El proper dia 9 d’octubre a les 19 h., a la Sala d’Actes de la Casa Elizalde (València, 302), es farà la presentació del llibre 25 de novembre, d’Assumpció Forcada, a càrrec de la Marina Subirats.
En aquest llibre l’autora recull una sèrie de poemes amb la temàtica de la violència masclista. N’ha recollit alguns que ja havia escrit i llegit en públic des de fa anys i d’altres de nous. Els poemes es presenten en català, castellà i anglès.
Conxa Garcia. El 2017 es celebrà els 50 anys de la pintora russa avantguardista Olga Sacharoff (1889 -1967), que s’establí a Catalunya i morí a la nostra ciutat, amb una exposició a Girona. Una artista adscrita a la denominada Escola de París de la primera meitat del segle XX. L’exposició mostrava els vincles de la pintora amb l’art català dels anys 1940 i 1950.
Les temàtiques més significatives i recurrents en l’obra de Sacharoff: bodegons, animals, flors, retrats, paisatges, escenes quotidianes, i sobretot la presència de la figura de la dona com a eix central del seu discurs artístic. Va utilitzar tota mena de tècniques: oli, aquarel·la, pastel, collage o aiguafort. Va il·lustrar el llibre de Clementina Arderiu Sempre i ara.
L’anomenaven la russa del Putxet, barri on visqué des del 1940 fins a la seva mort, i amb el qual tenia una estreta relació. És normal que l’Olga, que sentia passió per les flors i els animals, li encantés viure al costat d’un parc, en un barri que semblava un poblet, el centre del qual era un turó. Va pintar-lo molts cops, un paisatge real que es veia des de la finestra de casa seva. El va pintar un munt de vegades. El Putxet seria a Olga Sacharoff el que la muntanya Sainte-Victoire per a Cezanne, que la influí en la pintura de paisatges i flors, ja que ambdós estimaven pintar-los
Conxa Garcia. Aquest és el títol del darrer poemari de l’Assumpció Forcada (Ed. Cronos, 2019). Aquest llibre, com el seu darrer Iceland, són fruit de l’amistat amb persones d’aquests països, que van deixar petjada en el seu cor i que s’ha mantingut al llarg dels anys. Quan estimes la seva gent estimes més la terra on viuen. A més ambdós països tenen una natura feréstega i impressionant que et deixa la mirada corpresa.
Ella mateixa en la seva presentacióens diu “Espero que la lectura d’aquest llibre ajudi a conèixer aquest país, aquests paisatges meravellosos que aporten assossec i pau, tan necessaria en els nostres dies i que poguem mirar-nos en l’espill dels seus llacs i reconèixer en el nostre interior les qualitats humanes que mai hem de perdre”
El llibre conté també poemes que ens expliquen la impressió de l’autora davant de les pintures d’un grapat de pintores i pintors finlandesos, per tant ens obre la porta a conèixer-los, a ampliar la nostra cultura pictòrica cap a la cultura nòrdica. Com Akseli Gallen-Kallela, un quadre del qual encapsala quest article.
L’Assumpció, com sempre, té l’amabilitat de deixar-nos publicar un dels poemes que trobareu en aquesta obra, dedicat a un amic finlandès, en Teo Kemppainen:
SOL ENRAIZADO EN LA TIERRA
Hoy descubre el viento
los secretos de esas nubes celosas
que miran ese paraiso verde y tranquilo. Segueix llegint »
Des del projecte Minerva s’han organitzat unes rutes pels tallers de les dones creadores de Gràcia. És amb la intenció de treballar per a la igualtat de gènere, que ofereixen aquestes activitats que permeten visibilitzar a les DONES que a Gràcia fan una feina important i en moltes ocasions ben desconeguda pel propi veïnat.DIJOUS 16 MAIG
Durada aproximada dels recorreguts ; dues hores.
Les creadores de Gràcia ens conviden a calebrar els seus anys d’existència el dimecres 20 de març a les 18:00 hores, a la Seu del Districte, a la Plaça de la Vila. Hi haurà actuacions per part de la Josefina Altés, la Teresa Vegés, l’Alba Tor i la Mercé Amat. Hi haurà pica-pica i brindis!
El proper dimecres dia 6 de març, a les 18:00 hores, al Centre Moral de Gràcia, al carrer Ros de Olano 9, podeu assistir a la Tertúlia Literària, que amb el nom de Veus de Dones… en acció!, comptarà amb un grup de components del grup de creadores gracienques Minerva: Josefina Altés i Campà, Mercé Amat, Montse Gort, Carme Ripoll i Teresa Vergés i Adrià.
