Literatura / Ficció

Rosa candida

15 desembre 2014
By

Sara Reñé. Es la primera vegada que llegeixo un llibre de l’autora islandesa Auður Ava Olaffsdottir,  he quedat atrapada per la seva forma de narrar. A Rosa candida, Olaffsdottir en explica el reccoregut vital de  Arnljótur, un jove, enamorat de les flors i les roses. Després de la mort de la seva mare, amb qui l’unia  l’amor a les plantes, Arnljótur pren la decisió de  deixar la seva familia i viatjar a un altre pais per ocupar-se de la reconstrucció d’un antic i bell roserar que la seva mare li havia ensenyat en un llibre de botànica.

Més enllà de l’argument, la novel.la ens parla amb detall i sensibilitat de la vida quotidiana i de les relacions del jove jardiner amb aquells que l’envolten i amb ell mateix. Al llarg del seu viatge, el protagonista va afrontant tot tipus d’experiències vitals: la mort, la malaltia, l’amistat, la sexualitat, el treball, la paternitat, l’amor,….El relat en primera persona ens permet conèixer els seus dubtes, les seves incerteses, la seva estranyesa davant del món. En una de les seves entrevistes Ólafsdóttir explica aquesta característica com a influència de la naturalesa. En l’aparent afable Islàndia hi ha, pel que sembla, 130 volcans. Ens embolica una naturalesa inestable, amb terres en erupció constant, terratrèmols; tot és molt inestable i violent al nostre al voltant i això ha de traduir-se en les persones”.

Malgrat tot, el protagonista agafa decisions, i, trencant qualsevol tòpic, busca les seves pròpies maneres de  fer i ser més enllà dels comportaments més habituals i establerts: com a pare, com a fill, com amic, i com a treballador, com a amant..  Sense dubte, Arnljótur  encarna, un nou model de pare, unes noves formes d’encarar i viure la paternitat, compromesa i implicada.. “El meu llibre és una oda a l’home, a la nova masculinitat; és totalment antiviking” afirma Olaffsdottir. Segueix llegint »

ANTONIA PILAR VILLAESCUSA, ESCRIPTORA POLIFACÈTICA

6 maig 2014
By

Conxa Garcia. Va passar pel programa Ones de Dones l’escriptora, poeta i actriu Antònia Pilar Villaescusa Rius, que dissabte passat va fer un duet poètic amb el Domingo Sánchez Castelló, al local del carrer Igualada 10.

A.P. Villaescusa ha participat en dos llibres d’antologies editats: un de narrativa, Zapatos blancos i altres contes, editat pel grop de dones Artemis de Cornellà; i un altre de poesia, titulat Poesia en viu. Pertany al cercle artístic i literari El semillero azul. Ha participat en recitals a vàries emissores de ràdio, centres culturals (alguns de Gràcia), biblioteques i programes de televisions locals i a TV3.

Està casada i té dos fills. És una dona polifacètica: canta sarsuela, fa teatre amateur des dels 18 anys, fins i tot a dirigit una obra teatral. Ens aquests vessants ha guanyat diversos premis.

Com escriptora diu que “menys el gènere negre he fet de tot, no m’agrada estar encasellada en res, tinc molta imaginació”. La seva poesia és bàsicament romàntica. L’amor és allò que la inspira. “L’amor és el més gran que hi ha, l’amor en tots els contextos: amistat, família…”. “Cal estimar la vida, t’ajuda a tirar endavant. Malgrat els entrebancs, el temps que ens quedi no s’ha de passar mai en un sofà, sempre endavant!”.

Ens comenta que “qui vol escriure s’ha de despullar per dintre i perdre tota la vergonya, tots els tabús educacionals. L’escriptura és una teràpia, no has de pensar en què pensarà el lector. Has d’escriure el que et surti de l’ànima”.

Actualment té previst editar en solitari un recull de relats i una novel.la.

