Opinió

L’ESPERANÇA, PER A GRÀCIA

1 maig 2024
By

 

Hospital Esperança foto Conxa Garcia.   En l’entrega dels Premis Vila de Gràcia, l’Associació veïnal Vila de Gràcia, amb qui hem treballat durant diferents etapes dels seus premiats 50 anys d’existència i lluita per millorar la vida de les veïnes de Gràcia, va tornar a reivindicar el manteniment de l’Hospital de l’Esperança, com centre assistencial de proximitat.

Ens trobem, una altra vegada, amb l’amenaça del seu tancament. Ja vam mostrar la nostra repulsa al tancament del servei d’urgències i la reducció de serveis. El veïnat de Gràcia no pot permetre que es redueixi la seva activitat assistencial. És el nostre centre públic de referència.

El districte té molta població gran, moltes dones grans i famílies monomarentals que han de tenir un centre proper on acudir-hi, , i que els permeti encarar amb molt més ànim les situacions d’emergència. Això descarregaria els serveis d’urgències  dels grans hospitals, que sovint ja es col·lapsen.  Serveis com traumatologia, oftalmologia, radiologia, pediatria, geriatria. Les fonts oficials no li donen rellevància, però nosaltres sí .

Cal que el nostre Hospital públic de referència  local continuï atenent el veïnat de Gràcia. Els estaments oficials aposten pels grans hospitals en detriment d’una atenció més propera. Creiem que és un error, perquè evita els desplaçaments i apropa l’atenció sanitària. L’Hospital de l’Esperança, per a Gràcia!

 

LA SALUT ÉS PRIORITÀRIA

22 abril 2024
By

 

 

mani sanitatConxa Garcia.   Per a totes està claríssim que s’ha de prioritzar l’educació, els serveis socials i la sanitat, per davant d’altres despeses. Són elements bàsics per tenir cura de la vida de les persones. Les nostres institucions no semblen entendreu així.

Ja hem parlat de dèficits en educació, en atenció social i sanitària altres vegades. Ara hem de tornar a carregar contra les decisions de l’ICS. S’havia signat un acord que millorava els sous d’una part del personal sanitari (no a totes les professionals), però sembla ser que volen treure els diners  per fer-ho retallant personal eventual, totalment necessari.

Això s’aplicarà a tots els grans hospitals de la nostra ciutat. Tenim ja dades del de la Vall Hebron, l’hospital públic més important del país, on ja s’ha acomiadat a 200 professionals. Aquesta mesura pot generar  un augment de les llistes  d’espera, d’intervencions, quan s’havien aconseguit reduir força.  També es pot produir una retallada de llits, no cobrir les baixes  o les jubilacions, fet que suposarà  que la plantilla haurà d‘assumir una més gran càrrega de treball, que afectarà eles professionals i les usuàries.

L’excusa de l’equilibri territorial no cola, tot és un tema de diners.   No es tracta de desvestir un sant per vestir-ne un altre. Si fa falta més personal als hospitals petits del territori caldrà contractar-ne més, perquè no en sobra en lloc. Cal blindar els recursos que ja tenim i millorar-los.

Sílvia Manzanera

22 abril 2024
By

foto silvia manzaneraConxa Garcia.   Sílvia Manzanera, periodista de 48 anys i mare de dos fills ha estat redactora en cap d’aquest setmanari durant deu anys.  Ara inicia una etapa com a cap de comunicació d’una empresa  amb seu a Gràcia, cosa que la satisfà per no haver de deixar del tot el barri.

La Sílvia ha estat lligada al projecte de L’Independent, en el qual creu i ha donat suport durant catorze anys. Ha viscut temps molt bons, d’ampliació de l’abast del projecte i temps no tan bons, fins arribar a haver de treballar només mitja jornada  i cercar una altra feina per cobrir-la tota. No deixa de ser que han estat, aquests darrers anys, uns anys de treballar amb convicció , però amb un sentiment de precarietat.

