Ens ha arribat aquesta invitació de la presentació d’aquest llibre, traduït del grec per la Mercè Otero.
Conxa Garcia. A través de la Leonor Sedó (La Independent) coneixem la Carme Torras, llicenciada en matemàtiques i Informàtica, especialista en robòtica i Intel·ligència Artificial, que acaba de rebre el Premi Nacional de Recerca 2020, per la investigació sobre IA i Robòtica Assistencial.
El Jurat va destacar també la seva immensa tasca de promoció de l’ètica en l’aplicació de la robòtica i la IA, i la seva contribució a donar a conèixer aquestes disciplines, tant a nivell escolar i popular com a l’àmbit de la investigació i acadèmic.
La científica ho compagina amb la seva dedicació a l’escriptura literària i a la promoció de l’ètica en l’aplicació de les noves tecnologies. Ha escrit diversos llibres i articles i també és autora de novel·les de ciència-ficció relacionades amb la robòtica i la IA. Les seves novel·les han obtingut diversos premis, entre ells el Manuel de Pedrolo de Ciència-Ficció 2007.
Carme Torras és una de les veus més reconegudes i autoritzades, a nivell mundial, per parlar sobre l’ètica aplicada als sistemes robòtics. Ha rebut un munt de premis i distincions, entre ells la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al Mèrit Científic i Tecnològic (2000). És un referent per a les futures generacions de dones.
Hem rebut la invitació a la presentació de dos llibres: Temps de verema, de Fina R. Palau i Assumpció Forcada; i El foc que no s’apaga, d’Assumpció Forcada. Aquesta trobada poètica es farà el dissabte dia 23 d´octubre de 2021 a les 12h a la sala d’actes de la Casa Elizalde (carrer València 302).
Palau i Forcada han aprofitat bé aquest temps pandèmic i, malgrat tot, han continuat treballant sense par tot escrivint pomes nous, recuperant de ja escrits i ordenant-los en diferents poemaris. Aquí ens presenten un realitzat conjuntament i un d’individual. Sabem que, el mes vinent, A. Forcada ens presentarà d’altres textos, tot demostrant que el confinament també pot ser fructífer.
El format de presentació és el d’un recital de poesia i música a càrrec de les dues autores. Al final del recital signaran els seus llibres.
Puri Pérez Abans, milers d’anys abans que jo naixés,
tu ja hi eres
però jo no et vaig arribar a conèixer
fins a la meva infantesa. Va ser a Màlaga.
Jo pensava que només hi havia un mar,
eres tant gran, tan immens.
!Pobre de mi,! !Que ingènua!
Jo tant sols era una nena.
Em vaig quedar davant teu bocabadada, plàcida, quieta.
Va ser tan gran la meva sorpresa
que el meu cos es va estremir davant de tanta bellesa,
fins i tot va relliscar una llagrimeta.
Tanta aigua, tantes onades, tanta escuma blanca.
Tantes barquetes encallades a la caleta.
Eren de tots els colors,
verdes, blaves, vermelles i negres.
Algunes portaven noms de dones
!Eren tan boniques les barquetes!! Segueix llegint »
Conxa Garcia. La Josefina Altés, a Ones de Dones (Ràdio Gràcia) va entrevistar l’Ana Rubio Giménez i la Joana Justícia Sardà, estudiants de periodisme a la UPF, que han posat en marxa un projecte propi, per cercar dones catalanes referents en diferents àmbits. Com elles, vol dir dones en què emmirallar-se ja sigui a l’escola, a la universitat o al món laboral.
Com a joves reivindiquen aquesta necessitat de visibilitzar-les, per seguir creixent. La idea la va tenir l’Ana i la Joana s’hi va afegir amb entusiasme. Rubio diu que “la idea va sorgir tot veient un documental sobre la fotoperiodista Ana Biarnés que em va emocionar i vaig arribar a la conclusió que em altava conèixer dones tan destacades com ella per acabar de decidir la meva vida laboral i vaig començar a investigar ”.
Amb Justícia, van decidir centrar-se en l’àmbit català i cada setmana cercar-ne una i van veure que podien oferir aquest servei. Volen crear un teixit de referents que pugui inspirar-les a elles i a les properes generacions. Cerquen dones que allò que hagin produït i compartit amb el món, tingui un impacte positiu en les persones, en la seva feina i que ajudés a la cohesió social.
Busqueu a Instagram@.comelles i a twiter. Els dimecres a publiquen la nova referent i quan fan una entrevista ho fan entre setmana. Tenen orça seguidores. Volen que arribi a la gent i despertar consciències.
Conxa Garcia. La cooperativa Drac Magic celebra 50 anys d’existència amb pel.lícules, xerrades i una exposició virtual. Com passa el temps! Recordo haver descobert Drac Màgic en un taller d’anàlisi de films, que feia la Marta Selva. Em va agradar tant que ja sempre més cercava quan feien altres activitats d’aquest caire.De fet a Gràcia hi ha estat present en moltes ocasions amb les seves anàlisis i reflexions sobre imatges del cinema: centres cívics, entitats, Festa major…
Parlem d’una entitat que, com es defineixen, genera comunitat i regenera imaginaris. En les seves activitat formatives han donat a conèixer, amb la Mostra de films de dones, el cinema de al voltant de mil directores de més de cent països, de les quals s’han projectat més de dos mil films. A Gràcia l’hem gaudit als Cinemes Verdi i a hem pogut veure el film inaugural a la Plaça de la Virreina i a la Plaça Dons del 36.
Actualment amb la proliferació de pantalles, que fa créixer el paper de l’audiovisual en la construcció de relats culturals, veuen ineludible mantenir un compromís amb l’anàlisi atent de les imatges. Per això, des dels feminismes, l’atenció a la diversitat i la cultura de pau, Drac Màgic treballa per promoure la construcció de la consciència crítica per entendre el món passat i present i imaginar futurs possibles. Bona i necessària eina la seva. Que compleixin molts més!
Conxa Garcia. Premi Nobel de literatura 2018, aquesta escriptora, nascuda a Polònia el 1962, és psicòloga de formació., mentre estudiava va rfer de voluntària amb adolescents amb problemes. Des del 1968 viu en un poble petit des d’on dirigeix la seva pròpia editorial, Ruda. La defensa de la natura és una de les seves prioritats. És autora de vuit novel.les, com El viatge d’un llibre-poble, Un lloc anomenat antany o Cos; i tres llibres de relats curts, com L’armari o Ciutats emmirallades.. Se l’ a ha traduït a trenta idiomes.
Psicòloga de formació, entre les seves influències destaquen Jung, Txékhov o Poe. Va rebre el premi Brückepreis 2015, en reconeixement a la seva promoció de la pau, la democràcia i la comprensió intercultural.
He llegit “Sobre los huesos de los muerto”s, una novel.la negra, on es qüestiona la responsabilitat dels éssers humans envers la Natura i planteja la revenja d’aquesta vers els homes que la destrossen. Em va sorprendre la seva manera d’escriure, els personatges i la trama. M’han recomanat llegir Cos, una mna de llibre molt especial.
L’Olga Tokarczuc no és una escriptora fàcil i resulta incòmoda per a les autoritats i els seus conciutadans negacionistes del canvi climàtic. Una autora a tenir en compte.