El dilluns 4 de març a les set de la tarda, a l’Aula d’Escriptors de l’Ateneu Barcelonès, estem convidades al XVII recital poètic Veu de Dona, coordinat per la poeta Assumpció Forcada i amb música i guitarra de la Fina R. Palau.
Com sempre dones de diferents àmbits i procedència llegiran poemes d’altres dones. Així doncs, hi participen, entre d’altres, Laia Bones, Laura Pérez, Magda Oranich, Shigeko Sukuzi o Carme Sansa.
També, el di 7 de març, a la una del migdia, a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, a l’Aula Magna Edifici històric, podeu gaudir d’un Recital de poemes, cançons i guitarra a càrrec de l’Assumpció Forcada i la Fina R. Palau.
Puedo ser, no sé, quizás una amiga que escucha, que abraza
que comparte confidencias y sueños
Puedo ser y soy ¡tantas cosas!
ilusa , idealista, novelera
Puedo ser una fruta
verde o madura
ácida o dulce
tener varios colores y tamaños
puedo ser un sabor, un olor
una flor o una espina en el dedo
Puedo ser calor
puedo ser hielo
¡Puedo ser tantas cosas!
princesa, amante, cobarde
incluso, una planta trepadora
que se adhiere a la pared
llenándola de humedad y sombras
Puedo ser feliz, o puedo no serlo
puedo ser tantas cosas, que con tanto no puedo.
Puri Pérez
Puri Pérez.
Hace unos días he asistido a la exposición Toulouse -Lautrec i l’esperit de Montmartre en Caixa Forun, ha sido realmente emocionante. Esa tarde tuve la sensación de estar paseando por las calles de adoquines de Montmartre. La obra de este pintor representa la vida nocturna, las prostitutas, los burdeles y la vida bohemia de ese barrio parisino lleno de bares y cabarets donde pintores, literatos y bohemios pasaban las horas buscando la inspiración. Fue allí por esos lugares y esa vida de desenfreno donde Henri Toulouse- Lautrec más cómodo se sentía, en el cual encontró su refugio y su inspiración.
Como podemos apreciar en su obra, el llegó a inmortalizar a sus musas, mayormente bailarinas y cantantes algunas de ellas convertidas en amantes.Una de ellas fue La Goulue, llamada la reina de Montmartre, bailarina y estrella del Moulin Rouge, también vemos en su obra a May Belfort, una cantante irlandesa que se hizo un hueco por los clubs nocturnos parisinos, siempre fiel, con su gato negro. Se declaró abiertamente lesbiana, su relación con el pintor fue muy fluida y amigable.
Otra musa que encontramos en su obra es Jane Avril gran amiga del artista y también bailarina del Moulin Rouge A sus espaldas llevaba una infancia desgraciada que reflejaba la dureza de la época. También vemos a May Milton una bailarina y cantante inglesa que se encontraba haciendo una turné por París, le pidió a Lautrec que le hiciera los carteles de su gira, convirtiéndose así en otra chica para su colección. Uno de los símbolos de la Belle Époque fue sin duda Ivette Guilbert, tuvo grandes éxitos como cantante de variedades, un icono inconfundible de la vida bohemia; se distinguía por llevar siempre unos largos guantes negros.Marcelle Lender otra preferida del pintor, se enamoró de ella por el color rojo de su melena y la forma serena de cantar y bailar. Ella nunca le correspondió. Segueix llegint »
Conxa Garcia. Fins al 17 de febrer, al Monestir de Pedralbes, teniu l’oportunitat de veure una exposició única, es tracta de l’storyboard de la vida de la Charlotte Salomon, fet per ella mateixa. Són guaixos que es combinen amb unes transparències amb text i també musicats.
Charlotte Salomon (1939-1940) és una artista alemanya, d’origen jueu, que va morir als 26 anys, quan estava embarassada, deportada i exterminada a Auschwitz. Va tenir una vida curta marcada per una història familiar difícil. En uns moments de desesperació diu que “es va trobar davant la pregunta de si suïcidar-se o emprendre alguna cosa extremadament excèntrica”. Va optar per aquesta darrera i es va posar a pintar la seva vida, com a refugi catàrtic i el resultat van ser 782 guaixos de la seva obra, que va titular Vida? o teatre?
Salomon va començar a dibuixar de petita i va assistir a l’Acadèmia d’Art de Berlín. Al principi del nazisme encara va poder descobrir l’art moderni els seus pintors més importants com Van Gogh (únic pintor al qual cita en la seva obra). La seva és una obra potent, amb un llenguatge cinematogràfic, on reflecteix escenes de la seva vida i les seves emocions i estats d’ànim i una paleta de colors molt especial.
