo i la meva vida
!Tras, tras!, fora el passat
Em compraré un mirall
i nit rere nit, li preguntaré
¡mirallet mirallet! ¿què veus?
ell respondrà.
Veig una finestra oberta
silenci i futur
!Tras, tras!
tornarem a començar.
Puri Pérez
El dimarts 10 de desembre, a les set de la tarda, es presentarà el nou llibre de poemes de la nostra veïna Fina Rodríguez Palau, a la Biblioteca Jaume Fuster. Du per títol Liebe? (Amor?).
Fin R. Palau és cantautora, feminista i autora d’altres poemaris com Manty, Fronesi, Sinergia, Carmen y la República, Eutímia, Theorein, Tieta Francisqueta i Flumen.
La presentació correrà a càrrec de la nostra companya Conxa Garcia.
S’inaugurarà una exposició dels dibuixos de la Francisca Rius i Sanuy a La Violeta de Gràcia (Maspons, 6). Serà el dimarts 5 de novembre, a les 19h. La Francisca és una de les integrants del llibre Dones de Pes, que van fer dones de Gràcia per donar a conèixer veïnes oblidades i dexar-ne constància de les seves aportacions a la societat.
Els nets de la Francisca Rius, van aportar la seva història i, ara, els seus dibuixos per fer-ne l’exposició. Se’n senten orgullosos de la seva àvia i volen que el veïnat sàpiga qui va ser i conegui una part de la seva obra.
La Francisca Rius i Sanuy era dibuixant i pintora, autora d’un dietari durant la Guerra Civil a Barcelona, una dona que, d’alguna manera s’avança al seu temps. Com es diu al llibre “dotada d’una forta sensibilitat, intenta fer-se un lloc en el món de l’art a començaments del s.XX, en què les dones sovint passen desapercebudes o bé han de limitar les seves aspiracions”.
Per Puri Pérez
¡Hola Otoño! Ya has llegado de nuevo
un año hace que no nos vemos
Te veo igual, tan reservado, tan apuesto
el mismo traje, los mismos colores
Yo, en cambio, algo he cambiado
Después de un estío tan caluroso y obstinado
estaba ansiosa porque asomaras
Vienes con tus alforjas cargadas de castañas
de higos y uvas
de setas, membrillos y de granadas
Es un paisaje distinto
la niebla baila sobre el campo
el bosque se tiñe de rojizos, las hojas crean caminos
las playas quedan desiertas y yo soñando contigo.
Días de otoño tan húmedos, tan galanes
esos que guardan los poetas en sus páginas
los que dibujan los pintores en sus bocetos.
¡Hola otoño! ya has llegado de nuevo
te deseo una buena estancia
que nos ofrezcas días de sol y de lluvia
juntos esperaremos el invierno.
Hablando de ti, se me han caído las horas
rotas y esparcidas quedan por el por el suelo
Será porque es otoño?
El proper dissabte 26 d’octubre, a les 11:30 h., en el punt de trobada habitual a la Biblioteca Vila de Gràcia, s’iniciaran les rutes de la Gràcia Literàriam organitzades pel grup de creadores gracienques Minerva en col.laboració amb la Biblioteca de Torrent de l’Olla 104.
Les guies seran la Josefina Altés i Campà, la Teresa Vergés i Adrià, la Carme Ripoll i la Montse Cusidó. Cal inscripció prèvia a minerva@creadoresdegracia.cat
Per Puri Pérez
Qué bonito sería
que del cielo se desprendieran estrellas
y cada cual, prendiera la suya
Qué bonito seria que el sol naciera para todos
y cada uno, alcanzara su trocito de luna.
Qué bonito seria, que lloviera a gusto de todos
que la tierra se calara hasta las raíces
que crecieran los espliegos por cada esquina
que las personas se bañaran de aromas
y crecieran la rosas sin espinas,
Que bonito seria, que un bajel se llevara los egos
que creciera la empatía y la humildad
que se adhieran como la hiedra a la pared
como el musgo, se adhiere a la piedras, como dos bocas en un beso
Qué bonita seria la vida, sin guerras, sin rencor, sin miedo
sin alimañas ansiosas de poder y dinero
que el mundo, no huela a petróleo, ni a pólvora, ni a ceniza
que huela a cacao y a café, a una mañana de lluvia
Qué bonito seria un mar sin plásticos, sin mafias navegando
sin pateras a la deriva.
Qué bonito es soñar despierta
Qué bonito pensar que todo el mundo sueña.
Conxa Garcia. Pau Solsona escrivia en aquest setmanari en defensa de les biblioteques públiques. A Gràcia en tenim tres: la Vila de Gràcia, la Jaume Fuster i la Mª. Antonieta Cot. Aquests centres de cultura i trobada del veïnat depenen econòmicament de l’Ajuntament i la Diputació i estan gestionades pel Consorci de Biblioteques de Barcelona, del qual formen part els dos ens citats.
Les Biblioteques han estat el servei públic millor valorat per la ciutadania. Els va afectar les retallades que no s’han revertit, tot el contrari, com diu en Pau, s’han ampliat: no contractació de personal, que d’altra banda és majoritàriament temporal; reducció de pressupost per activitats i per compra de fons, que aquest any és un 15% inferior que el 2018; o insuficient manteniment informàtic i dels edificis.
No es correspon el model de qualitat que es buscava quan es van dissenyar les Biblioteques de Barcelona amb el pressupost anual destinat per assolir-lo. Cal un reconeixement polític de la funció de les biblioteques a l’ecosistema cultural de la ciutat.
No podem deixar que aquest servei públic de referència a Gràcia i la resta de la ciutat visqui en la precarietat. Es tracta d’un servei públic imprescindible per a totes i demanem el retorn al model de qualitat amb el finançament adequat.