A  la Sílvia, li sap greu deixar L’independent perquè ella, com les dones que mantenim aquesta columna, creu en el projecte, en la premsa de barri i la informació de proximitat, però després de viure uns anys treballant en precari, lògicament, necessita respirar una mica.

La Sílvia escriu molt bé i amb una sensibilitat especial. Hauria d’haver cua de Mitjans barallant-se per tenir una redactora del seu nivell, però ja saben que aquest és un món on la majoria de persones eficients, rigoroses i de reconeguda vàlua passen desapercebudes davant de les competitives que no creuen en res i menys si no és amb un bon sou.

Perdem una persona valuosa per al nostre projecte, però no una amiga amb qui sempre podem comptar.

Sílvia et desitgem tota la sort del món, la que és la que et mereixes, indiscutiblement.

FERIDES DE GUERRA

21 març 2024
By

Mani pro PalestinaConxa Garcia.  Des d’Oxfam Intermón, entitat de la qual soc sòcia i que té oberta una botiga de comerç just al Carrer Gran, atesa per persones voluntàries, des de fa un grapat d’anys, m’arriba el crit esfereïdor  de la companya Bushra Khalidi  que ens relata el dolor i la por que enfronten a diari milers de dones a Gaza. Ser dona a zones  de conflicte significa exposar-se a situacions devastadores com la de passar per una cesària sense anestèsia. Cap dona ha de viure una cosa així.

Imagineu-vos per un moment no tenir un sostre on refugiar-vos, ni menjar, ni aigua potable ni atenció mèdica adequada. Això és el que viuen cada dia milers de famílies a Gaza!

Milions de persones que es manifesten i no paren de demanar que pari la guerra i exigint la pau. Cal que els nostres governs exigeixin a tots els bàndols involucrats un alto al foc immediat i permanent,  un accés humanitari suficient i sostingut per proporcionar assistència sense  obstacles, i l’entrada segura  de personal mèdic  i de mitjans de comunicació.  S’ha d’exigir el respecte als Drets Humans i la protecció de la població civil. Cal una solució negociada al conflicte, a través d’un diàleg constructiu.

No es pot suportar més el presenciar la mort de  mainada i dones, per gana.  Ja sabia que el mal existeix, però em resisteixo a creure que no podem acabar amb aquesta crueltat!

VINT ANYS D’ONES DE DONES A RÀDIO GRÀCIA

20 març 2024
By

 

onesdones-gran-fonsrosaConxa Garcia.    Ja fa vint anys que s’emet a Ràdio Gràcia el programa Ones de Dones (2002-3/2022-3). Un programa de ràdio, per a  dones i fet per dones. Un dels poquíssims d’aquestes característiques que s’han fet a la nostra ciutat.

 

Ones de Dones va rebre un Premi de Comunicació, a nivell de ciutat,  atorgat per Benestar Social de la Generalitat  (2007)  i el Premi Vila de Gràcia (2008).

 

El 2002 començava una nova etapa a Ràdio Gràcia, sota la direcció de Carles Salat, que l’obria als barris  i les entitats del Districte. La tècnica del Consell de Dones, Montserrat Potrony, es va posar en contacte amb la Vocalia de la Dona de l’AVV. Vila de Gràcia, que s’embarcà en aquesta nova aventura.

 

Les companyes de la Vocalia delegaren en la Marta Saleta, que es periodista i autora de documentals, i en mi, que tenia experiència en la premsa escrita de barris, la tasca de posar en marxa el programa. Al principi adoptar les rutines de producció i emissió del programa ens va costar un esforç considerable, però hi vam ser constants i hi vam posar ganes: es tractava de fer un programa per a dones realitzat per dones!

 

Llavors hi havia una Cap de Redacció a Ràdio Gràcia, la Maria Blanco, que ens va donar un cop de mà. Cal agrair el bon acolliment de totes les companyes i companys de la ràdio, i els tècnics de so,  amb qui compartírem  la il·lusió de posar en marxa  i mantenir una ràdio de proximitat.

 

La Marta  Saleta va ser qui  va proposar-ne el nom i vam elaborar el projecte col·lectivament i ens vam llançar de cap a la piscina!  I vam aconseguir tirar-lo endavant. Quan la Marta ho deixa, en trobar una feina que li pren totes les hores, van col·laborar en  la realització del programa, en diferents moments, la Carme Milián, la Consol Lacida i la Teresa Xufré.

 

Es va produir una mena de simbiosi entre nosaltres i Ràdio Gràcia on es va donar molta més rellevància als temes relacionats amb l’àmbit de la dona, tot participant en tertúlies i programes especials de diferent ordre i fent alguns programes específics sobre temes com Dones que treballen per Dones, Educació i Gènere, Prostitució… També Ones de Dones va passar d’ocupar mitja hora en la graella de la programació dels dimarts a ocupar-ne una hora.

 

Era un somni fet realitat, la Vocalia de Dones, des de la seva creació l’any 1975, havia utilitzat els mitjans de comunicació graciencs per dirigir-se a les veïnes de Gràcia i per sensibilitzar la ciutadania del Districte vers la necessitat d’aconseguir la real igualtat de drets entre dones i homes, lluitar i prevenir la violència masclista i recuperar la memòria històrica de les dones anònimes del barri.

 

Després van venir  més projectes comunicatius: les col·laboracions a l’Independent, la tortuga, i d’altres d’esporàdiques a revistes de diferents entitats del Districte i la posta en marxa del Canal Dones a Graciamon TV.  També l’organització dels primers Tallers de Dones Comunicadores (2008), un projecte  elaborat per la Sara Reñé, en què s’hi van embarcar un grapat de dones del Districte de Gràcia, que van acabar posant en marxa el blog de Comunicadores amb Gràcia i el de Dones del Coll (Premi Vila de Gràcia 2019).

 

El títol de la nostra Comunicació, al Simposium sobre Periodisme i ciutadania plural: problemes, rutines i reptes, organitzat pel Feminari Dones i Cultura de Masses amb la col·laboració del Departament de Periodisme i de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, era ONES DE DONES (Ràdio Gràcia): una resposta de la societat civil davant del discurs androcèntric dels mitjans convencionals. “La societat civil busca solucions als seus problemes quan el poder no sap o no vol solucionar-los o en bloqueja les possibles sortides. Davant de la incapacitat de molts mitjans de comunicació de masses per defensar els drets de la dona, a Ràdio Gràcia hem creat una, diguem-li, trinxera radiofònica: el programa setmanal Ones de Dones”.

 

Vam obrir els micròfons a tots els grups de dones del Districte per explicar què feien, quins eren els seus objectius i intercanviar experiències i treballar en xarxa i va funcionar i el programa ajudà a aglutinar totes les dones que treballaven per aconseguir els drets  i una millor vida per a les dones de Gràcia.

 

Així els grups de dones graciencs es publicitaven a través d’una agenda setmanal ,totes les activitats que s’hi realitzaven; passen pel programa a presentar les seves iniciatives, les seves inquietuds, les seves campanyes o publicacions, etc.

 

Oferíem  una Agenda d’actes del barri i de la resta de Barcelona al voltant de l’àmbit de la dona, una selecció de notícies de l’actualitat setmanal comentades, i una entrevista que visibilitzava la tasca de les dones i els grups de dones, del barri de Gràcia, de la ciutat o del país.

 

Oferíem programes d’informació legal amb la participació de Dones Juristes; d’informació sanitària amb la participació d’especialistes de l’ICS (PASSIR de Gràcia);  d’història de les dones amb historiadores de Circare ( Elena Ràfols, Maria Verdú i Maria García) i la Josefina Altes ,presidenta en aquell moment de l’Orfeó Gracienc, feien un programa mensual. També vam fer-ne un sobre dones migrades amb la Leticia Meyer.

 

Així doncs, davant de l’androcentrisme instal·lat en els mitjans de comunicació tradicionals pensem que és important que hi hagi  més mitjans de comunicació de proximitat i que donin veu a la societat civil i a allò que necessita i demana. També perquè es pugui fer sentir la seva veu davant d’uns òrgans de democràcia representativa que també  s’allunyen de la ciutadania un cop han passat les eleccions.

 

En el cas de les dones es pregunten què volen aquests grups petits de dones cridaneres i contestatàries que només fan que moure’s i treballar incansablement en les seves entitats i associacions per assolir uns estàndards de vida més justos per a les seves veïnes, perquè puguin caminar lliurement i amb tranquil·litat pels carrers dels seus barri, sense por de ser víctimes del terrorisme masclista i que la seva feina fora i dins de la llar sigui reconeguda i valorada com cal.

 

A més vam participar, des del seu inici, en el Fòrum contra les Violències de Gènere, organitzat per la Plataforma Unitària contra les violències de Gènere, tot fent-hi un Taller de Ràdio amb visió de gènere, adreçat als adolescents participants, durant deu anys. Aquest Fòrum també està celebrant el seu vintè aniversari.

 

També vam participar en el Grup de Treball sobre Mitjans de Comunicació i Moviments Socials, de la II Trobada Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores que més tard posaria en marxa l’Agència de notícies amb visió de Gènere, La Independent.

 

Aquests darrers set anys la Josefina Altés, creadora del programa Gracienques (Prtemi Vila de Gràcia 2019) i co-undadora del  col·lectiu Minerva de Dones Creadores de Gràcia,  ha mantingut un programa d’Ones de Dones mensual. Ens resistíem a perdre una capçalera que és part de la història de les dones gracienques.

 

Nosaltres vam iniciar un camí, però queda molt per fer.  Les noies joves hauran d’agafar la torxa i continuar endavant, lògicament, a la seva manera.

 

8 MARÇ 2024

11 març 2024
By

Mani 8 març a BarnaConxa Garcia.   Us animem a participar en  els actes organitzats  per les entitats i el Consell de Feminismes amb motiu del 8-M al nostre districte. Faré referència al Manifest del grup d’Educació Feminista de Rosa Sensat, que comença amb un  homenatge a totes les dones que ens han precedit i que amb la seva lluita ens han obert el camí per  continuar avançant.

Aquest text cita la intel·lectual americana Adrienne Rich  que deia el1978: “No és fàcil pensar com a dona en un món masculí… Però la capacitat de fer-ho és una fortalesa i podem intentar ajudar les nostres alumnes a adquirir-la. Pensar com a dona en un món masculí significa pensar críticament… Significa tenir una actitud crítica amb el llenguatge… Significa fer el més difícil de tot: escoltar i estar atentes, a l’art i a la literatura, a les ciències socials, en totes les descripcions del món que rebem, als silencis, a les absències, a allò innominat, allò no dit, allò codificat, perquè allà trobarem el veritable saber de les dones. I en trencar aquests silencis, en anomenar-nos, en descobrir allò ocult, en fer-nos presents, estarem començant a definir una realitat que tingui sentit per a nosaltres, que afirmi el nostre ésser, que permeti que tant la professora com l’alumna ens prenguem personalment i mútuament amb seriositat,és a dir, que comencem a fer-nos càrrec de les nostres vides”.

Aquestes paraules de d’Adrienne Rich ens fan reflexionar encara avui. Sacsegem el nostre esperit crític!

