Blog Archives

Jo hauria pogut salvar Lorca

6 abril 2021
By

JO HAURIA POGUT SALVAR LORCA | VICTOR AMELA | Casa del LibroPuri Pérez. Mai havia llegit res de l ‘escriptor i periodista Victor Amela, fins que una tarda, a la biblioteca, em vaig fixar en un llibre amb un títol que em va cridar l’atenció. Sense dubtar, el vaig agafar i com sóc una enamorada de Lorca vaig tenir la curiositat de saber què guardava entre les seves pàgines.

Vaig començar a llegir-lo amb inquietud, ja que parlava de la guerra civil i dels moments tant durs i sagnants que van viure els nostres avis i familiars. Descriu molt bé la història i els seus personatges.  El llibre explica com van assassinar a Lorca en la seva Granada i el van deixar en una cuneta tapat amb herba i terra d’oliveres.

Així són les guerres de dolentes, crims, morts, rancors, silencis, secrets, por i destrucció. És un llibre que no et deixa indiferent. Hi ha histories dures, però també és cert que les seves pàgines desborden poesia, i parla de l’amistat, el companyerisme, la tendresa , la innocència. Hi ha també unes cartes a pares i germans des del front molt boniques, com també ho és una carta en la qual un dels personatges homosexual com ho va ser Lorca, li escriu i li declara el seu amor al seu amic de l’adolescència. Llegint aquestes línies se’m va posar la pell de gallina, a més et pessiguen el cor fins i tot, et fan vessar una llàgrima. Entre les seves pàgines també hi ha suïcidis, desenganys, maltractaments, és a dir violència de gènere. En fi una novel·la sincera i fonda.

Amb aquesta lectura he pogut passejar pels carres de Granada, per la vora de el riu Darro, per l’ Albaicin i el  Sacromonte i des del mirador de San Nicolás observar la majestuosa Alhambra.Després torno a Barcelona i m’endinso en els seus barris humils, també pel Passeig de Gràcia fins a les Rambles. Un viatge al passat i al present, recordant  Lorca i el seu Romancero Gitano.

 

Una dona per recordar. Tecla Sala

6 abril 2021
By

Tecla Sala, una pionera predestinada a impulsar el cotóPuri Pérez.La tradició tèxtil de Catalunya és ben coneguda. Al segle XIX, hi havia infinitat de fàbriques  però va ser durant la meitat del segle XX quan va tenir el seu major esplendor. Eren molts els pobles que vivien de les seves fàbriques. Sabadell, Terrassa, Manresa, Roda de Ter, Mataró o l’Hospitalet, sense oblidar-me de la joia del modernisme, la Colònia Güell on es fabricava la pana i el vellut.

Encara podem veure algunes d’elles, com la fàbrica Godó i Trias, la fàbrica Vilomara o la Tecla Sala, convertida avui en un important centre cultural, amb una gran biblioteca, sales d’actes, sales d’exposicions, un lloc per gaudir i tornar al passat. És per això que vull parlar de Tecla Sala, una dona amb caràcter, valenta, madura, molt religiosa, amb una forta personalitat, justa i ferma. Ella va dirigir un petit imperi en una època on només manaven els homes.

Va néixer a Roda de Ter el 1886 i va morir el setembre del 1973. Es va quedar òrfena als cinc anys i va haver de viure amb els seus tiets. Per part del seus pares i també dels tiets va heretar la indústria tèxtil. Només amb 22 anys es va posar al front de la fàbrica que va seguir creixent al casar-se amb el seu cosí Joan Riera i Sala. Va ser una dona molt respectuosa amb el seus treballadors majoritàriament dones. A la fàbrica hi havia guarderia, infermeria, economat, servei de dutxes, biblioteca,…Les treballadores, fins i tot podien aprendre a escriure i a llegir, també aprenien a brodar i, si es posaven malaltes no els descomptaven res del salari, perquè ella també era dona i comprenia les mancances i la duresa de ser dona en aquella època. Segueix llegint »

Pasear durante la pandemia

1 març 2021
By

Fundación Edelvives sigue a tu lado. Cuídate muchoPuri Pérez.

Cierta mañana, llamé a mi hermana para dar un paseo y tomar un café, pues debido al estado en el cual nos encontramos hacía semanas que no nos veíamos. El encuentro fue gratificante, no hubo besos ni abrazos, pero solo mirarnos nos llenó el vacío que el corazón necesitaba. Después de los saludos comenzamos a caminar, cada una con su mascarilla correspondiente, ¡es un estado tan atípico! Comenté a mi hermana, ella me respondió, cierto, a ver como salimos de esta. Seguíamos caminando. Aunque teníamos muchas cosas de que hablar íbamos en silencio, observando a la gente, toda con la boca tapada.

