Opinió

Conxa Garcia.  Xiulem ben fort cada dia a les dues de la tarda, per manifestar el nostre rebuig al tancament de la majoria de l’Hospital de l’Esperança, el mes d’agost. Això implica una pèrdua de llits que no es recuperaran al setembre. Es deriven els malalts a d’altres hospitals des de fa temps i així “justifiquen” que no és necessari mantenir-lo obert. Però no ens enganyaran ni a nosaltres ni al personal sanitari que hi treballa. L’Esperança és un centre hospitalari plenament arrelat al barri de Gràcia, des del 1933. Si mireu la seva web veureu que és “un referent pel que fa a l’atenció oftalmològica i també en el tractament quirúrgic de les patologies osteo-articular i crònico-degeneratives de l’aparell locomotor, que es complementa en el mateix centre amb el Servei de Medicina Fisica i Rehabilitació que completa el tractament postoperatori”. Serveis imprescindibles per a la gent gran. També disposa de les instal•lacions del servei de Radioteràpia del Parc de Salut MAR, “amb equips d’alta tecnologia i personal especialment qualificat per a donar el millor servei radioterapèutic”. No podem deixar que ens prenguin el nostre hospital de proximitat, ni que massifiquin d’altres o passin el negoci a la privada. Xiulem, doncs.

Conxa Garcia.  L’Alaphia Zoyab, ha llençat una recollida de signatures a Avaaz, a través de la xarxa. Ens explica que dues nenes van ser penjades, després de ser violades per un grup d’homes a l’Índia. Després d’aquesta barbàrie, un dels ministres del del govern va dir “la violació és un crim social que alguns cops està bé i d’altres està malament”. Com deia l’Alaphia, això és repugnant!

Cada vint-i-dos minuts es produeix una violació al país. Ella mateixa va ser atacada, davant d’uns policies que no van fer res per ajudar-la. Tracte que viuen habitualment les famílies de les noies afectades. Ella ens diu que “el sistema ens està fallant a totes les dones de l’Índia, però crec que junts podem canviar-ho”. “Si llancem una crida global de milions de persones exigint la protecció de les dones potser el ministre Modi, haurà de reaccionar”.

Ja hi existeix un Manifest de les Dones, realitzat per persones expertes, que proposa reformes necessàries per detenir aquestes violacions. Abasta lleis, polítiques, recolzament mèdic i psicològic i, especialment, temes d’educació social. Cal que Modi el ratifiqui. El president de l’Índia ha declarat que “tindrà tolerància zero amb la violència contra les dones”. Cal que posi en marxa un pla d’acció contundent d’immediat.

Conxa Garcia.  Vam signar i estendre una petició de change.org sobre les més de 200 noies segrestades a Nigèria. Vam poder veure el cap dels segrestadors, del grup islamista Boko Haram. a la televisió. Semblava que reia, la seva mirada era alegre, divertida. Era la cara del mal, que realment existeix.

Ja han signat un milió de persones i s’han fet petites concentracions de denúncia a escoles i diferents ciutats. Hi ha hagut personalitats, com ara la Malala, que ho han recolzat. No podem ni imaginar-nos el que estan passant aquestes noies d’entre 10 i 18 anys. El que els costarà d’oblidar aquests moments de la seva vida. Fa un mes que van ser segrestades i encara no han estat rescatades.

Haurien de sortir cada dia als telenotícies i diaris, a portada, fins que s’aconseguís el seu alliberament. Amb els mitjans que hi ha, i que utilitzen quan interessa, podrien localitzar-les. Ara el govern nigerià diu que sap on són i que intentarà la seva recuperació. No veiem gaire interès per part de ningú. Ara és un grup islamista, fa un temps va haver un cas similar de segrestaments de noies per part d’un grup cristià.

Cal desterrar el mal del nostre món, tant com es pugui i lluitar contra la banalitat del mal (que ja va denunciar la Hanna Arent), de tots aquells que d’alguna manera permeten que es produeixin casos com aquest. Exigim que aquestes noies tornin a casa seva, ja!

Conxa Garcia.  Un estudi de l’IESE i VidaCaixa conclou que, a Espanya, l’home té un 12% menys de risc de pobresa que la dona, quan són més grans de 65 anys. La pensió mitjana de jubilació, minusvalideses i altres pensions que cobren les dones són el 38% inferior a la dels homes. I la cosa empitjora entre els 70 i 74 anys, quan la diferència puja al 41%.

Així la prestació femenina mitjana de la dona és de 659 euros davant dels 1.284 d’ells. L’informe remarca que “la majoria de conflictes de conciliació entre feina i família es resolen perquè la dona renuncia durant un període de temps a una feina remunerada o bé redueix la seva jornada laboral”. Això dóna com a resultat un salari mitjà que l’any 2011 va ser un 77% inferior al de l’home. A més les dones viuen uns cinc anys més i tenen més risc de patir malalties cròniques i de dependència, entre els 65 i els 74 anys.

Aquest informe defensa que l’estat aporti la cotització de les dones en les excedències o reduccions de jornada si són per tenir cura dels fills o persones grans. Caldria també revisar, d’una vegada per totes, les pensions de les vídues i el càlcul que es fa entre la seva pensió, quan han treballat, i la de viudetat, ja que en surten molt perjudicades.