ELENA PONIATOWSKA

1 maig 2014
By

Conxa Garcia.  Aquesta gran periodista i escriptora va rebre el darrer Premi Cervantes. És la quarta dona que el rep, la resta fins a 38 van ser homes. Abans l’Ana María Matute, la María Zambrano i la Dulce María Loynaz, que no van poder recollir-lo.  Elena Poniatowska sí ho va poder fer, amb un vestit que li van fer les dones indígenes mexicanes i reivindicant les dones que la van precedir. En el seu discurs va defensar les classes més desvalgudes. Va dir coses com “sóc una escriptora que no pot parlar de molins perquè ja no n’hi ha i a canvi ho fa dels caminants comuns i corrents que carreguen la seva bossa de l’encàrrec, el seu pic o la seva pala, dormen a la ventura i confien en una cronista impulsiva que reté allò que li conten”. Se sent orgullosa de caminar junt als “il•lusos, els desmanegats, els candorosos”. Va parlar de la resistència indígena de les dones de Chiapas “abans humiliades i furtives, que declararen el 1994 que volien escollir elles al seu home, mirar-lo als ulls, tenir els fills que desitjaven i no ser canviades per una garrafa d’alcohol”. Clara Janés parlava de “la gràcia i l’elegància amb la qual diu veritats com el puny”. Us recomano que la llegiu.

ELMA, LA GOSSETA INTEL.LIGENT

28 març 2014
By

Es mostra DSCN5827.JPG.Conxa Garcia.  Elma, la gosseta intel•ligent, és el darrer títol publicat per l’Assumpció Forcada. Es va presentar el passat 22 de març a la Casa Elizalde, en un acte organitzat per l’Associació Dones de Catalunya i que va ser presentat per la Patricia Gabancho.

Després de vint llibres de poesia. A. Forcada ha publicat aquest de petites narracions sobre aquesta gosseta, que és real i a la qual li és padrina. De fet ja hi havia fet alguna petita incursió en el món de la narrativa, amb coses soltes.

La gràcia d’aquest llibre és que s’escriu des del punt de vista de l’Elma. La gosseta es fa preguntes sobre les coses que escolta o passen al seu voltant: costums, tradicions, fets actuals, relacionades amb les persones amb què hi conviu. Per exemple ens parla de la monarquia, de la contaminació, del Vaticà, de la lectura, el futbol, el veterinari…

Es tracta d’un llibre que pot interessar des dels deu anys fins als noranta, a les persones que tenen mascotes o els agraden els animals.

SET DIES DE GRÀCIA

24 febrer 2014
By

Conxa Garcia.  Set dies de Gràcia és el títol de la primera novel.la de la Carla Gràcia Mercadé, que ens situa en la Revolta de les Quintes del 1870 i ens parla de la importància de la participació de les dones en aquesta revolta. La seva protagonista és una dona que cerca ser lliure, ser ella mateixa.

“La Vila de Gràcia, assetjada pels canons i les tropes que disparaven des del carrer Provença i el passeig de Gràcia de Barcelona, va ser el principal bastió de la resistència. Conta la llegenda que una dona sense cognoms ni passat va ser la veu del poble i que, en el moment més cruel del conflicte, va continuar tocant les campanes de la torre del rellotge de la vila per mantenir viva la lluita”

Una novel.la que ens recorda la importància de servar la memòria “Perquè encara que avui no quedi ningú d’aleshores, tu ens recordaràs. I ens alliberaràs de la injustícia de la desmemòria. Més que això: et salvaràs de la imprudència de l’oblit”.

Com diu el seu epíleg “La revolta de les Quintes del 1870 no és la primera, ni serà l’última, de les guerrers que ha encarat un poble contra el seu govern per rebel•lar-se contra lleis o mesures que només busquen protegir els interessos i les voluntats econòmiques d’uns pocs, mentre esgavellen la vida de molts”  Segueix llegint »

DORIS LESSING (1919 – 2013)