Cruzábamos las calles como autómatas, éramos dos transeúntes más aparentando normalidad. Pero lo cierto es que ya nada es normal, no es normal ver comercios cerrados, persianas bajadas, bares y cafeterías con mamparas, hoteles sin turistas, escaparates apagados. Es un escenario jamás imaginado. Por supuesto la ciudad sigue siendo la misma, sus calles, sus árboles erguidos, donde se cobijan los pájaros que nos otean desde las ramas. No obstante, en la ciudadanía se percibe tristeza, desgana, hartazgo. La palabra covid y pandemia ocupa toda conversación, todo encuentro. Hay deseos de vivir sin horarios, sin fronteras, sin mascarillas, y, sobre todo, poder abrazar y besar sin recelo.

Después de caminar, observar la ciudad y pasar juntas la mañana, nos esperaba el buen café y nuestra charla, nos pusimos al día de nuestra rutina, de nuestros anhelos, y con las mascarillas puestas nos dijimos  la última palabra ¡Cuídate!.

 

26 febrer 2021
By
gato y luna | Fruta maduraPuri Pérez

Después de leer a Dacia Maraini

Por la noche cierro puertas y ventanas

Por la noche apago la luz

Por la noche me estiro en la cama

Por la noche me enredo entre las sábanas

Por la noche acuden los fantasmas

Por la noche maúllan los gatos

Por la noche abundan los disfraces

Por la noche media ciudad dormita

Por la noche desconfío de callejuelas oscuras

Por la noche se escuchan tacones lejanos

Por la noche sale la luna y juega en los tejados.

Por la mañana.

26 febrer 2021
By
Desenfocada Fondo De Ventana Con Cortinas Blancas En Vez De Por La Mañana  Foto de stock y más banco de imágenes de Abstracto - iStockPuri Pérez
Después de leer el poema La Mañana, de Dacia Maraini

Por la mañana me alegro de haber despertado

Por la mañana me alegro al poder bostezar

Por la mañana no recuerdo lo que he soñado

Por la mañana delante del espejo veo mi pelo desgreñado

Por la mañana descorro las cortinas y miro por la ventana

Por la mañana repaso como planificar el día

Por la mañana retomo el libro donde lo dejé la noche anterior

Por la mañana escucho la radio

Por las mañanas riego las plantas que mustias quedaron

Por la mañana pienso. ¡que largo es el día!

Por la mañana doy gracias al sol por haberme acariciado.

Mujeres en la sombra

1 febrer 2021
By

La buena esposa (2018) crítica: Glenn Close está de Óscar pero el resto noPuri Pérez

Hay un dicho que dice, “detrás de todo gran hombre siempre hay una gran mujer”. Recientemente han emitido por tv, la película, La Buena esposa, que tiene como protagonista a Glenn Close, que en su madurez derrocha talento y elegancia. No es una gran cinta, pero solo por su excelente actuación merece la pena verla. Un film que provoca indignación , suscita discusiones e invita al debate.

La película nos muestra a la esposa perfecta y sumisa que siendo aún más inteligente que el marido se queda en la sombra. Como era habitual en el siglo pasado, la sociedad patriarcal que nos persigue aún en nuestros días. A lo largo de la historia son muchas las mujeres que han permanecido a la sombra de sus maridos. Estas mujeres que fueron pioneras en la aventura del saber, dejaron aparcados sus sueños y su vocación, optaron y se vieron obligadas a cuidar de la casa y de los hijos, mientras que el hombre desarrollaba su carrera con éxito.

Es el caso de Mileva Maric, mujer de Albert Einstein, que ayudó en silencio al genio a ganar un nobel. Había estado considerada como la mejor estudiante de Europa y sin embargo, quedó callada y ocupándose de su hogar. Otra historia que me parece digna de recordar es la de Sofia Tolstoi, llamada la muleta de un genio. Mujer educada, culta y muy inteligente, Segueix llegint »

Les cartes

31 gener 2021
By

Cómo Escribir una Carta | Cómo se Escribe una Carta | Escribir una CartaPuri Pérez. Ja quasi ningú escriu cartes a mà, jo estic entre elles. Des que Internet va arribar a les nostres vides, aquest art s’ha perdut. Ara tot és més ràpid, envies un correu electrònic o un whatsapp i arriba a l’instant i a qualsevol racó del planeta. Però he de dir que no és el mateix, el correu és mes fred, en canvi, per escriure una carta a mà es requereix més calma, més estona per pensar i poder expressar les teves paraules. Ara bé, era tot un ritual, preparar el foli, el sobre, els segells i com no, buscar la bústia i tirar la carta, tota una odissea, perquè a vegades la bústia no estava tant a prop de casa.

Era emocionant i agradable rebre una carta, clar sempre que fossin bones notícies, però no sempre era així, també les cartes podien portar dolor i tristesa. Tots sabem que hi ha molts tipus de cartes, una per a cada ocasió, però de totes elles, jo em quedo amb les cartes d’amor. No hi ha res més maco que llegir paraules que expressin aquests sentiments tan íntims i personals.

Són molts els poetes,  escriptors i escriptores que han escrit grans i passionals cartes d’amor als seus amants. Conegudes són les de Neruda a Matilde, o les de Henry Miller a Anaïs Nin, o les cartes de Pérez Galdós a Emilia Pardo Bazán. També les cartes de Juan Ramón Jiménez a Zenobia Camprubí,  sense oblidar-nos de Hemingway a Marlene Dietrich, o Virginia Woolf a la seva amant Vita Sackville, la llista és immensa, i és una sort poder llegir algunes d’ aquestes cartes encara que sigui per Internet.

 

Que fue de mi vecina

31 gener 2021
By

Alzheimer y COVID-19: cómo la cuarentena deterioró los síntomas de los  pacientes - InfobaePuri Pérez.

Yo tenía una vecina, digo tenía porque las dos nos cambimos de casa. Era una época en que las buenas vecinas se dejaban las llaves por lo que pudiera pasar, ahora eso sí, cada una en su casa. Tenía dos hijos: el pequeño era un poco mas mayor que mi hija y ella siempre me hacia bromas de aquellas, mi hijo y tu niña podrían con el tiempo hacerse novios. A mi hija, al oír eso se la llevaban los demonios y le daba una vergüenza que corría a su habitación. Hoy en día lo recordamos soltando una risotada. Son anécdotas que se quedan gravadas como otras muchas.

Ahora la situación es muy distinta. Ella se quedó viuda y poco a poco se fue apoderando de ella la demencia, o el alzhéimer, no se muy bien, porque tampoco los hijos no se explayan a la hora de hablar de ella. La llevaron a una residencia y allí pasa la vida, si a ese estado se le puede llamar vida. Yo la recuerdo menuda, ¡pero con una vitalidad! No paraba, valiente, amable y generosa.

Una tarde mucho antes del Covid, decidí con el permiso de sus hijos, hacerle una visita. No me arrepiento, pero verla así me produjo una tristeza enorme. Tan frágil, tan hermética, tan ausente, con la mirada perdida ¿quién sabe dónde? Quizás en su mar de Galicia, o paseando bajo la lluvia de su tierra, cuando era adolescente y reía y se enamoraba. Yo la observaba, le cogí la mano y se la acaricié. Ella esbozó una pequeña sonrisa, a mí me resbaló una lágrima por mi mejilla.

 

Un regal gairebé perfecte

21 gener 2021
By

Un 10% menys de crisantems per Tots Sants, però més clavells, gladiols i  rosesPuri Pérez. No importa quin sigui el motiu ni la ocasió, sempre hi pot haver una excusa per regalar, o que et regalin un ram de roses.Regalar un ram de roses és el regal més tradicional que hi ha, és una aposta segura, i mai estarà desfasat. Pot tenir diversos significats, el més important és l’ amor, però també altres com l’amistat, la gratitud, el respecte, l’admiració, o simplement perquè vols que sigui un dia especial.

Un ram de roses omple la casa de color, també de fragància i alegria, és un veritable plaer contemplar-lo i deixar que passin els minuts. Però com diu la cançó de Rocío Jurado les coses tan boniques duren poc.Mai una rosa dura dues primaveres. Només ens queda mirar com dia a dia es van marcint al gerro. També és cert que hi ha persones, que son contràries a aquest bany de romanticisme,  diuen que  per demostrar els sentiments no cal regalar roses, però és tant bonic!, et fa sentir tan bé, tan especial, que per un moment et fa ballar els ulls i el cor.

Ara precisament estem vivint moments durs, seria una bona ocasió per demostrar als nostres éssers estimats,  que són persones especials en les nostres vides. 

Jo com soc romàntica i somiadora, espero que un dia qualsevol truquin a la porta i m’ obsequiïn amb un ram de roses grogues. Salut i flors per a tots.

BOULDER

27 novembre 2020
By

Boulder", de Eva Baltasar: ¿cómo transforma la maternidad una relación?Puri Pérez. Fa unes semanas una amiga em va deixar un llibre petit, de poques pàgines, però d’una riquesa que no et deixa indiferent, amb una prosa esplèndida, quasi poètica.

L’autora, Eva Baltasar, té una gran habilitat per escriure sobre els sentiments i els dubtes que cada un de nosaltres tenim a dins. És un llibre per gaudir poc a poc reflexionant sobre las frases que anem llegint. El lector s’endinsa en la solitud del mar, en la foscor de  nit i quasi pot sentir les onades brusques de la mar i veure l’alba des del vaixell. La Boulder, una noia que fuig de la seva anterior vida de tediosa rutina, s’embarca en un vaixell on fa de cuinera. Li grada la llibertat, la solitud i fer la seva vida, fins que un dia coneix a la Sansa, una noia que la deixa bocabadada. A la protagonista li agrada la idea d’estimar i sentir-se estimada. La Sansa l’embarca en l’amor i la passió, ancorant-la a terra ferma.

L’amor entre ambdues noies va vent en popa, fins que arriba el moment on es plantegen tenir una criatura per inseminació i tiren endavant aquest projecte de ser mares. No obstant, quan arriba la criatura s’obre una escletxa i la relació mai tornarà a ser com abans. Ja no ni haurà lloc per a l’amor i la passió, la Boulder se sent segregada. Segueix llegint »

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia