En primera persona

Consol Lacida.  Porto moltes primaveres a les meves espatlles i cada una ha tingut un estat d’ànim i una motivació, així com també algunes preocupacions pel mig. Amb elles he passat moments feliços però també de complicats. M’he enamorat, decepcionat, plorat i també he rigut, però sempre he tirat endavant, com la pròpia primavera. Fins i tot en els pitjors moments he plantat cara a la vida, perquè sabia que al final sempre acabaria arribant: la primavera.

I doncs: ¿Per què m’agrada tant aquesta estació?

Perquè és l’estació en la qual comencen a resplendir els horts i les flors i alhora recupero els olors de la meva infància.

Perquè és el Març,  època en que és celebra el dia de la dona treballadora.  Crec que hauria de ser festiu i amb celebració inclosa!  Donada la quantitat de treballs que tenim,  ja que som treballadores i a la vegada: infermeres familiars,  mares,  psicòlogues, “confessores”,  col•legues,  amigues,  amants i moltes coses més a valorar.

Perquè els dies són més llargs, els matins solejats… Puc obrir la finestra o seure a la vora del carrer per deixar que el sol m’acariciï, a fi de vitalitzar-me.

Perquè obro l’armari, canvio la roba i de sobte, es torna màgic: ple de flors, de papallones, de colors vibrants, tots canvien entre si rebolcats, acaronant-te l’estat d’ànim.

Perquè,  alhora,  recordo que el que ens fa realment atractives és estar radiants i que no hi hagi cosmètic que ens faci ombra, sinó el contrari,  il•luminar-nos amb la nostra pròpia llum.

Fora pensaments negatius, i, sobretot, penseu que ens arriba la primavera plena d’il•lusió, de sol, dies perfectes i amb records de primaveres passades, aquest és el motiu pel qual m’agrada la primavera i saborejar-la en tots els sentits.

Puri Pérez.  Quizás muchos de ustedes no conozcan mi barrio. Para todo el que no lo conozca, me gustaría hablar un poquitode él. Es un barrio pequeño, pertenece al distrito deHorta-Ginardo, Barcelona , situado en la falda de Collserola juntoa la carretera de la Arrabassada y cerca del Tibidabo.

Lo que hoy en día conocemos como el barrio de Sant Genís dels Agudells, era tiempo atrás todo campo con algunas masías donde gente de la Vila de Gracia y Horta subían a pasar un fin de semana. Junto a una parroquia de origen románico que data del año 931, considerada como unas de las más antiguas de Barcelona, se conserva un pequeño cementerio. Con las olas de de la emigración de los 60 y 70, el barrio experimenta un notable crecimiento y una gran transformación.

Es una zona tranquila, donde el aire es limpio, alejada del bullicio de la gran ciudad, a dos minutos de las rondas, bien comunicado con las líneas de metro 3 y 5 y a un paso de la montaña.

Pero también es verdad que tiene muchas carencias, como por ejemplo falta de comercios, servicios, parques infantiles, zonas verdes, lugares para pasear, parkings…, y es que Sant Genís es el barrio olvidado.

Consol Lacida.  Els avis són una gran ajuda per als seus néts,  ja que  tenen una immensa estimació cap a ells. Són els que si tens algun contratemps a la vida estaran sempre al teu costat. Ells són uns verdaders herois que donarien el que fos per la seva família. ¿I per què? Us preguntareu.

La resposta és ben senzilla: almenys per a mi! La seva estimació no demana res a canvi i és precisament això el que de veritat els motiva. Són ells els que t’expliquen històries captivadores de les seves vides, tant dels bons com els mals moments, perquè volen ser un mirall per als  seus néts i així,  a través d’ell,  pretenen donar exemple des de l’experiència.

Segueix llegint »