9 desembre 2013
By

 Conxa Garcia.  El passat diumenge 17 de novembre ens va arribar la notícia de la mort de Doris Lessing. Un dia trist i plujós. Va rebre el Nobel de Literatura el 2007. També va rebre el Premi Internacional Catalunya del 1999. Una narradora, poeta, assagista i intel.lectual compromesa amb la vida i la literatura. Em va impressionà saber que el 1932, als catorze anys, abandonà els estudis, per la qual cosa la seva formació va ser bàsicament autodidacta. La dona, els dubtes existencials i les contradiccions del ser humà tenen un paper essencial en la seva obra. Va escriure i va fer visibles temes i problemàtiques que toquen a totes les persones al marge de gèneres, ideologies i llocs. No va tenir por d’utilitzar la seva llibertat ni de mostrar els seus desenganys i les seves conversions. Va assolir tot el reconeixement, malgrat ser, per la seva independència, una de les autores més molestes amb els convencionalismes. I criticar obertament el món, la literatura i la indústria editorial. Llegia aquests dies en algun article que “ha deixat escrit un llegat incòmode que qüestiona la identitat de qui es conforma amb la seva identitat”. Com deia ella mateixa “aquest assumpte de descobrir qui sóc sempre m’ha desvetllat curiositat”.

FINA R. PALAU PRESENTA “CARMEN Y LA REPÚBLICA

24 octubre 2013
By

Conxa Garcia. La poeta i cantautora gracienca, Fina Rodríguez Palau, va presentar dissabte passat a la Casa Elizalde, el seu nou llibre de poemes: Carmen y la República (La Busca edicions). L’acte va constar d’una lectura de poemes amb imatges específiques per a cada poema. Alguns d’aquests es van llegir acompanyats de la guitarra per l’autora i d’altres van ser cantats per ella mateixa i per, la també poeta, Assumpció Forcada.

El llibre du un pròleg de la historiadora Antonina Rodrigo, que treballa en la recuperació de la mamòria històrica de les persones que visqueren aquesta època, la guerra i la dura postguerra i que, també, va parlar de l’autora i el seu nou poemari a l’acte de la seva presentació davant d’un nombrós grup de persones.

Com diu A. Rodrigo “Fina R. Palau, en el seu nou poemari, recorda les seves companyes de les fàbriques barcelonines en què va treballar des de l’any 1972: Josa, Ingra, CGR, per acabar a la Braun d’Esplugues. Dones que converteix en matèria d’estudi, des d’una òptica poètica”.

Continua dient que la “Fina ha desplegat aquells records que havia guardat en la seva memòria i els exposa a través d’una antologia de dones icòniques de la nostra història, que van representar la lluita, el compromís, la rebel.lia femenina, ingredients transgressors en un temps en què a la dona li estava vedat figurar en l’escena pública”. Segueix llegint »

En memòria de Nilgun Marmara, la jove poeta turca

16 octubre 2013
By

Sara Reñé.Eren les 3 de la matinada. Aquella nit Nilgun no aconseguia agafar el son de cap manera. Feia hores llargues que donava voltes i voltes i es regirava entre els llençols blaus fosc que embolicaven el llit. Dreta, esquerre, dreta, esquerra…. Dreta, de nou. Començava a tenir tot el cos masegat i endolorit. Es va arrapar a al coixí, mig moll de suor líquida i va accentuar la seva posició fetal. Tampoc així podia dormir. Enmig de la foscor i les ombres de la cambra, se li apareixien pedres, mitges imatges trencades rondant-la i ella fugint..  retalls de paraules agres, crits, versos inacabats, una tassa de té trencada, fulls plens d’esmenes, un cotxe caient, carrers petits de Beyoglu,.. Petons rebutjats. Fragments de fotogrames de vida viscuda. Per la finestra entraven hores d’ Octubre xafogós i alenades de tardor calenta.