PILI PORTA

7 març 2024
By

Conxa Garcia.   Maria Pilar Porta Arrabalín, centrecampista capitana del CE Europa i mestra d’Educació Física i Primària,  ha estat entrevistada per  Carme Porta  (La Independent).  Va néixer a Linyola, Pla d’Urgell, el  1990. Ha tingut una carrera esportiva lligada a la de la seva germana Andrea Porta que es va retirar el 2022. Va ser campiona de lliga i van fer l’ascens a 2ª RFEF amb el CE Europa 2021-2022 i la temporada 2022-2023 a 1ª RFEF.

Va començar a jugar al seu poble amb 5 anys. I només parà un parell d’anys, per un problema d’anorèxia.  El 2012  va venir a Barcelona a estudiar. La van trucar de l’Europa i decidí reprendre la seva carrera esportiva va i ja hi porta 11 temporades.

“Fins fa quatre dies no cobràvem res, ara ens renten la roba d’entrenament però fa tres anys enrere no, i semblarà una tonteria però ho hem hagut de lluitar per sentir-nos que teníem les mateixes condicions que l’equip masculí. Hem hagut de picar molta pedra i em sento satisfeta perquè penso que em evolucionat i ens toca viure aquests moments ’d’èxits”.  “Estan pujant generacions molt fortes, que ens venen a veure molt i em sento molt referent d’aquestes nenes”.

“No sé el que duraré però esportivament i personalment estic encantada i seguiré jugant. He fet grans amistats de per vida i vull penjar al CE Europa les botes”.  Encara cal “ molta pedagogia, televisió en veuen molta, futbol de barri no tant”

AMORA LLIBRES

27 febrer 2024
By

Amora LlibresConxa Garcia.   A través de  l’Abigail Armnengol (BTV) ens hem assabentat que acaba d’obrir, a la Vila de Gràcia, una nova llibreria: Amora Llibres, al carrer Ramón y Cajal, 142 (a tocar de la Plaça Joanic).

Es tracta d’una llibreria especialitzada en autores. Un projecte  que han liderat dues dones d’origen brasiler i que es van establir  a la nostra ciutat fa disset anys, la Vanessa Almeida (periodista) i l’Anita Cortizas. . El seu objectiu és “incentivar la lectura d’escriptores”. Les dones sempre “ho han tingut més difícil a l’hora de publicar llibres”. Evidentment, la llibreria està oberta al públic en general, “necessitem més homes que llegeixin dones”.

L’espai de què disposen és petit. Només són uns quaranta-quatre metres quadrats  que dediquen bàsicament a la narrativa, però sense oblidar  la poesia i l’assaig, que hi tenen el seu racó. És un projecte clarament feminista i s’hi podran trobar textos cabdals per al moviment com ara els de l’Angela Davis o la Chinamanda Ngozi Adichie.

La Vanessa i l’Anita comencen modestament, són prudents, però, vinga!  Hem d’oferir una gran acollida  a aquesta dones que ens engresquen a llegir d’altres dones i a aquesta nova petita-gran llibreria!

DOLORS PIERA  I  LLOBERA I LES MESTRES DE LA REPÚBLCA

27 febrer 2024
By

Dolors Piera LloberaConxa Garcia.     El Maestro que prometió el mar és una pel·lícula emocionant que us recomano. Els mestres de la República van ser un col·lectiu de docents que van lluitar per una educació pública, laica i gratuïta durant la Segona República espanyola.

 

A Catalunya, els avenços pedagògics van ser molt importants.L’Escola Nova es va escampar com una immensa taca d’oli dins l’ensenyament públic a Catalunya. Les propostes de pedagogs europeus com Montessori, Freinet, Decroly,… eren coneguts i s’aplicaven cada vegada a més escoles tant si eren urbanes com rurals.

 

L’esforç per escolaritzar tota la canalla que no assistia a l’escola va fer que s’incrementés molt la construcció d’edificis escolars i la dotació de professorat. Els mestres i l’alumnat eren considerats els primer ciutadans de la República.

 

’esforç i l’entusiasme que molts mestres públics de Catalunya van dedicar a la renovació pedagògica i a promoure els ideals de llibertat i igualtat de la República entre el seu alumnat van fer que el magisteri  fos un dels sectors professionals més castigats amb el triomf del franquisme.

 

Em van agafar ganes de parlar d’aquestes mestres de la República que tant van fer per l’ensenyament. Una d’elles és la Dolors Piera i Llobera ( 1910 – 2002), pedagoga, mestra, sindicalista i feminista. Fundadora de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE-UGT), fou Secretària General de la Unió de Dones de Catalunya i la primera dona regidora a l’Ajuntament de Barcelona (1937-1939) pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

 

Piera estudia  magisteri a l’Escola Normal de Lleida. A la dictadura de Primo de Rivera ella, el seu pare i un grup de mestres renovadors van crear el grup Batec,  defensor de l’escola laica i única i introductor del mètode pedagògic de Freinet.   Exerceix de mestra a diferents poblacions catalanes. També xercí de comunicadora i fou també redactora de l’òrgan del sindicat L’Escola Proletària, que tenia la redacció al seu domicili. Representà Catalunya al Congrés Estatal dels sindicats de mestres celebrat a Madrid (1936) i delegada per Catalunya en el Congrés Mundial de Professors de París.

 

El 1937 participà en l’organització del Congrés de la Dona i en la creació de la Unió de Dones de Catalunya, de la qual va ser elegida secretària El 1938 és consellera-regidora de Cultura, des d’on va desplegar una intensa activitat per poder atendre les necessitats més urgents de la població refugiada. Col·labora amb la revista Companya i promou l’Ajut Infantil de Rereguarda.

 

Es manté en el càrrec fins l’ocupació de la ciutat per les tropes franquistes el gener de 1939. S’exilia a París on  treballa s l’Oficina Internacional per a l’Infància, és empresonada pels nazis i finalment acaba a Xile, treballant de mestra.  A Xile organitzà el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i mantingué activa la seva militància feminista.

 

Hi ha indrets i projectes que honoren el seu nom a diferents localitats del nostre país.Aquest escrit és una pinzellada de la seva vida i la seva tasca. Cal que esbrineu més coses a Internet, tant d’ella com de les altres mestres de la República, a qui devem gratitud eterna.

AIXÒ ÉS UN SENSE SENTIT

13 febrer 2024
By

escapes aiguaConxa Garcia.    Ja fa dies que estem en sequera, però ens en parlen com si acabés de començar. Per què s’ha esperat tant per implementar mesures serioses al respecte? Per què es continuen fent promocions urbanístiques amb piscina? Per què no s’emplenen moltes d’aquestes piscines amb aigua de mar?  S’ha fet tot el necessari per a la recollida d’aigües freàtiques i de pluja a la ciutat? S’ha de fer un manteniment adequat de l’arbrat i ampliar-lo perquè permet abaixar la temperatura als carrers i parcs a l’estiu, fan de refugi climàtic. Per què no es fan els nous edificis, obligatòriament, amb recollida d’aigües i reutilització de les grises? Per què no es promou la rehabilitació en aquest sentit? Per que no s’ha fet ja reducció de la força de l’aigua a les aixetes?..

. Ara es treuen de la màniga la gran idea de tancar les dutxes a les piscines. La gent si no es dutxa a la piscina es dutxarà a casa, per tan l’únic que es fa es crear una incomoditat innecessària, ja que la despesa d’aigua serà la mateixa; només hi haurà un estalvi de despeses per a les entitats que les ofereixen. No seria més raonable i efectiu donar unes fitxes que et permetessin un temps i un flux adequat d’aigua per dutxar-te?

Podríem parlar de cobertes verdes, de com es reguen les collites a pagès, dels escapaments d’aigua incontrolats… Per què no s’han posat les piles des de l’anterior sequera el 2008?

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia