Cultura

Consol Lacida. Hiromi Kawakami(Toquio 1058) va estudiar Ciències Naturals, i va ser professora de Biologia fins el 1994, quan va aparéixer la seva primera novel·la. Els seus llibres han estat  guardonats amb els premis literaris més prestigiosos, que l´han convertit en una de les escriptores japoneses més llegides. La novel·la  que presentem és el seu primer llibre traduït al català i va rebre el premio Tanizaki; també fou adaptada al cinema amb gran èxit sota la direcció de Kuza Mitsuhiko l’any 2003. Així mateix l’ artista Jiro Taniguchi va realitzar una versió Manga del llibre, el  2008. També s’ha traduït al castellà “Algo que brilla como el mar” (2010 ) i la recopilació “Abandonarse a la pasión” (2011).

El cel és blau, la terra blanca

L´autora ens apropa a la cultura japonesa amb les eines imprescindibles i aprofita cada element per comunicar. Kawakami en explica una “una historia d´amor”  rica  i autèntica,  plantejada des del punt de vista d´una dona. Kawakami defineix els dos personatges principals de manera fluïda.Ens sedueix i fa comprendre el seu caràcter i les  seves manies després d´un munt d´anys de soledat. Tsukiko, de 38 anys, creu que no necessita res ni a ningú per omplir la seva vida.Es una dona solitària i bevedora. Els dies són tots iguals, i menjar i beure sake i cerveces a les tavernes és el seu únic passatemps. Coincideix en la “taverna de Satoru amb el “mestre”, un antic professor de l´institut del qual no recorda ni el nom i que, en la seva vellesa, porta un ritme de vida similar al de Tsukiko. La seva relació acaba consolidant-se després d´un seguit de trobades i d´un continu estira i arronsa.

L´obra transcorre tranquil·lament. Els capítols són relats curts, que no tenen principi ni final. El seu conjunt dona forma a l´obra. L´autora inclou en la novel·la tres episodis que obliguen als personatges a interactuar fora de l´hàbitat natural ( la taverna) i que ens donen informació extra: buscant bolets, cirerers florits….i  a l´illa.  És en aquests relats on coneixem  plenament a Tsukiko i al “Mestre”. Segueix llegint »

Conxa García. Gioconda Belli va néixer el 1948 a Managua, Nicaragua. És una poetessa i novel.lista que gaudeix d’un ampli reconeixement internacional. El seu pare era empresari i la seva mare fou fundadora del Teatre Experimental de Managua. Gioconda fou la segona de cinc germans. Va estudiar secundària a Espanya i va obtenir un diploma en Publicitat i Periodisme a Filadelfia, Estats Unit. S’ha casat tres vegades i té tres filles. Des del 1990, Gioconda alterna el seu temps entre els Estats Units i Nicaragua.

Ha escrit poesia, contes i novel.les. Com ha deixat patent més d’una vegada és una dona orgullosa de ser-ho.

 El país de las mujeres

 És una novel.la amb un tema original: un petit país imaginari on les dones arriben al govern elegides democràticament, amb unes idees molt innovadores. Ja deia Harold Pinter, parlant de Gioconda Belli, que era “una de les escriptores més ingenioses de Centro-Amèrica… un talent original i meravellosament lliure”. Si hem de jutjar-ho per aquest llibre i per alguns poemes i contes que li coneixem, hi estaríem totalment d’acord.

El seu conte El taller de las mariposas comença “Ah! -exclamó Odaer- a veces a mi también me gustaria ser como tú (parla amb un gos), ser feliz con que las cosas sean como son, pero no puedo. No podré descansar hasta que no pueda diseñar algo que sea tan bello como un pájaro o una flor.” I, aquest personatge també diu “para mi la vida no consiste solo en defenderse. Me siento responsable por hacerla más bella para los demás. me gustaría pensar que muchas plantas, animales y seres humanos disfrutarán con la belleza de mis diseños…si es que algún día logro lo que quiero”.

Això és el que fa Gioconda Belli en aquesta novel.la: aconseguir fer realitat el seu somni de felicitat per a totes les persones que habitem aquest món, encara que sigui a través de la ficció, que permet a l’escriptora crear i modelar el món d’una altra manera.

Les dones del Partit de l’Esquerra Eròtica són les protagonistes i  aconsegueixen netejar el seu país com si fos una casa deixada: l’escombren i li treuen la pols fina a deixar-lo brillant i polit. Segueix llegint »

Núria Novell.Carson Mc Cullers neix el 19 de Gener del 1.917. El seu veritable nom era Lula Carson Smith, a  l’any 1930 és fa  anomenar Carson, neix en el sí d’una família de classe mitjana. Després de fer estudis a la Universitat de Columbia i a la de New York University, va publicar l’any 1936 un relat “Wunderkind”. Inmediatament va començar a treballar en la seva primera novel.la “The Heart a Lonely Hunter”, inicialment titulada “El Mut”.

L’any 1937 es va casar amb Reeves McCullers i va viure a Charlotte (Carolina del Nord) on va concloure “el Mut” que va ser publicada l’any 1940 quan tenia 23 anys. Després de divorciar-se del seu marit, se’n va a Brooklin i coneix a l’escriptora suïssa, Annemarie Schwarzenbach amb qui que manté una relació sentimental, al mateix temps apareix la segona novel.la  “Reflections in a Golden Eye”. Més tard coneix a l’escriptora Katherine Anne Porter amb qui  també, manté relacions. El 1941 un atac celebral la deixa hemiplègica. En 1945 torna a casar-se amb Reeves. L’any 1946 va publicar la tercera novel·la “Frankie Addams”, va  iniciar un viatge a Europa amb el seu espòs. Arran de problemes de salut va intentar suïcidar-se i va ser hospitalitzada a Nova York.

L’any 1952 es va instal.lar a França amb el seu marit (Bachivillers). L’any següent va tornar als Estat Units després del suïcidi del seu marit. La seva quarta i darrera novel.la “Clock Witnout Hands” va ser publicada l’any 1961. Els últims anys de la seva vida va patir dolors constants que li feien tenir una invalidesa considerable, tot i així seguía amb la seva activitat social i intel.lectual. Després de patir diversos  atacs de cor, va tenir un càncer de mama i va morir a conseqüència d’una hemorràgia cerebral el 29 de setembre de 1967 a Nova York.

El corazón es un cazador solitario

La novel·la comença narrant la relació entre dos amics íntims, John Singer y Spiros Antonapoulous, dos sordomuts, i retrata les misèries dels protagonistes. L’autora ens fa un retrat de l’Amèrica profunda, la més desolada ,un món de sord-muts, mirons, ens ensenya diferents matisos de la soledat. Ens parla de temes com la religió, la política (comunisme), l’esclavitud, l’alcoholisme, el racisme,els problemes amb les armes, la llibertat, la mort i el trànsit del dol.

Sara Reñé. Auður Ava Ólafsdóttir (Reykjavík, 1958)és professora d’història de l’art a la Universitat de Reykjavík i directora del Museu de la Universitat d’Islàndia. És autora de Upphækkuð jörð (Terra aixecada),1998, i de Rigning i nóvember (Pluja de novembre), 2004, amb la qual va obtenir el Premi de Literatura de la ciutat de Reykjavik. Rosa càndida, la seva tercera novel·la i primera publicada en castellà,  ha tingut un gran èxit de públic en el nostre país. En les seves novel·les Ólafsdóttir trenca amb els motlles i estereotips tradicionals sense deixar d’ocupar-se dels conflictes filosòfics i vitals bàsics. Les seves novel·les estan plenes de símbols i coincidències i destaquen per les seves múltiples capes de significat i la seva creació d’un nou paradigma masculí.

 Rosa cándida

És la primera vegada que llegeixo un llibre de l’autora islandesa Auður Ava Ólafsdóttir  i he quedat atrapada per la seva forma de narrar. A Rosa Candida, Olaffsdottir explica el recorregut vital de Arnljótur, un jove enamorat de les flors i les roses. Després de la mort de la seva mare,Arnljótur, pren la decisió de deixar la seva familia i viatjar a un altra país per reconstruir un antic i bell roserar.

La novel.la ens parla amb i sensibilitat de la vida quotidiana i de les relacions del jove jardiner amb aquells que l’envolten i amb ell mateix. Tota la narració apareix esquitxada de converses i de petits detalls domèstics i familiars; els menjars, les compres, els vestits, els espais. La presència del paisatge,  les olors, les sensacions i les flors impregnen  la vida dels personatges.

Al llarg del seu viatge, el protagonista va afrontant tot tipus d’experiències vitals: la mort, la malaltia, l’amistat, la sexualitat, el treball, la paternitat, l’amor,….El relat en primera persona ens permet conèixer els seus dubtes i les seves incerteses, la seva estranyesa davant del món. No obstant, agafa decisions, i, trencant tots els tòpics, busca les seves pròpies maneres de fer i ser, més enllà dels comportaments més habituals i establerts. Arnljótur encarna un nou model de pare, unes noves formes d’encarar i viure la paternitat, compromesa i implicada.. “El meu llibre és una oda a l’home, a la nova masculinitat; és totalment antiviking” afirma Olaffsdottir. Segueix llegint »