Impossible. Impossible dormir aquella nit. Finalment, ja molt cansada i esgotada de tanta volta va encendre la llum de la tauleta de nit i es va llevar. Després d’agafar un grapat d’ametlles d’un pot de vidre del segon prestatge de l’armari de la cuina, mig estirada al sofà del saló, va començar a fullejar el diari del dia, després una revista i una altra… No, tampoc podia llegir. Del prestatge dels còmic books, va triar un dels últims exemplar de Superman que havia comprat. Sempre havia estat seduïda per aquell superheroi de ficció. Quan era petita, no li agradaven els jocs dels nens i nenes de l’escola, ni del barri. Sempre havia preferit jugar sola o bé entretenir les hores mirant còmics i històrietes dibuixades. Li agradaven els ocells i els peixos i hagués volgut saber volar, ser una supernina, vestida de colors llampants, violetes,  carabasses i vermells i poder saltar de teulada en teulada, de terrassa en terrassa, d’edifici en edifici i veure i contemplar tota la ciutat des dalt Segueix llegint »

Estiu del 2013

11 juliol 2013
By

Consol Lacida. El benvolgut sol, la calor, els dies llargs, han arribat per fi. Després d’un hivern llarg, trist i apagat, no solament pel clima sinó més aviat per l’ambient social, econòmic i polític pessimista. Per nosaltres els catalans mediterranis el sol és la vida, per això no vam perdre les nostres tradicions de poble lluitador, rialler i tranquil, a pesar de tot el que ens envolta. A l’estiu, tot es veu d’una altre manera i sobretot aquest, l’hem de veure diferent. Molts catalans no podran permetre’s un estiu de luxe amb viatges exòtics, creuers i estàncies en hotels. Però tampoc serà res dolent, oi?

Això ens farà tornar a reviure estius passats, tornar a les platges de la nostra ciutat com per exemple la Barceloneta, sense deixar-nos el para-sol, anar les piscines públiques, a les vores dels rius on podrem fer pícnics, cosa tan senzilla però deliciosa com menjar unes bones amanides, una truita de patates, carn arrebossada i també podrem fer algun cremat amb els amics durant alguna tertúlia a la fresca dels seus balcons o dels nostres. Portarem roba senzilla i fresca…¡Visca l’espardenya, les samarretes de cotó, les bermudes, els vestits senzills i les festes populars dels barris o d’algun poble conegut, l’orxata, els gelats, tot passejant amb els amics i la família! Alegrem les nostres finestres, terrasses o balcons amb quantitat de flors de tots colors, disfrutem d’una bona lectura, mentre pensem en fantàstiques idees i traiem el suc a l’ estiu, esperant que el pròxim sigui millor…presenteixo que sí ¡quin goig ser tan positiva!
De totes les maneres, feliç estiu 2013, esperant que em recordin els estius de quan era petita, que aleshores si que era feliç sense problemes. Tenia molt d’amor, rialles i menjava el que volia envoltada per la meva família i els meus amics.
Estius mai oblidats!

PASEO EN BARCA

Ficció. Carmen Domínguez. Doña Agueda resolvió hacer un paseo en barca, aquella apacible tarde. Vistió a su pequeña y se dirigió hacia el lago. Durante el camino iba pensando en su aburrido y apático aunque buen marido. Su vida se sucedía en un placentero y sosegado transcurrir del día a día. Llegó al embarcadero y alquiló una barca.

Al subir al bote guiado por aquel hombre rudo, su corazón dio un vuelco.Tenía ante sí un individuo que provocó en ella un frenesí hasta entonces desconocido. Imaginó fugarse con él y tener una aventura de amor embriagadora y que esos fuertes y bronceados brazos la abrazaban y besaban con una pasión desenfrenada. Fueron unos sentimientos que jamás hasta entonces había sentido.  Al acabar la pequeña excursión marítima, bajó la vista y pagó a aquella criatura que la había dejado convulsa..   Avergonzada por sus devaneos, inició el camino lentamente hacia su palacete, barruntando que había agraviado a su marido, aunque fuese solo de pensamiento. Llegó a la conclusión que llamaría a su confesor para pedir la absolución de su pecado de propósito. A la mañana siguiente su doncella le trajo el recado que su confesor no podía atenderla ese día porque tenía que interesarse por un enfermo, pero que a su nuevo sucesor podría relatar su falta. Segueix llegint »

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia